Marti

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

 

Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, la qual es troba situada a la comarca d'Osona. Aquest començà a treballar en una fàbrica al seu poble als 14 anys. Als 16 anys es va fer de la Penya Verdaguer, i aleshores començà a escriure poemes en castellà. Al 19 anys ja escrivia poemes en català, també, a aquesta edat va patir una greu malaltia (tuberculosi pulmonar), i fou quan decidí dedicar-se a l'escriptura.
A l'any 1956 es casà amb Dolors Feixas, amb la qual tingué dos fills. L'any 1970 se li diagnosticà esclerosi múltiple. Tot i patir aquesta malaltia, no abandonà la poesia i va seguir publicant obres.
Morí l'11 de novembre de 2003, a la seua residència de Roda de Ter.
En el referent a la seua activitat literària, Miquel Martí i Pol publicà el seu primer llibre l'any 1954, Paraules al vent, més tard publicà Quinze Poemes i El poble. Aquests tres, publicats abans de l'any 1971 es relacionen amb el "realisme històric". A més, és un dels poetes en la nostra llegua més populars i llegits. També va escriure prosa i va fer traduccions.
A partir del 1971, es va produir un gir en la vida i producció de Martí i Pol, ja que amb la malaltia diagnosticada (esclerosi múltiple) ja no podia treballar a la fàbrica a la que havia treballat tota la vida, i així, dedicava tot el seu temps a la literatura, que esdevingué per a ell un instrument de salvació. Amb les seues obres transmetia la realitat més íntima i propera de l'àmbit de la malaltia, i fou així com creà un món poètic original. A més, el seu llenguatge sempre havia estat d'una notable qualitat, era senzill, però no absolutament quotidià per a la gent. Entre les obres que escrigué a partir del 1971 destaquen Llibre sense títol (1970-1971), Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Llibre dels sis sentits (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Quadern de vacances (1976), en les que, Martí i Pol, exposà els dubtes, el drama i les limitacions que li provocava la malaltia.
En la seua obra literària destaquen els següents temes: el temor a la mort, la sensació de solitud, la malaltia com a obsessió. I així és, tota la seua obra es veu escrita amb una gran soltesa expressiva i sense por a l'hora d'utilitzar mots dolents.
A partir de l'any 1975, es tornà a produir un gir en l'obra poètica i en el transcurs de la seua malaltia, ja que el reconeixement públic li arribà amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobre tot, també, amb Estimada Marta (1978), una col·lecció de poemes amorosos, en els què "celebra" l'aniversari de la seva malaltia.
Posteriorment, publicà altres obres, amb les què amplià la seua temàtica, com ara l'obra L'àmbit de tots els àmbits (1981), la qual es tracta de poemes de reflexió nacionalista. Ha publicat més obres posteriorment, com ara Andorra (1984), Llibre d'absències (1984), etc. De fet, Martí i Pol era un poeta realista, en la poesia del qual sempre havia destacat un component líric, malgrat la imposició èpica.
Per finalitzar, es pot dir que l'obra de Miquel Martí i Pol ha esdevingut una de les que han progressat d'una manera més fidel pels camins del realisme.



A l'any 1939 a Espanya es va intentar substituir totes les llengües pel castellà, i el català va perdre molt de terreny: s'aboliren la Generalitat, l'Estatut i els partits politics i es va restringir l'ús de la llengua tant públicament com a àmbits oficials. No cal dir que la literatura catalana va quedar convertida en minoritària, però els catalans no ho volgueren permetre i organitzaren una resistència cultural, amb revistes i edicions clandestines, fins que es va establir un nou ordre polític i es va permetre certa activitat literària en català, encara que no es recuperaren ni les institucions i va continuar la censura. Posteriorment, en 1953, es produí una nova protesta, que va portar a major llibertat cultural i a l'aparició de nous autors com Joan Fuster, així com a l'edició d'eines bàsiques per a l'aprenentatge de la llengua.
A València i a Mallorca, la repressió contra les llengües pròpies no va ser tan forta, perquè els valencians tampoc no van lluitar tant per la seua llengua, que va quedar reduïda a manifestacions populars fins que aparegué una de les primeres editorials: Torre, gràcies a la qual diferents escriptors es reincorporaren a la cultura valenciana i es van formar de nous. Aquesta editorial va participar en la creació de la Gramàtica valenciana.
Cal dir finalment que els escriptors autòctons de la postguerra es decantaren pel vers, i per una literatura amb sentit religiós i intel·lectualista.
En finalitzar la dècada dels quaranta i començar la dels cinquanta, Carles Riba es va convertir en un punt de referència per als escriptors joves i la cultura catalana, perquè mostrava rigor moral i molta fe en la seva pròpia cultura, i va crear dos línies de poesia: la primera de tradició post simbolista i la segona, una experimental.
En 1959, després de la mort de Carles Riba, vingueren una sèrie de canvis a la literatura:
- Catalunya: es va passar a un desig d'enfrontar-se a la dictadura. Hi participaren autors com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Joan Fuster; conseqüentment, la dictadura va oferir una major permissivitat a la literatura catalana, que va trobar nou públic i tingué molta menys restricció.
- València: el que es va crear al voltant de l'editorial Torre va desaparèixer, i a poc a poc les opinions van anar fent-se radicals i es va intentar normalitzar la realitat valenciana front al que va ocórrer en el passat. Van aparèixer noves editorials i llibreries, així com va augmentar moltíssim l'arribada d'estudiants a la Universitat de València, que va tornar a funcionar.
Als anys seixanta es va viure un conflicte entre l'estètica simbolista i una nova literatura al servei de combatre la dictadura, el realisme històric, que reivindicava la literatura per alliberar l'esser humà i als setanta es van publicar les obres de Joan Brossa i de J.V. Foix, que es convertiren en mestres de les promocions mes joves, i compartien la voluntat de poesia sense altra finalitat que la de fer literatura.

Entradas relacionadas: