El llibre de les dones resum
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,31 KB
Jaume ROIG
Fou un metge Valencíà prestigió s, burgé s. A la Marina Baixa començà la redacció de l'Espill o Llibre de les dones; Estructura:
•Prefaci: vol aconsellar els homens perquè desconfien de les dones.
•Libre primer, De sa juventut: narra en primera persona les seues aventures des que mor son pare, é s expulsat de casa per samare i ha de lluitar per guanyar-se la vida.
• llibre segon, De quan fou casat: explica els fracasos sentimentals del protagonista, que sempre satribueixen a la maldat de les dones.
•Llibre tercer, De la lliçó de Salomó : sobre no trobar una dona bona pretén casar-se, però se li apareix el savi Salomò que fa una llarga crí tica a les dones.
•Llibre quart, Denviiudar: decideix dedicarse a la vida contemplativa i dur una existè ncia dedicada a Dé u.
La temà tica de l'Espill acusa les dones de tota mena de maldats en especial les referides als pecats de carn.
Pel que fa a la forma, é s una narració en versos apariats de quatre sil•labes.
El llenguatge é s popular i molt ric, hi abunden les expresis col•loquials.
Fou un metge Valencíà prestigió s, burgé s. A la Marina Baixa començà la redacció de l'Espill o Llibre de les dones; Estructura:
•Prefaci: vol aconsellar els homens perquè desconfien de les dones.
•Libre primer, De sa juventut: narra en primera persona les seues aventures des que mor son pare, é s expulsat de casa per samare i ha de lluitar per guanyar-se la vida.
• llibre segon, De quan fou casat: explica els fracasos sentimentals del protagonista, que sempre satribueixen a la maldat de les dones.
•Llibre tercer, De la lliçó de Salomó : sobre no trobar una dona bona pretén casar-se, però se li apareix el savi Salomò que fa una llarga crí tica a les dones.
•Llibre quart, Denviiudar: decideix dedicarse a la vida contemplativa i dur una existè ncia dedicada a Dé u.
La temà tica de l'Espill acusa les dones de tota mena de maldats en especial les referides als pecats de carn.
Pel que fa a la forma, é s una narració en versos apariats de quatre sil•labes.
El llenguatge é s popular i molt ric, hi abunden les expresis col•loquials.