Madame bovary resum per capítols

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,65 KB

 
1ª PART
Charl Bobary entra en el col·legi de Rúan abans d'això va estar rebent classes de llatí per part del capellà de la parròquia, i va ser ensenyat per la seva mare a llegir i a escriure. El seu pare era un vell que va viure del dot de la seva mare gastant els diners en el joc, en begudes i en dones. Quan ja no van tenir que viure la mare de Bobary compro una granja i la regento guanyant els diners suficients com per subsistir.
Quan Charls va acabar el batxillerat va ingressar en la facultat de medicina per petició de la seva mare. Era un alumne aplicat fins que mancat a la seva primera classe i es dedica a la vida nocturna jugant al domino en bars de mala categoría. El protagonista va haver de tornar a fer el mateix curs doncs no havia aprovat cap assignatura i va ser així com va aconseguir el certificat de metge. Una vegada acabada la carrera la seva mare es va dedicar a buscar-li una dona i es va decidir per una vídua que fingia tenir molts diners. Charls es va casar amb ella i va viure durant diversos anys amb la dona, encara que aquesta era una vella gelosa que perseguia als pacients del seu marit perquè li paguessin. Va ser per aquesta època quan Charls va conèixer a la qual anava a ser la seva segona dona, va saber que la seva esposa Eloísa estava Arrúïnada i va tenir lloc la defunció d'aquesta. Després d'aquests fets, es van iniciar els preparatius de les noces en la qual el protagonista s'anava a casar amb la dona de la qual s'havia enamorat quan visitava la casa Rouault, per visites mèdiques. Aquesta noces va durar tres dies, després els nuvis es van mudar a la casa de Carlos en Tostes. Uns anys més tard quan l'amor d'Emma pel seu marit estava en les seves últimes fases Carlos la porto a una festa en un castell, va anar llavors quan s'enamoro d'un duc i de tots els luxes i avantatges que aquesta classe social posseïa. Emma va ser emmalaltint a poc a poc dels nervis i el seu marit preocupat per aquesta situació li va demanar consell a un amic seu que era especialista i aquest li va recomanar que es mudessin a viure a un poble tranquil, va anar llavors quan es van mudar a Yonville.
MadameBovary
Aquesta dona, cridada Emma, va ser criada en un convent de monges, on malgrat ser molt bé instruïda (tocava piano, pintava), va anar aquí on va obtenir un mal ensenyament quant a la vida real. En aquest lloc llegia llibres ROMàntics, per la qual cosa sempre va tenir en el seu cap la imatge d'un home perfecte i que existia un amor tan gran que és indescriptible.
En casar-se amb Charles, Emma es deprimeix en veure que aquest home no és el que apareixen en les novel·les que llegia. D'aquí d'ara endavant Madame Bovary es converteix en una persona amb una vida buida i sense sentit. En veure la seva incapacitat d'estimar a Charles i l'avorriment que aquest li donava, igual que la vida en províncies, va començar a tenir amants, buscant en ells una escapatòria i una salvació de la seva trista existència. Eren ells els que d'alguna forma feien complir els seus somnis, però com eren momentanis la seva vida es va convertir en alguna cosa inestable. Es torna depressiva quan els amants la deixaven. Detestava a Charles, ja que no la satisfeia ni en la part amorosa ni econòmica. En el transcurs de la novel·la, Emma es converteix en una persona ambiciosa i amb desig de poder. És per això que tracta de fer negocis amb Lleureux. Aquesta obsessió la fa cometre actes de gran crueltat, com és el cas de l'operació de Hippolyte. A ella no li importa la salut d'aquest home, sinó que ho utilitza amb la finalitat de fer-se coneguda. Emma al seu torn és insensible, tant així que quan el pare de Charles mor, ella en comptes d'apesarar-se es preocupa per l'herència que aquest li pugui lliurar-li. Finalment Madame Bovary no compleix els seus somnis i la seva depressió per la seva vida és tan gran que en conseqüència acaba per suïcidar-se.
Charles
És un personatge de característiques oposades a la de Madame Bovary. En criar-se en forma masclista, ell mai va tenir majors problemes en la seva vida abans de casar-se. Els seus pares l'hi solucionaven tot, per la qual cosa es va tornar en una persona còmoda i sense majors ambicions. Malgrat no ser una persona intel·ligent, és esforçat i per això es va titular com a mèdic. Ell simplement desitjava ser una persona amb un bon viure i que la seva existència no tingués sobresalts. D'aquesta forma es va transformar en una persona plana, en el sentit que sempre va actuar de la mateixa forma. Estimava a la seva esposa tan cegament que sempre li feia complir els seus capritxos. Es trasllada a Yonville per la seva esposa i es queda degut per satisfer el desig material d'aquesta. Aquest amor tan encegat, ho fa convertir-se en algú molt ingenu. El mai es percató que la seva esposa l'enganyava amb uns altres, malgrat que va veure totes les cartes que ella rebia dels seus amants. Veia les coses de manera tan simple que mai va poder comprendre les depressions d'Emma. Finalment la seva labor com a mèdic va ser mediocre. No va poder salvar als seus 2 dones i li va fer perdre un peu a un home en Yonville. El pitjor de tot, és que actuava de forma covarda a causa que s'amagava o es lliurava al que altres metges podien fer.
Homais
El farmacèutic de Yonville és una persona que es caracteritza pel seu desig a ser important. Ell es troba superior a la resta de la gent al seu poble, per la qual cosa tracta d'ajuntar-se amb Charles amb prou feines aquest arriba a aquest lloc. És un personatge que mostra relleu en la seva forma d'actuar, ja que és molt hipòcrita en la seva manera de tractar a les persones, el que canvia depenent amb qui estigui. A la gent d'un bon passar o que tenen importància els tracta d'una forma molt càlida, però quan es tracta d'algú paupèrrim. En aquesta obsessió de convertir-se famós, el boticario escriu per a una revista i es fa partícip en la fira dels agricultors, a més de fer l'empresa per guarir a la gent amb problemes del peu, la qual cosa va anar un fracàs, i on va usar a un ésser de pitjors recursos per als seus propòsits. Malgrat no entendre gens sobre medicina, el boticario sempre començava a diagnosticar i dir el que s'havia de fer, la qual cosa sempre era errat. Tractava en tant que sigui possible si es fes conèixer i de demostrar que era un savi. I el que deia de vegades era mentida o invent d'ell, demostrant el patètic d'aquest ésser. Tal era la seva preocupació per la seva imatge que la seva actitud en contra de l'església no tenia un altre objectiu de demostrar que l'era un científic.
Paresd'EmmaideCharles.
El pare de Charles s'assembla molt al seu fill, ja que aquest tracta en tant que sigui possible de viure en forma còmoda i amb diners, tenint les característiques d'un burgès. No li interessa que Xerris sigui una persona erudita, per la qual cosa ho mana a educar-se a tardana edat. La seva esposa, que va ser alguna cosa ingènua en casar-se amb Sr. Bovary, qui es caso amb ella per plata, sempre es va preocupar del seu fill durant tota la seva vida i ho va a veure sempre. Mai li va importar molt dels valors i sentiment del seu fill, sinó que el seu benestar econòmic. És per això que ho fa casar-se amb Madame Duduc, evidenciant així una fredor absoluta. En el cas del pare d'Emma, Sr. Roult, es veu un home equilibrat i senzill, com l'és la gent del camp. Passa una vida austera i tracta de donar-li la millor criança a la seva filla, en enviar-la al convent. L'aquí demostra la seva actitud conservadora i cristiana. És molt agraït, doncs Xerris en guarir-li el peu, rep elogis i regals per part d'ell. A més es preocupar-se que la seva filla es casi amb un bon home, com és Charles.
Madame Dubuc
La primera esposa de Charles va demostrar ser una persona que s'aprofitava dels diners que posseïa per casar-se i dominar als seus marits, ja que no posseïa bellesa física. Així li va ocórrer a Charles qui es va casar amb ella gens més que per tenir més diners.
Vescomte i gent en Vaubyessard
Per a Emma el vescomte representava a l'home ideal, ja que va quedar encantada amb ell, després de ballar amb aquest, qui al costat dels quals van anar al castell en Vaubyessard, representava a les persones de gran importància social i amb gran poder lucratiu, com són els marquesos o els aristòcrates. Tots vestien bé i menjaven exquisiteces, demostrant així elegància i fineza. El seu món és tan diferent al dels altres, que es tanquen en una bombolla, demostrant així una espècie de superficialitat i fredor per viure.
El rector de Yonville
Era un home bondadós i preocupat per Emma, la qual cosa ho diu directament el narrador. Va estar amb ella en la seva malaltia, en la seva agonitzo i en el seu funeral. Sovint conversava amb ella, ja que aquesta anava sempre a la capella. En aquest personatge se'ns mostra la visió religiosa de l'època. El rector, malgrat ser molt bo, té un pensament molt tancat. L'adverteix que Emma no hauria d'anar al teatre perquè es representen coses mundanes en ell, la qual cosa explica que el capellà veu en tot una mica de pecat. La seva actitud s'assembla al de l'església en l'Edat Mitjana.
Nastasia i Félicité
Ambdues eren les criades d'Emma. La primera va ser per poc temps, però la segona va estar diversos anys amb el matrimoni i tom el gran rol de ser la cuidadora de *Berthé, filla d'Emma. Després demostrant un desig material per sobre l'emocional, fuig de la casa de Charles, portant-se la roba d'Emma, sense importar-li que perdria a qui havia protegit tant, com el va ser la petita nena. Ambdues criades representen a la més baixa classe social.
Col·legi de Charles
En una sala comuna i corrent, es produeix un ambient d'alegria en arribar Charles al seu nou col·legi, ja que als seus companys els causava riure. Però també hi ha un moment de serietat i tensió en el moment en què el professor s'enutja i emet un càstig als alumnes. Els nens que van a escola representen a una classe mitjana acomodada, ja que posseeixen diners per ingressar al col·legi.
Tostes
Aquest és el lloc on Charles s'estableix per començar s carrera com a mèdic, a causa que no a cap. Es dedueix immediatament que aquest era un poble tranquil i amb persones modestes i humils. No existien grans cases i el lloc tenia una façana més campestre que de ciutat. Aquí Charles viu amb Madame Dubuc, per la qual cosa existeix un ambient dominant, ja que Dubuc mana a Charles en tot. Quan ella es mor, la casa de Charles es torna un lloc pacífic i tranquil, per la qual cosa Charles acaba gaudint del seu viudez. En instal·lar-se Madame*Bovary, la casa, que estava descurada, va ser arreglada per ella, per la qual cosa li va donar més elegància i comoditat a aquesta (pintar, empaperar). D'aquí d'ara endavant Tostes es va convertir en un lloc avorrit i monòton per a Emma, per la qual cosa es deprimia. La gent era sempre la mateixa i Emma no tenia amb qui conversar, ja que ningú era tan culta com ella. Al final, va ser tan l'ambient de malestar i tristesa per a ella, que Charles va decidir canviar-se a Yonville.
Els Bertaux
Est és el camp que pertanyia al pare d'Emma, Sr. Rouault. Estava molt bé cuidat, posseint molts cavalls i arbres. Tenia 2 plantes, però era gelada. Com és una zona campestre la gent que llaurava era molt pobra i sense educació. El pare d'Emma no era culte, sinó que una persona que sap cuidar i gaudir del camp. L'ambient en l'era molt calmat i relaxat. És per això que a Charles li agradava tant anar a cavalcar allí. Però per a Emma el camp era monòton i avorrit, per la qual cosa avorria el camp. Va existir un moment de tensió i amargor quan Sr. Rouault es va fracturar el peu, però després no va haver-hi més que alegria. És aquí on Xerris s'enamora d'Emma i on també es casen, per la qual cosa hi ha un entorn de festa i goig. La casa estava més decorada i arreglava per a aquesta ocasió.
Castillo en Vaubyessard
Aquest tenia la característica de ser monumental, amb sostre elevat i gran superfície. Tot estava adornat amb mobles i materials de gran valor i fineza. Havien quadres de gent important i el menjar que servien eren només exquisiteces. Hi havien persones amb una importància social molt gran per a l'època. Hi havien balls, menjars i jocs. Semblava un paradís, ja que no hi havia problemes, acabant Emma per encantar-se d'aquest lloc.
Yonville
És un poble molt petit, que està envoltat de camp i terres agrícoles. Existeixen molt poques cases, camins i tendes, a més d'una església molt mal tinguda, per la qual cosa es dedueix que aquest poble no ofereix grans atractius. En aquest poble habita gent modesta i sense major cultura, la qual treballa en coses agrícoles o alguna cosa relacionat amb el camp. A causa del seu gran semblat a Tostes, Emma es torna a avorrir ràpidament. Aquí és on Emma comença a tenir depressions per la seva vida sense sentit i per l'anada dels amants, la qual cosa la deixaven molt malalta. Com a gran part de la història transcorre aquí existeix moments de felicitat, com el naixement de Berthé o la relació amorosa d'Emma amb Rudolphe a la casa d'aquest últim, però també es vivien moments d'angoixa i sofriment, en la qual tot el poble es reunia en algun lloc per esperar alguna cosa tràgic.
Rouen
Situat prop de Yonville, posseïa més llars i llocs on la gent podia anar, com la perruquería, les tavernes i els bulevards. Hi havia també un teatre, on Emma va presenciar una obra. Havien hotels, un temple molt decorat i fins i tot un port, en el qual Emma passejava amb vaixell amb Léon. Com es tracta d'una ciutat, la gent que habitava era majoritàriament de la burgesia, a l'altura d'Emma, a causa que tenien major poder econòmic. Ningú sabia gens de la vida dels altres com en un poble. En aquest lloc se sent un ambient de felicitat i amor en el moment en què Emma passa els seus dies amb León, sobretot en la peça d'aquest ultimo i a l'hotel on allotgen uns, però al seu torn de molta ràbia i pena quan Emma havia de tornar a Yonville.
París
Malgrat que la novel·la mai transcorre en aquest lloc, cal destacar a ella, per l'encant que li produïa a ella. Es tractava de la ciutat més gran a França, per la qual cosa aquí es produïa els esdeveniments més importants i en la qual vivia la gent més influent. Com ella llegia revistes provinents d'allà, només podia percatarse de la vida de les classes socials més privilegiades, quedant maravillada i frustrada per no tenir una vida així. Allí, aquest tipus de gent tenia una vida de molta acció nocturna, que anava a obres de teatre o a observar quadres d'art. Havien carreres de cavalls i modistes que vestien finament a les dones, els qui menjaven a la llum de la vés-la com a mitjanit. Hi havia un espai de desenfrenament i bogeria, ja que la vida era molt agitada i intensa, demostrant la cara oposada a la vida en províncies.

Entradas relacionadas: