A la mare de Déu de Montserrat Joan maragall

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,13 KB

 

Lús del passat històricollegendari. - Les Visions es projecten cap al passat, però només com a punt de partida: el passat és una font que proporciona a Maragall uns personatges recreats, que li permeten reflexionar sobre leternitat. Quatre dels cinc protagonistes són homes que han profanat de manera diversa la llei damor. I lluiten per la redempció, per deslliurar la seva ànima dun error amorós. 4.2 Leternitat a VisionsLexploració de leternitat es fa servir per via negativa: leternitat és un càstig de Déu als pecats del homes. El Mal caçador és condemnat per Déu a vagar eternament rere una llebre per un pecat dimpietat: haver interromput lassistència a una missa per anar a caçar. En el seu córrer etern manté sempre una actitud religiosa. El que no va fer en el temps(venerar lhòstia, Déu mateix, en el moment de l elevació) ho fa en leternitat. Joan Garí és condemnat a terrejar reduït a la condició danimal per haver matat i violat Riquilda, la filla del comte Guifre. És un càstig que no dura tota leternitat sinó només un període indefinit de temps després del qual té lloc la redempció mitjançant la veu dinnocència. (A més, és redimit per fill de Guifre el Pilós). A El comte Arnau és on leternitat en sentit negatiu es manifesta en el seu major grau. Leternitat com a objecte de desig de lhome, no pas càstig de Déu. Desitja viure eternament com un superhome; Leternitat és viscuda a la manera Nietzscheana: Arnau corre i no es cansa mai, és ell qui dirigeix els seus passos. Leternitat no és cap condemna: la iniciativa de lacció la segueix tenint Arnau, que es mostra en tot moment desafiant, com un ésser amoral. A La fi de Serrallonga leternitat hi fa acte de presència duna manera diferent de com ho fa als altres poemes. El Mal Caçador, Joan Garí i el comte Arnau són condemnats per Déu, mentre que Serrallonga és condemnat pels homes. És condemnat a morir per un tribunal dhomes, i la redempció li vindrà de Déu i no pas dels homes abans de morir. El bandoler converteix una expressió de pietat (el rés del Credo) en la manifestació del seu menyspreu per la mort decretada pels homes. Leternitat salvarà Serrallonga; ni la confessió davant el sacerdot ni lexecució de la condemna pels botxins no aconsegueixen que Serrallonga deixi désser lheroi Nietzscheà que es mostra sempre superior a tot i a tothom.


La influència de Nietzsche. Quins personatges són lencarnació del superhome Nietzscheà. Va ser l'introductor de Nietzsche a la península. A principis del 1893, adopta de Nietzsche el vitalisme, loptimisme i la teoria del superhome. El vitalisme, que caracteritza el poble català com fort i valent, lluiten pels seus drets, per la seva pàtria...Estan junts i lunió fa la força. I loptimisme que el trobaríem als cants, que a pesar de sentenciar a Espanya per la seva decisió danar a la guerra, en comptes de posar-se en contra, la ànima a canviar, és una visió optimista.
5. INTERMEZZO 5.1 Lordenació dels poemes. - Els poemes estan ordenats de manera cronològica, segons la data de composició. Fins i tot sinsinua una lleu ordenació seguint el pas de lany. Onze dels catorze poemes duen la data al peu i lordre dels poemes respecta clarament la cronologia. Altrament, els sis poemes que queden fora del recorregut al llarg de lany, la seva ordenació podria obeir només a la cronologia del moment de redacció.  5.2 La temàtica. -Aquest conjunt ha estat considerat com una mena de calaix de sastre, en el qual Maragall hi col·loca diverses composicions escrites després del primer llibre. En aquesta part hi ha els poemes que responen més exactament a la seva manera dentendre la poesia. Són fruits destats de contemplació, on el poeta allibera una bona dosi democionalitat interior. En aquesta secció, el poeta prega la Mare de Déu de Montserrat, evoca un concert, plany la mort dun familiar, recrea la infantesa, es fa ressò dalgunes festes religioses, descriu la dona... Altres poemes són temàticament molt propers de les altres parts del llibre, la qual cosa subratlla el caràcter unitari del conjunt.  La natura. Com apareix descrita? En quins poemes? -La natura és un dels temes principals, descriu el paisatge. A la mare de Déu de Montserrat coincideix geogràficament amb el Joan Garí; la natura esdevinguda temple és molt a la vora del temple esquerdat de El Mal Caçador. La natura està present als següents poemes: A la mare de Déu de Montserrat i sol solet. Als dos poemes el poeta sent alegria; al primer diu que li fa goig i parla molt bé de la verge i a sol solet, lautor parla del carrer i al lloc que viu que és molt fosc, però que els sol llueix, fa goig a tot arreu i ell sent alegria: llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria.


Entradas relacionadas: