María rosa

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

 
Ja estava fora d’aquell horrible lloc, no ho havia passat tan malament en la meva vida. He estat empresonat deu anys en aquella presó i en aquests deu anys he reflexionat de com es la vida i com l’has de tractar.
Quan vaig sortir i vaig agafar el transport públic per anar a una pensió que vaig agafar, tothom que pasava pel meu costat em mirava d’una manera fastigosa, inclòs hi havia gent que pasava pel costat i m’insultava, m’humiliava i m’amenaçaven. Llavors va ser que vaig estar segur que aquesta gent estava esperant a que jo sortís de la presó per dir-me tot el que m’havien dit aquell dia.

Abans d’entrar a la presó hi havia gent que m’estimava i estava amb mi apollant-me fins el final. Quan va passar una setmana aproximadament jo volia posar-me a buscar aquesta gent que sempre havia estat amb mi en aquells moments. Al primer lloc on vaig anar va ser a casa del meu veí Joan, que va ser el primer de tots que va creure en mi. A continuació vaig trucar al timbre i quan van obrir va obrir la seva mare que quan m’ajuntava amb ell a ella no li agradava que sortís amb ell. Va obrir la porta, va dir que volia i vaig contestar que si estava el seu fill en Joan, llavors quan va veure que preguntava per ell i que em coneixia d’alguna cosa va tancar de cop la porta i cridava desesperada que m’anés, que sinó trucaria a la policia. Jo espantat i avergonyit vaig sortir caminant enrere i fent les pases més depresa de lo normal.
la Maria la meva germana em creia però li va costar una mica més creurem del que va passar de veritat. Ella vivia sola no tenia parella estable i li agradava anar al seu món i no preocupar-se pels demés. A l’altre punta de la ciutat vivia ella, edifici martugal numero 28-30.
Quan vaig trucar va sortir un nen petit de 4 anys que preguntava qui era jo i perquè havia anat a casa seva. Em vaig quedar sense paraules i vaig preguntar si estava Maria, Maria Garcia. El nen desconcertat sense saber que dir va dir que era la seva mare la Mariona, corrents va anar a buscar-la i ella va vindre, jo quan la vaig veure em vaig quedar bocabadat, en veure la germana que tenia, per com estava de alta i guapa.
ella quan em va veure em va donar una abraçada i em va preguntar que feia allà.

Vam estar parlant tota un tarda explicant-li com havia passat els meus deu anys en la presó. La meva germana plorava moltíssim perquè jo, jo vaig ser ficat en la presó per haver sigut còmplice d’un assassinat que a la noia que vam assassinar era la germana del meu veí Joan.
Jo vaig ser còmplice d’un amic que vaig conèixer quan tenia 18 anys que feia tot tipus de coses. Fumar porros, beure ....
Per això ara mateix estic en una sala explicant-li a vostè el que em va passar de jove per culpa de les males companyies.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
quan em juihkñjn vaig i va