Vora la mar jacint verdaguer

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

 

L'atlàntida aconseguiex el premi extraordinari dels jocs florals i Verdaguer aconsegueix dedicar-se de manera exclusiva a ser escriptor. A partir d'aqui Verdaguer comença a viatjar i a escriure sobre les seves impressions en textos en prosa i també durant aquests anys s'aprecia mot la seva poesia religiosa.

En definitiva l'atlàntida es un gran poema èpic que incorpora el català literari culte amb una gran construcció de poema narratiu amb molts elements de llenguatge popular, es a dir, termes de geologia, de natura etc i a més Verdaguer amb la seva poèsia vol aconseguir:convernçer a la sociètat/Mostrar les seves conclusions religioses.

El canigó.

És un poèma èpic que supera a l'atlàntida i que compren una varietat de formes i situacions poètiques que la convertèixen en una de les obres mestres de la literatura catalana. Els 12 cants i l'épileg elegíac dels dos campanars permeten introduir una varietat de registres que s'adapten a l'objectiu de cada apartat. Canigó, fuig pertant d'una unitat estructural tancata i monotemàtica. Inconrpora ingredients diversos que resulten una aportació interessant i original a l'adaptació moderna del poèma èpic.

Canigó s'acaba amb un plantejament al·legòric que manifesta la victòria de la religió cristiana sobre un món fantàstic i encisador de les fades.

Per últim Verdaguer va posar la seva odeològia religiosa en punts extrems com la pràctica d'exorcismes.


 



JACINT VERDAGUER I LA CONSOLIDACIÓ POÈTICA DE LA RENAIXENÇA.

Jacint verdaguer neix al 1845 a un poble de la plana de vic. És un escriptor concient de la seva vocació i de la formació cultural que havia d'aconseguir per tirar endevant una carrera literària. Verdaguer aconseguiex superar els marges de la poesia popular aprofitant els marges de la poesia culta, tot aprofitant els models literaris cultes que havia après en els seus anys estudiant al seminari. Mes tard quan es ordenat sacerdot, és conscient que haurà de compaginar la seva obra literària amb l'activitat eclesiàstica. Verdaguer com a poeta romàntic de la Renaixença pot ser persona capaç de millorar la influència eclesiàstica en un món modern ple de tensions, i a més, pot incidir en la relació entre pàtria i religió a l'hora de recuperar els senyals d'identitat catalans. De tota manera Verdaguer se sent influit per la llegenda crstiana, però també, per altres tradicions mítiques, la clàssica, per exemple.
Mentre es va fent un mon als Jocs florals, Verdaguer comença a tenir els primers simptomes de malalties que afecten la seva activitat eclesiàstica, per això quan està en tractament mèdicse li ofereix la possiblitat d'exercir com a capellà, això farà que doni materials de primera mà per al poema que poleix contínuament des dels seus inicis literaris

L'atlàntida.

L'atlàntida és l'epopeia de Verdaguer sobre el mite del famós contienent desaparegut. El vers llarg de l'alexandrí permet incorporar el to narratiu i alhora la descripció de detalls d'un món maravellós del passat i de la trista realitat del present. En els versos d'aquest poèma èpic, hi ha la seguretat i la força d'una llengua. Per això tria la forma del poèma èpic, perquè li semble ideal per demostrar les virtuts poètiques de la llengua recuperada, Igualment no es tracta d'una epopeia de nostàlgica, si no es una elaboració de poèmes llargs que sense deixar d'explicar una historia incomporan elements lírics.

Entradas relacionadas: