Llibres obligatoris llibres auxiliars registre efectes

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,75 KB

 
ENTITATS PRODUCTORES DE DOCUMENTS
ORGANITZACIÓ en funció: de la categoria personal, del volum d dcuments,mateixes fases elaboració Dels dcuments, procés dferent  documents emanats,documents sol·licitats O R G A N I T Z A C I O DOCUMENTS EMANATS:encàrrec directament (burocràcia) DOCUMENTS SOL·LICITATS: petició o súplica (oral o escrita explícita en el document ESTUDI CANCELLERIES: documents, fonts,Fons per l’estudi cancelleria Catalano-aragonesa, Arxiu Reial Barcelona (ACA),edt mitjna, altres arxius històrics nacionls, comarcls, privts, Municpals, monàstics…
CÀRRECS CANCELLER (1218):dirigex cancellria,cuida redcció dcumnts,  expedx motu proprio,impsa dsciplna, presdex exàmens notaris,signa dcumnts, té sgell propi x vlidar Dcumnts, crrecs,sgella els dcumnts de Justícia,signa els dcumnts que Vn al rgistre a prtir del S. XIV el Crrec costuma a sr un Bsbe o un arqebsbe (València i Barcelona) Càrrecs :TENENS SCRIBANIÆ ET SIGILLORUM NOSTRORUM: substitueix el canceller aposa el signum regis guarda el segell reial controla l’escriptura i la Composició dels registres té cura dels correus cobra els drets d’expedició,paga els funcionaris,ret comptes cada 4 mesos Càrrecs • VICECANCELLER  representa i substitueix el Canceller,supervisa l’aspecte formal i El contingut jurídic dels docs.Vetlla perquè el text no Perjudiqui a tercers,rep icentralitza les Súpliques i pticions x tenr càrrecs públics c à R R E C S :té funcions judicials,ha de ser laic,ha se ser expert en Dret ROMà per poder aplicar les Penes corresponents,s’escolleix entre els iudices Curiæ. Notaris i escrivans comptències en tts ls Trritors d l corna,Jaume I:ds ntaris redactn ls Minutes i trnsmetn l Mnament real, ls ntaris tnien ascrits Escrivns,posterirmnt ls scrivns s vnculen la cncellria c à R R E C S :jerarquització dels escrivans:  escrivns dl rei:futurs scrtaris scrivns de dcumnts o scrivns de mnament  rsponsabls dl contingut Dels documents,escrivans de registre,copien docs. En el registre c à R R E C S • SECRETARIS:adscrits l mnarca,rlació mb ls rgistrs del Sgell secrt,havien d sr notars,dos.Escriuen ls carts secrets i ls dcumnts roborats amb el Segell secret,Ordinacions: funcions Específiques.
TIPOLOGIES DOCUMENTALS:docs. Configuració territorial,dcumnts lgislatius,tractats i convenis,privilegis i donacions,dcumnts executius, documents règim militar. Tipologies  documents feudals  concessions de regalies  documentació econòmica  documentació relacionada Amb el règim de propietat del Sòl  documentació judicial

ELABORACIÓ DOCUMENTS: ordre expedició, redacció de la minuta,  formalització i posada en net, supervisió, registració, segona revisió, iussio sigillandi, taxació, lliurament, porters i cursores. Quina utilitat registres? record del que s’ha fet, pèrdua i deteriorament de L’original  resoldre dubtes, visió política, financera i Judicial, precedent administratiu, Socio-econòmic i senyorial, formulari documental, s E R I A C I ó: amb Jaume I són una sèrie única • després sèries específiques: ordre, exhaustivitat  progressió cronològica, etceteració, notes al marge o al peu,percepció de les taxes, procés de control,estats de la redacció i de la Registració T è C N I C a • s. XIV: tècnica més complexa, procés de redacció,canals transmissió d’ordres, iussio regis o clàusula de Mandato regió • seriació al llarg de la història, computorum, communis, Scribaniarum, albaranum, Donationum, gratiarum, Peccuniarum, sigilli secreti, Officialium, notariorum… 

NOTARIAT PÚBLIC I DOC. PRIVAT
-Conèixer la institució que genera el document: -Història del Notariat /Dret Notarial. -Organització del Notariat. - Pràctica notarial (legislació, Dret...). - Activitat notarial (volum d’actes, Clientela...)./ 
A Catalunya, el notariat ha estat molt vinculat a les classes Del poble. Tots els aspectes de la vida han de passar pel notari (i pel Capellà). Importància de la documentació notarial = reflex de la vida Quotidiana, econòmica, social i cultural del país. • Renovació de la Diplomàtica: -ampliar la cronologia. -ampliar la tipologia: doc. Senyorial, municipal, Episcopal i privada (notarial). IMPORTÀNCIA ANÀLISI INSTTUCIÓ NOTARIAL I DOCMENTACIÓ: possibilitats de recerca: H. Econòmica, H. Social, H. Mentalitats, H. Cultural... Història del Notariat • Mètode:quantificació (fonts serials),nova periodització,microhistòria,comparació / extrapolació Dades.
HISTÒRIA NOTARIATAlta Edat Mitjana: Regnes hispànics: diferències en cada zona. Castella-Lleó: scriptor (persona culta i lletrada; àmbit Monacal) Notarius sedis (curies episcopals) Navarra-Aragó: presbiteri, diachoni, levitae... Marca Hispanica: scriptores, notarius sedis Escrivans judicials, comtals i locals/Redacten la documentació a petició dels atorgants.
Baixa Edat Mitjana: Nova situació ecnòmca i social (a partir del s. XI) Reptes als notaris:formació,qüestió jurídica: evolució de fórmules. Renovació jurídica a Bolonya:Studium Bonnoniensis (ensenyament del Dret ROMà), 1088. -Estudiants, llibres, lteratura notarial, Decretum Gratiani...
PAS DE L'SCRIPTOR L NOTRIUS PBLICUS: s’aconsegueix la fidem publicam (uníó de les funcions de jutge i notari). Simplificar el procés de confecció del document Necessitats de la burgesia, Gènova. Influència dels glossadors i la nova doctrina notarial (Bolonya) Notari públic: persona pública que desenvolupa un officium, autoritza dcumnts, dcumnts rglats, redacció sumària,autortat pública superior que li dóna fidem publicam a través Del jurament. 
- El notariat a l’època moderna: -Enfrontaments entre col·lectius notarials. -Creació de col·legis notarials -Normativa borbònica: organització i documentació. -El notariat a l’època contemporània: -Llei Orgànica del Notariat, 1862: estudis jurídics, districtes Notarials/REDACCIÓ DOC. NOTAR.:Segle XIII: 1- redacció de la cèdula: Noms, dispositiu (verb / acció), objecte, preu, Testimonis 2- redió de la nota al registre (libre, capbreu, líber Notularum...) (3- redacció del document in extenso en pergamí)-->original
Els registres notarials en L’època moderna • Perdura el sistema de redacció. • Aparició de l’escriptura Humanística. • Desaparició de les abreviatures. • Formulari més complet i Desenvolupat. 1715: us del paper segellat a Catalunya (Aragó i València al 1707). Disposicions borbòniques: • 1736: Real Despacho (notaris no Col·legiats) – Obligació de tenir un llibre manual relligat –Redacció in extenso i sense abreviatures. – Document original. • 1755: Real Provisión (notaris Col·legiats)
TIPOLOGIES DOCUMENTALS: ARTESANAT I INDÚSTRIA: • Contractes d’aprenentatge • Contractes per obres (retaule, Llibres, infrastructures…) • Companyies de manufactures (llana, daus, aiguardent…) TERRA I PROPIETAT: • Establiment emfitèutic: • Propietari (senyor directe) • Emfiteuta (senyor útil) • Bé • Característiques (ubicació, Afrontacions...) • 
cens / termini • Entrada / dret de fadiga (10-30 Dies) • Clàusules. àmbit familiar i personal (FAMÍLIA, SOCIETAT): •Capítols matrimonials •Testament i codicil •Inventari •Encant. COMERÇ I MARINA: •Companyia comercial •Comanda •Lletra de canvi •Nòlit •Assegurança •Compravendes •Contractes d’aprenentatge
DOCUMENTACIÓ MUNICIPAL
Fons propi: Administració general – Documentació fundacional (cartes de població o de Franquesa, privilegis, etc.) – Manual d’acords, llibres del Consell, registres de Deliberacions o llibres d’actes – Registres d’ordinacions i bans municipals – Correspondència – Corts • Hisenda – Tresoreria: llibres de clavaria – Patrimoni: llibres d’arrendaments (monopolis o gabelles Municipals) – Fiscalitat: Talles i fogatges, llibres de cadastres, Contribucions i impostos – Taula de canvi i dels Comuns dipòsits
Proveïment – Mercats i fires: ordinacions i llibres del mostassaf • Beneficència i assistència social: – Hospital, fundacions, almoines • Obres i urbanisme: – Llibres de fàbrica • Població – Censos, padrons, registre civil • Defensa – Lleves, quintes, allistaments, crides del sometent. Fons aliensFons de l’administració reial (batlle i Veguer) – Batlle: llibres de la cort del batlle, llibres de Processos judicials, llibres de comptes del patrimoni Reial a ciutat – Veguer: llibres de la cort del veguer, llibres de Processos judicials • Fons de gremis, confraries i associacions • Fons patrimonials, personals • Fons notarials. Òrgans de governConsell general – Originalment integrat per tots els caps de casa – Substituit per un nombre fix de consellers (Barcelona  Consell de Cent) • Consell ordinari – Part del consell general. Resolia afers corrents. (Barcelona  trentenari format per 32 consellers.) • Comissions o consells permanents – Es coneixen pel nombre de prohoms que l’integren. Funcions del Consell Municipal:Administració: prendre decisions de Funcionament de la ciutat / vila.Legislativa.Judicial.Militar.Fiscal.Econòmica. ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL: Paers, consòls, jurats, consellers • Clavari – Principal oficial financer • Racional – Cap de la comptabilitat • Síndic – Representava el municipi en les causes Judicials. • L’escrivà major – Cap de l’escrivania municipal. Autoritzava els Documents més solemnes del regiment Ciutadà. • Obrers – Encarregats de les obres públiques de la Ciutat • Altres oficials (en funció de les dimensions Del municipi), • Mostassaf – Llibres de mostassafaria – Ordinacions – Crides • Corredors: control sobre els preus i la Qualitat dels productes (corredor d’oli; Corredor de vi...). • Altres. Les finances • Ingressos – Imposicions (impostos indirectes) – Talles (impostos directes) – Deute públic (censals morts i violaris) – Impostos sobre la renda (setzens, vintens, onzens, Etc.) • Despeses – Provehiment – Obres (reparacions muralles etc.) – Les demandes extraordinàries (reials o senyorials) • El deute públic i la consolidació municipal


Entradas relacionadas: