Maman

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,55 KB

 

Aquesta escultura és diu Maman,l'autor es Louise Bourgeois, feta l'any 1999,es un escultura exempta,feta de bronze,acer inoxidable i marbre,les seves mides son 8,95 x 9,80 x 11,60,l'estil es expressionista i el tema es al·legòric, la seva localització és al Museu Guggenheim a Bilbao.Louise Bourgeois esta considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX.Va estudiar geometria i matemàtiques que l'ajudaren a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys.Posteriorment assistí a diverses escoles d'art de París, abandonà la pintura,per dedicar-se a l'escultura,amb un estil molt personal i psicològic.Va rebre un reconeixement a l'any 1982, quan el MoMA de Nova York li organitzà una exposició retrospectiva,també fou reconeguda amb nombrosos premis i va exposar la seva obra als museus més importants del món.Maman s'eleva desadiant sobre vuit gegantines potes de bronze a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao.Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no estan tenses,tot i la duresa del material,sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya.Mostra una superficie rugosa i imperfecta,fruit de les nombroses plaques que les conformen a manera de trossos de tela.Totes le potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes,sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que conté el que podria representar els ous de l'aranya,un conjunt de pedres blanques de marbre.Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous,suspesa en el buit,amb la protecció que,a manera de presó,ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats,lleugerament més elevades que la bossa materna.Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenades Spider,el motiu d'aranya ha estat present d'una manera o altra en l'obra d'aquesta escultora des de l'any 1940.Són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, que tenia un negoci de tapisseria en el qual treballava com a artesana.Per a Bourgeois,lasevamare,considerada millor amiga,era com les aranyes ,deliberada ,pacient, ·ligent,calmada,raonable,fina,útili neta.El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà,perquè connecta directament amb els traumes psicòlogics de la infantesa de l'artista. De petita Bourgeois va patir el mensypreu del pare,que havia esperat tenir un fill mascle,



i va haver de ser testimoni de la relació amorosa que el pare va mantenir amb la institutriu que l'educà quan era petita,una relació que la seva mare va voler ignorar.L'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna:

utilitza la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous,com per filar la teranyina amb la qual caça les preses.Una doble funció : vida i mort. Aquesta obra es pot considerar com una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per l'artista en el passat,creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l'oblit.Bourgeois en la seva obra, tinguè la influència traumatica de la seva infantesa.L'artista trasllada a l'art algunes de les seves vivències,sentiments i emocions més profunds

Títol: La vicariaAutor: Fortuny i Marsal, MariàDatación: 1867 – 1870Estilo: realismeTècnica: oliSuport: taula; 60 cm x 94 cmLocalització actual: Museu Nacional d’art de Catalunya, a BarcelonaContexto histórico: El año 1848 (un año después de que se pintara el cuadro) se había establecido el realismo como punto de inflexión de la historia, esto supuso el fin del reinado de Luís Felipe de Orleans y la instauración de la segunda República.Es también el 1848 cuando se publica el Manifiesto comunista y se intensifica la lucha de clases. La oleada revolucionaria de 1848 afecta en toda Europa. La filosofía positivista valora la ciencia como instrumento del desarrollo humano.En este contexto surge una nueva generación de intelectuales y artistas como Balzac, Dickens o Sola, muchos de ellos comprendidos políticamente.Estilo: El realismo de Courbet consiste en pintar las cosas tal como son. Él se imagina la escena tal como seria y la pinta sin ningún tipo de disimulo.Analisis formes y técnico: Oleo sobre tela en el cual la gama de colores predomina el negro, dando un contraste con los rojos combinados con el ocre. En cuanto a la luz, Courbet intenta reproducir una luz de buen día, una luz real. En cuanto a la expresividad, es un cuadro no muy expresivo de forma global, pero no obstante podemos observar la cara de cada personaje que nos muestra una expresión individual, la pincelada es pequeña y meticulosa. La composición cada vez es más moderna, no vemos el final de la habitación con una sensación de amplitud i da una sensación de no saber donde acaba la habitación, el punto central del cuadro es el sitio donde está la firma de papeles.Iconografia: representa la firma de un contrato de matrimonio en las oficinas eclesiásticas. el artista presta una gran atención a los detalles de los vestidos, la decoración de la sala y el ambiente.encontramos representados 3 escenas diferentes, en una misma disposición asimétrica de los personajes, mucho más concentrados a la derecha- descripción de los grupos:1r grupo: conjunto de dos figuras en plena conversación, marcadas por la biblioteca.2n grupo: el centro de atención, punto de fuga el novio, la novia y las invitadas vestidas a la moda del s.18 en pleno s.19.3r grupo: penitente q pide limosna para las almas del purgatorio, con una alfombra de separación de los 2 grupos. Pueblo bajo torero q parecen esperando el turno y un hombre en la oscuridad,



la alfombra amarilla a sus pies contrasta con el suelo marrón del resto de la sala y sirve de elemento distintivo entre ambos grupos a pesar de la presencia de una de las damas en un rincón de la estera, q hederá simbolizar una cierta condescendencia capa los menos afortunados.Significació: Se trata de una escena costumbrista, un casamiento burgués, inspirado en uno de los muchos de la vida del autor que se casó, parece ser autobiográfico. Enfoca el tema de una manera moderna, un tema cotidiano y es un cuadro de medidas pequeñasFunció: Cuadro realizado para la venta y puesto en las galerías y salones para la posterior venta a particulares, función decorativa, expuesto al público, incluso, visto desde la calle por el escaparate.Influencies: Tal y como hizo Delacroix, descubre la luz y el color del continente africano, influencia que no la dejará de lado al futuro. Un breve paso por Madrid le permite estudiar la pintura de Velázquez y Goya, quienes serán su influencia e inspiración para la composición de la Vicaria.

Entradas relacionadas: