Marede deu de veciana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,19 KB

 

Marededéu de Veciana.
a) Cronologia.
Cal situar-la entre el segon i el tercer quart del segle XIII.Ús de la policromia (avui gairebé tota perduda)-Geometrització i simetria en les formes-Tot i que els temes solien ser de caràcter religiós, també s'esculpien antics mals fantàstics, escenes de la vida qüotidiana, motíus florals i altres detalls decoratius.-Figures rígides, inexpressives i hieràtiques.-Escultures            com: sedes sapientae, cruxiiccions o devallaments de la creu.

b) Estil.
Destil romànic, és una Marededéu de 88 cm. dalçada, va coronada i seu en un tron de columnes desiguals, llises i amb poms gairebé esfèrics. Els peus descansen sobre un ampli sòcol rectangular i amb la mà esquerra, damunt del genoll, sosté lesfera. La mà dreta subjecta el Nen Jesús a lalçada de la cama. Curiosament, el Nen seu a la dreta i sosté el llibre de les escriptures en horitzontal.
Tallada en fusta policromada, la imatge fou treballada en un bloc piramidal, en el qual sesculpí la figura de Maria i part del tron; aquest es buidà per tal dalleugerir-ne el conjunt. El Nen i les columnes laterals del tron foren tallades a part i adossades al bloc principal per mitjà de coles i alguns claus de forja que encara es conserven. També resten, ara de manera visible, els trossos de la tela de lli usats per a tapar les juntures en el procés de preparació del suport per al policromat.
La policromia original conservada és poca. No obstant això, ha permès esbrinar els tons generals que decoraven la imatge: el vermell, com a color predominant; el blau, emprat per a les sabates i el mantell matern; el verd, per al seient del tron, i el negre, per al dibuix, els perfils i les ornamentacions. De tot el conjunt destaca la decoració del tron, que es conserva en força bon estat: les columnes presenten, sobre fons vermell dibuixos de sanefes romboïdals en blanc i negre que enllacen amb escuts triangulars de fons dargent i torre dagulles. En els espais que hi ha entre les columnes, shi representen arcuacions diverses emmarcades per línies negres.
Presenta decoració heràldica, la qual cosa no és estranya en aquest tipus de trons, però el desconeixement dels llinatges que representen no permeten avançar en la seva anàlisi.
En general la talla mostra un bon nivell tècnic i una alta qualitat de facturació que fuig desquemes rígids i introdueix certs decorativismes. El rostre de la Mare és serè i dolç, dòval lleugerament arrodonit i estret, ben proporcionat, ulls i llargues celles dibuixades, nas llarg i boca carnosa i un lleuger somriure. El rostre del Fill, tot i que és menys reeixit, té els trets fesonòmics semblants.
Però on resulta més evident el refinament de la talla és en el tractament dels plecs de la roba, sobretot els de Maria. El vel daquesta Marededéu forma un curiós replec per sota la corona que és detallat i petit. La túnica descot rodó, forma uns plecs paral.lels disposats en vertical tant a la zona del pit com al voltant de les cames, per acabar en uns amplis plecs triangulars que reposen al damunt del sòcol. En canvi el mantell, col.locat a manera de toga romana, forma uns plecs disposats en diferents direccions i treballats per parts. Així són horitzontals i lleugerament inclinats en la cintura, verticals i en forma de V invertida en el pit i en el braç dret, i amples i curvilinis al voltant del genoll o en el replec de tota la vora del mantell. Pel que fa al mantell matern resulta estranya la seva disposició a la romana, més freqüents en les robes del Fill.
En quant la composició, la Marededéu de Veciana és una talla ben equilibrada. Les proporcions entre les figures de la Mare i el Fill,com també les pròpies de cada una delles, són les justes. En general no destaquen ni lhoritzontalitat ni la verticalitat en aquestes figures.Lorigen daquest tipus dimatges sha de buscar en la Theotokos copta entronitzada amb el nen assegut a la cama esquerra i en els mosaics bizantins, que també mostren imatges de la Verge amb aquestes característiques. El prototip fou pràcticament copiat per lart romànic perquè sajustava al missatge que volia donar.
c) Interpretació.
Iconografia.
Marededéu sedent amb linfant en actitud de beneir a la falda. El seu posat és hieràtic i mostra una marcada frontalitat.
Significat.
Durant ledat mitjana el cristianisme preferí el símbol,la representació de les seves veritats,i deixà de banda lexpressió dels sentiments i el realisme.
Com lart de Bizanci i lart copte -dels quals és hereu directe-,el romànic es caracteritza pel rigor dogmàtic i per un hieratisme solemne.
Lescultura informava visualment sobre un tema religiós i mirava de provocar el respecte en lobservador i potenciar la devoció i la pregària i defugia qualsevol expressivitat i moviment. Eren figures que es distanciaven voluntàriament de la seva humanitat i potenciaven la frontalitat per evitar distraccions a lhora de contemplar-les.
Les marededéus acostumaven a ser encarregades per lEsglésia:monjos,bisbes i capellans pagaven les obres i nescollien els temes. De vegades,però,eren donacions de senyors feudals que volien guanyar-se el seu raconet a la destra del Senyor i esperaven que lEsglésia intercedís per ells davant de Crist jutge.
Darrere de cada imatge de la Mare de Déu hi ha una llegenda. Algunes vegades van ser trobades en una font per algú que hi passava per casualitat; unes altres vegades eren en algun indret amagat fins que van ser descobertes per un pastor que duia a pasturar el ramat...
Funció.
Lobjectiu daquesta obra és clar: havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de lEsglésia. També formava part de la litúrgia,ja que participava en lofici de la missa i la duien en processó.

Entradas relacionadas: