María rosa angel guimera resumen

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,68 KB

 

Renaixença:manca de models i de tradició literària teatral

-TEATRE POPULAR: gran acceptació i èxit entre les classes

populars. Reproduia la vida quotidiana.

Llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes

Sainet: Gènere més frequent. Peça breu en un acte, de

tema humorístic i crític dels costums i personatges de la

València del XIX. Alguns estan escrits en vers i representats

per aficionats en ambients festius.

A Catalunya.. Josep Robreño y Serafí Pitarra (Frederic Soler)

A València... Josep Bernat i Baldoví (Sueca 1809-València)

→ L'aguelo pollastre: paròdia del Don Juan Tenorio de

Zorrilla.

El virgo de Visanteta: gran procacitat verbal, no es

representà en públic pel seu caràcter eroticocòmic

Eduard Escalante (València 1834-1895)

Sainetista valencià per antonomàsia. Domini de la tècnica

teatral i dels recursos còmics. (Deformacions linguístiques,

ús incorrecte del castellà (COENTOR))

→ Bufar en caldo gelat

→ Tres forasters de Madrid

- TEATRE CULTE: teatre digne, basat en les idees del

romanticisme. Llengua culta i arcaica. Gran

 varietat de situacions. Ambients històrics, sobretot

de l'antiga corona catalanoaragonesa. Personatges

dominats per les passions amoroses fortes i l'afany

de llibertat.

Frederic Soler (Serafí Pitarra) (Barcelona, 1839-1895)

Autor molt prolífic. PRIMERA ÈPOCA: Obres en que

criticava la societat i la política del seu temps.

Llengua molt col·loquial

→ El castell dels tres dragons.

POSTERIORMENT: Drames romàntics i

comèdies costumistes.

→ Les joies de la Roser

Àngel Guimerà (Tenerife 1845- Bcn 1924)

Pares casats despres del seu naixement,

secret que transmet a alguns personatges:

pateixen un refús, un estigma lligat als

seus orígens.

Se sentia català, però amb simpatia pel

mestissatge. Personatges que pertanyen

a dos móns oposats. Fundador de la

revista Renaixença. Participà en els

Jocs Florals i guanyà alguns premis.

PRIMERA ETAPA: la tragèdia romàntica

S'inicià amb Gal·la Plàcida (1879)

Caracteristica principal del seu teatre:

passió humana i conflictes interns dels

personatges.

Temes històrics de tradició europea i no

en el passat català.

→ Mar i cel (1888)

SEGONA ETAPA: la plenitud del drama

Acostament al realisme que plasma les

tensions de l'època, escriu en prosa.

Problemes més quotidians, predomina

el realisme. Personatges víctimes d'un

amor possesiu que els du a un desenllaç

tràgic.  → Maria Rosa (1894)

              → Terra Baixa (1897)

TERCERA ETAPA: intents modernistes

Fama internacional, proposat per al

Premi Nobel. Acostament a les noves

tendències naturalistes i realistes, però

retornpa a les formes antigues del teatre

històric        → Arran de terra (1901)

1909--Homenatge multitudinari

1911--Membre de l'IEC

Defensor del nacionalisme

A Catalunya, considerat un símbol

del redreçament cultural català.

Entradas relacionadas: