Manelic significado

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,64 KB

 
PerÚ a La PlaÁa del Diamant fa un salt i introdueix uns trets que subratllen aquesta visiÛ que tÈ el personatge. Un d'aquest fets Ès el fet que el "jo " del personatge s'expressa directament al lector, superant la convenciÛ del narrador prÚpiament dit. Tot fa la impressiÛ que el narrador ens parla directament a nosaltres lectors: no en sabem a qui va destinada la histÚria (no sabem el destinatari).68 LP fa que coneguem els protagonistes a travÈs de la seva parla, de la manera d'expressar-se. Elimina, fins i tot, totes les regles que fa o empra un narrador quan escriu. AixÌ, pareix que intenta reflectir el que el personatge diria. Tot aixÚ tÈ unes conseq¸Ëncies: 1. ConversiÛ de la histÚria en discurs (del personatge). 2. Produeix una focalitzaciÛ interna. Tot est‡ contat a partir de l'interior del personatge. 3. Hi ha una abund‡ncia de fantasia. 4 Gran import‡ncia dels detalls. 5. No hi ha cap tipus de reflexiÛ a l'acte de contar, ni al destinatari, ni a l'acciÛ. 6. No sabem quË Ès el que la impulsa a narrar. 7. Els personatges (els altres), quan parlen, ho fan a travÈs d'ella, mai directament. Aquest tipus de narraciÛ permet una certa complexitat, perÚ al mateix temps ens resulta espontani (no empra un llenguatge culte). Els elements complexos volen transmetre aquesta subjectivitat (ja que sense aixÚ ho podria dir d'una manera mÈs senzilla). …s a dir, el llenguatge Ès simple, perÚ complex (frases llargues i encadenades que imiten el llenguatge parlat i pensat).Símbols: 1. El mÈs important sÛn els coloms. Tenen el valor de la relaciÛ amb el mÈs enll‡. Ara bÈ, en aquesta novel·la esdevenen sÌmbol de l'opressiÛ. Tenen aquest valor fins a la mort de Quimet. DesprÈs apareixeran com a sÌmbol del record i, finalment, relacionats amb el mÈs enll‡. Els coloms tambÈ sÛn relacionats amb la maternitat. Nat‡lia ha de criar coloms, com infants, per imposiciÛ de Quimet. Els fills l'oprimeixen i li lleven la identitat. Coloms-->fills=vida 2. L'embut: sÌmbol de l'angoixa opressiva. 3. SÌmbols vegetals: Les flors representen el mÛn del somni i la infantesa. El parc Ès el sÌmbol de la llibertat, recuperaciÛ de la identitat. 4 La balanÁa: representa l'equilibri, la seguretat. 5. Ganivet: rompre amb el passat, sÌmbol de la mort. 6. Les rates: sÌmbol de destrucciÛ, del perill, del no-res (del mÛn subterrani). Rates--> mort.

Manelic:Aquest personatge, ingenu i simple, un pastor senzill i pobre, ha guanyat des de sempre la simpatia del p?Blic de tot el mÛn on síha representat Terra baixa. En Manelic Ès un home pur que manifesta el gust de Guimer‡ pels marginats, crescuts als cims de les muntanyes, que somnia amb uns mÛns ideals que síenfonsaran quan arribi a la realitat de la Terra baixa, perÚ sense lluitar. Apareix aquÌ Guimer‡ com el cantor dels sentiments primaris i de les passions mÈs elementals, que sÛn les que el seu p?Blic ha recollit, barrejades amb aquell punt de rebel·lia que el caracteritz‡, on ha ensenyat de tant en tant ìles dents del llop i les ales de lí‡ngelî. En Manelic sofreix un procÈs de transformaciÛ-conscienciaciÛ-actuaciÛ en quatre etapes, analitzades seguidament. Abans de mostrar-se a escena, en Manelic ja ha estat presentat, i díuna manera no gaire favorable per a ell: ìun marit que fos ben bËstiaî, ìaquell beneit de pastorîÖ La seva apariciÛ a les taules, en principi, no desmenteix gaire el concepte que el p?Blic se níha pogut fer: vestit amb la samarra, amb la qual síentesta a casar-se, les seves paraules i accions (des del ploricÛ díenyorament envers els ramats fins a les reaccions infantils empaitant tothom en resposta a les befes) fan suposar que ens trobam davant díun beneitÛ que respon als qualificatius que li aplicaven. El primer sÌmptoma que convida a dubtar de líopiniÛ anterior es produeix quan explica com ha anat tot líassumpte de líaparellament. AquÌ es mostra com una persona que tÈ el do de la paraula; Ès mÈs, que exerceix un cert lideratge mitjanÁant el llenguatge. …s precisament mitjanÁant la paraula que comenÁa a desvetllar líinterËs de na Marta: ìDÈu meu, si sembla un altre, aquest home!î PerÚ Ès a partir de la visiÛ del llumet darrere la cortina, a la fi del primer acte, que el dubte síapodera de lí‡nim del pastor. A partir díaquÌ, el dubte, la sospita, desencadena el procÈs personificador díen Manelic, i precipita les accions del drama. Es tracta díun procÈs patent en quatre decisions que adopta. La primera decisiÛ Ès la de ìsaberî. Des del primer moment, la gent fa comentaris i befes que el pastor no entÈn. Na Marta li diu que dormiran cadascun en una cambra separada. Tot enigmes, paraules que no entÈn i que ning? No li vol explicar. I aquest estat díincomprensiÛ dura fins a líescena VIII del segon acte. En veure el mur que hi ha davant del seu desig de saber i el paper que li fa la seva muller, pren una segona decisiÛ evasiva: anar-seín, desentendreís de na Marta. Quan, finalment, els dos esposos se sinceren, forcegen, es fereixen, síabracen, esclata líamor mutu i la passiÛ, i comencen a convertir-se en veritable parella, hi ha la tercera decisiÛ, tambÈ evasiva: anar-seín tots dos a la muntanya. En Sebasti‡, ìque síha tornat boigî, frustra aquest propÚsit, i sembla que en Manelic, sota el control de la gu‡rdia civil, ho tÈ tot perdut, tal com ho expressa níAntÚnia: ìSi ja est‡s llest, aixÚ: un cop tret el Manelic, la Marta tornar‡ amb el Sebasti‡. I líaltre, miraít, a tornar-se bËstia altra vegada, i a menar cabresî. Fixem-nos en líexpressiÛ ìtornar-se bËstia altra vegadaî; o sigui, fer una regressiÛ i tornar al primer estadi, envaÔt cada vegada mÈs pel cretinisme díuna vida de soledat humana, en companyia nomÈs díanimals. I Ès llavors quan es genera la quarta decisiÛ i definitiva: la mort del ìllopî, la que capgira els rols dels protagonistes de Terra baix

Entradas relacionadas: