Llorenç villalonga

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

 
EL TEATRE: el teatre català tb e trobava en crisi en les primeres dècades del segle 20, el noucentisme no s'interessà en millorar la situació. Alguns autors començaren a escriure obres inspirades en el model de teatre francès, reflex de l'hegemonia de la classe burgesa. Fugien de la tradició realista i plantejaven conflictes i embolics propis de la vida familiar. La mateixa crisis comportà a la inclusió d'elements crítics. JOSEP MARIA SAGARRA(1894-1961):Conegué a carles riba i a carner. Va estodiar dret a la UB. El 1914 va publicar la seva primera obra: Primer llibre de poemes. El 1918 s'estrena el Romae Rondalla d'esparvers, la seva primera obra de teatre. El 1932 publicà la novel·la Vida privada. En esclatar la g.c s'exilià. L'any 1940 va tornar a Barcelona i es veiñe obligat a restringir la seva activitat i dedicar-se a les tradicions. Finalment l'any 1945 tirnà a estrenar obres de teatre. El 1954 va escriure les memòries i va morir l'any 1961. OBRA TEATRAL. Sagarra va ser un dels autor teatrals + importants i populars de la primera meitat del segle 19. destaquen dos gèneres. (-)les comèdies de costums, que connecten amb la tradició vuitcentrista amb obres com la rambla de les floristes. (-) els poemes dramàtics. Plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominants per la passió i sovint per conflictes amorosos. El cafè de la maria. Després de la guerra, va escriure obres q s'allunyaven del populisme que havia caracteritzat les creacions anteriors. Però com q aquest teatre no va tenir la mateixa acceptació va tornar a escriure teatre com el d'abans de la guerra. Entre 1952 i 1957 es decanta el teatre de tesi, presentava una problemàtica de tipus religiós i moral. La ferida lluminosa. OBRA NARRAIVA: consta de contes i novel·les. Paulina Buixareu 1919 All i salobre 1928, vida privada 1932. Aquesta darrera és una crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina en la transició de la dictadura de Premo de Revira a la república. El 1954 es publicaren les memòries, que recullen les vivències de l'escriptor fins l'any 1918. OBRA POÈTICA: Sagarra va escriure una poesia clara i entenedora que defugia de les abstraccions i els intel·lectualismes i que connectà amb la sensibilitat popular. Els poemes incorporaren imatges i recursos propis de la lírica popular. La natura, el paisatge i els personatges que els habituen, són els pricipals motius dels seus poemes. El mal caçador i El compte Arnau.


LLORENÇ VILLALONGA (post guerra) (1879-1980)Mallorca. De família benestant, estudia medicina. Abans de la g.c escrivia en català i castellà, i va iniciar col·laboracions en la premsa local. Fundà la revista brisas, la qual pretenia introduir nous corrents estètics i ideològics l'illa. En esclatar la guerra, es va afiliar a la Falange Espanyola. La major part de la seva producció literària va aparèixer després de la g.c. La literatura de l'escriptor es fonamenta amb la novel·la psicològica. Crea el mite de bearn. Es tracta de una realitat Binissalem, lloc de residencia durant la g.c. Aquest mite es base en la situació peculiar de l'illa, una zona on la classe dirigent no és la burgesia, sinó un aristocràcia semi feudal. NOVEL·LA: la primera obra va ser Mort de Dama (1931) es considera una de es peçes claus de la seva obra. L'obra la relata l'agonia d'una dama de l'aristocràcia. La seva agonia representa la situació de tota una classe social, l'aristocràcia mallorquina. L'hobra és una sàtira contra els nobles i contra els xuetes, sobretot Aina Cohen, i tb contra els escriptor catalans.
La publicació de la baronessa de baern va suposà una escàndol ja que se relacionaven personatges de la novel·la amb personatges reals de l'illa. Baern a la sale de les nines es va publicar primer en castellà, 1959 i més tard amb català 1961. a aprtir d'aquest moment villalonga va escriure tota la seva producció literària exclusivament en català. L'obra és una mena d'autobiografia de l'autor i la seva esposa. L'any 1952 Villalonga va escriure la novel·la de Palmina i el 1968 la gran batuda, en la qual criticava la societat moderna de consum i el món del turisme. Aconseguí el premi Josep Pla amb Andreu Victrix
CONTE: destaquen dos reculls de contes: el lledoner de la clastra(1958) en el qual apareixen dues narracions de clara influència proustiana. I de fora Mallorca(obra) publicat l'any 1966. TEATRE: la majoria de les seves peces teatrals corresponen a textos narratius adaptats per al teatre. Repeteixen, símbols, mites i personatges. Faust (1962) Cal destacar les sèries formades per quinze Desbarats(1965). Obres breus properes al teatre de l'absurt.

Entradas relacionadas: