Madame bovary resum per capítols

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

 
Argument Un aristòcrata anglès que té 16 anys (1586) i viu fins al s. XX. Ric, jove, enamoradís, amo poderós de palaus, vides i hisendes. Amant de la literatura, compositor de poemes, viatger i guerrer . 100 anys més tard, cap al 1686, el jove es transforma en dona (només el seu cos). Alguns trets físics desapareixen i altres surten a la llum. La memòria, però, es conserva (enu, entela alguns records). “idea d'un ésser humà capaç de no morir i vagabundejar pels diferents períodes de la història”.semblances: amb dracula, pel "no morir"“ tota transformació és font d'angoixa davant la mort, sense cap mena de possibilitat de redempció”.Compleix l'aspiració de Baudelaire a la seva obra “Le Spleen de París”Baudelaire:Las letanías deSatán (se encuentra en la sección de Rebelión de ahí el nombre de este capitulo), en el cual, hace referencia aun Dios terrenal que entiende a los hombres por que siente y sufre lo mismo que ellos, un Satán Belló, fuerte y comprensivo, un Satán que hasta cierto punto, puede ser el padre amoroso, ese que perdió a muy tempranaedad, ese ser, tan grande que dará la justícia a los vencidos, a los olvidados, condenados por el Mundó a vivirerrantes entre la podredumbre, eso parece ser Satán para Baudelaire, ¿Bueno o Malo? Al fin y al cabo un sersuperior en quien depositar la confianza y la esperanza, llamémoslo entonces Satán.

Madame bovary.La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves Heróïnes.La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
Els personatgesEmma, la protagonista principal, filla d'un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursulines. La seva educació va ser molt acurada: Dansa, geografia, dibuix, costura, tocar el piano, etc.. Una altra cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel·les ROMàntiques, d'Heróïnes, etc.. Fruit d'una educació ROMàntica, plena de somnis no acomplerts i fantasies, en un ambient en el qual els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s'enfronta amb la frustració de les seves esperances i il·lusions.D'Emma es poden dir moltes coses, però en la que destaca la sensualitat que aporta a la novel·la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d'aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d'una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En diverses ocasions al llarg de tota la novel·la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l'escena a la que està passejant a cavall amb Rodolphe. El moviment del cavall, el fet que a ella se l'hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames en passar molt junts amb els cavalls,etc… O també en el moment en què estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d'apropar-s'hi posant la seva mà a la cuixa d'ella, i aquesta seguint la intenció d'en Rodolphe col·loca la seva mà a sobre la d'ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dues escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel·la.

Entradas relacionadas: