Matematicas

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,08 KB

 

Diftongs: [aj] aigua [aw] taula [ja] iaia [wa] quatre [?j] mainada [?w] caurem [j?] feia [w?] aigua [?j] remei [?w] peu [j?] veiem [ej] rei [ew] seu (d'ell/d'ella) [we] següent [iw] niu [wi] pingüí [?j] noi [?w] nou [j?] iode [w?] quota [ow] pou [uj] avui [uw] duu [ju] iogurt

Oclusives
Les consonants oclusives [b], [d] i [g] es realitzen quan són precedides de pausa, de consonant nasal o d'oclusiva; i pel que fa a la [d] a més precedida de lateral. En la resta de contexts la realització és aproximant: [â], [ð] i [ã] respectivament.
bata [?bat?], però abat [??âat]
endoll [?n?do?], però bedoll [b??ðo?]
capgròs [?kab?g??s], però culgròs [?ku??ã??s]
En català no s'utilitzen aquests signes com a consonants fricatives, tal com indica l'AFI, sinó amb una obertura més gran, estrictament [â?], [ð?] i [??]. En alguns parlars hi pot haver vacil·lació entre [b] i [â], sobretot on no existeix el betacisme i aleshores s'emfatitza més el caràcter de la b.
Les oclusives [t] i [d] són generalment dentals, estrictament [t?] i [d?], com a les llengües romàniques i al contrari d'altres llengües com l'anglès on són alveolars. Tot i així en contacte amb una altra consonant alveolar (-st-, -tr-, -dr-) adquireixen una articulació alveolar [t?] i [d?].
Les oclusives velars, [k] i [g], són palatals en mallorquí [c] i [?], sobretot davant les vocals anteriors [i], [e], [?] i [a].
[15] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0>
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=8>] Nasals
Els fonemes nasals /m/ i /n/ presenten diferents al·lòfons per assimilació <http://ca.wikipedia.org/wiki/Assimilaci%C3%B3> segons el context. La m és bilabial, però labiodental seguida d'una consonant labiodental (èmfasi [???f?zi]). La n és en general alveolar (seguida de vocal, pausa o alveolar); però bilabial seguida de consonant bilabial (un pas [um?pas]), labiodental seguida de labiodental (confirmar [ku?fi??ma]), dental seguida de dental (un dit [un??dit]), palatalitzada seguida de palatal (un llop [un???op]), o velar seguida de velar (ganga [?ga?g?]).
La nasal palatal /?/ transcriu el dígraf ny. A vegades, però, s'usa aquest símbol per simplificar la transcripció d'una palatalització nasal. En alguerès es produeix una despalatalització del grup final -ny (any [an]).
Les consonants nasals poden transferir part de la seva articulació als sons vocàlics que les envolten, sense que les vocals esdevinguin pròpiament nasals (a diferència d'altres llengües com el francès, per exemple).
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=9>] Laterals
La consonant lateral /l/ té la particularitat que és generalment velaritzada [?], anomenada també ela molla o ela fosca. El grau de velarització és major a final de síl·laba i menor a l'inici, on pot resultar alveolar. En alguns parlars la velarització és tant pronunciada que pot resultar una semiconsonant labiovelar [w] (albercoc [?wâ???k?k]). En canvi, seguida d'una consonant dental (-lt-, -ld-) té una variant dental (alta [?al?t?]), i pot ser palatalitzada seguida d'una palatal (el llop [?l???op]).
Les consonants laterals estan presents en moltes geminacions, tant de dues líquides separades per un punt volat <http://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_volat> (?l), com dues palatals separades per un guió (Bell-lloc), però també per assimilació en els grups -tl- (atlètic [?????tik]), -tll- (batlle [?ba???], però en balear i valencià batle), i també -rl- en balear (Carles [?ka???s]). La ela geminada <http://ca.wikipedia.org/wiki/Ela_geminada> (?l) prové de cultismes derivats del grec o del llatí. La pronúncia geminada és viva en balear, però regressiva en la majoria de parlars on només es manté en registres formals (col·legi [ku?????i], [ku????i]).
És freqüent la palatalització a principi de mot, però es manté la consonant líquida en cultismes (lliure, liberal), tot i que hi ha una tendència a palatalitzar-la ([?iâ???a?]). En alguerès es produeix una despalatalització del grup final -ll.
La iodització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Ioditzaci%C3%B3> és un fenomen històric en el català septentrional i balear, on es substitueix [?] per [j] en mots d'un determinat origen etimològic llatí (rialla [ri?aj?], fill [fi?]). En català central està en recessió però es conserva en alguns mots determinats (vull [buj]). Per altra banda, també existeix un ieisme <http://ca.wikipedia.org/wiki/Ieisme> recent, o bé per una pronúncia relaxada o bé per dificultat d'adaptació d'un origen fonètic castellà.
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=10>] Ròtiques
Les consonants ròtiques poden ser vibrants [r], a principi de paraula, intervocàlica (amb el dígraf rr) o després de n, l o s; o bategants [?] (para [?pa??], parra [?par?]). A final de síl·laba pot tenir una alternança segons els parlars (Marta ['ma?t?] ? ['marta]). En posició intervocàlica i amb pronúncia relaxada pot resultar l'aproximant [?].
En alguns parlars es produeix el rotacisme per metàtesi <http://ca.wikipedia.org/wiki/Met%C3%A0tesi> sil·làbica (cridar [ki?ð?a]), fenomen generalitzat en alguerès (aquidrar <http://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar> [aki?ra]).
En català septentrional i a Sóller <http://ca.wikipedia.org/wiki/Solleric_%28dialecte%29> hi ha una penetració recent de les ròtiques uvulars franceses [?] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Vibrant_uvular_sonora> i [?] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fricativa_uvular_sonora> (Rosselló [rus?'?o] ? [?usi'?u]).
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=11>] Sibilants
Les consonants sibilants són les fricatives i africades amb una articulació alveolar o palatal. En català el conjunt de sibilants, amb les corresponents sordes i sonores, forma un sistema considerable de vuit sons diferents. Morfològicament es presenten en les següents casos, en general:
sz??ss entre vocals s a principi o final de mot, o entre consonant i vocal ç davant a, o, u i a final de mot c davant e, is entre vocals z a principi de mot o entre consonant i vocalx en general ix darrera vocalsj davant a, o, u g davant e, its?dz?t??d??tstztx -ig a final de mottj davant a, o, u tg davant e, iLes sibilants donen lloc a parònims <http://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%B2nim> que necessiten una pronúncia acurada: calces [?ka?s?s], calzes [?ka?z?s], xec [??k], gec [??k], txec [t???k]. Un embarbussament <http://ca.wikipedia.org/wiki/Embarbussament> popular és: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» [?s?dz?? ??ud???s du? ?u?d??at ?me???? ?fed??? ðum p????at], que aprofita la semblança dels sons sibilants per dificultar la pronunciació.
Els sons fricatius i africats poden sonoritzar o ensordir segons el context, en consonància amb altres fenòmens consonàntics similars.
Es produeix una africació a final de mot de /?/ en [d??], que ensordeix a final absolut, que pot provocar alternances morfològiques i ortogràfiques (boig/boja). En balear se sol produir l'africació en contacte amb una oclusiva anterior, és a dir en el so de la x de cultismes i els grups ps, cs, cc (examen [??gzam?n], [??dz?am?n]; capsa [?kaps?], [?kats??]), a més de ts a final de mot. També es produeix l'africació del sufix -ejar <http://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar> i derivats (passejar [p?s???a], [p?s??d??a]).
[16] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0>
En català occidental és freqüent l'africació de la [?] en [t??] en posició inicial de mot, i el reforçament del grup ex seguit de vocal com a [ej?]. En valencià generalment la [?] és africada [d??]. En canvi, el sufix -itzar <http://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar> i derivats és fricatiu [z] mentre que en oriental és africat [d??].
[17] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0>
Altres fricatives són l'aproximant glotal [h] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fricativa_glotal_sorda> que només s'utilitza en certes expressions (ehem) i anglicismes, i la dental [è] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fricativa_dental_sorda> i la velar [x] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fricativa_velar_sorda> que només es donen en certs castellanismes representats per les lletres zeta i jota respectivament. Per altra banda la fricativa velar [x] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fricativa_velar_sorda> apareix en manlleus del caló <http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%B3> ben naturalitzats, com halar.
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=12>] Contactes consonàntics
A més de les alternances entre al·lòfons, es produeixen altres fenòmens fonètics quan el context altera el so usual d'un mot, és a dir, quan els sons d'una paraula canvien per estar en contacte amb altres sons. En català destaquen: sonorització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Sonoritzaci%C3%B3>, ensordiment <http://ca.wikipedia.org/wiki/Ensordiment>, assimilació <http://ca.wikipedia.org/wiki/Assimilaci%C3%B3>, geminació <http://ca.wikipedia.org/wiki/Geminaci%C3%B3>, emmudiment <http://ca.wikipedia.org/wiki/Emmudiment>, elisió <http://ca.wikipedia.org/wiki/Elisi%C3%B3> i epèntesi <http://ca.wikipedia.org/wiki/Ep%C3%A8ntesi>.
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=13>] Sonorització i ensordiment
Pel fenomen de sonorització, les consonants sordes assimilen la sonoritat de la consonant sonora amb la que es trobin en contacte si apareiexen a final de síl·laba. Això es produeix tant entre dues síl·labes del mateix mot com entre dos mots seguits (petit [p??tit], però petit núvol [p??tid?nuâu?]). En el cas de les consonants fricatives i africades també es sonoritzen a final de mot davant d'una vocal (els savis [???saâis], però els avis [???zaâis])
Sonorització ? i ensordiment ?Sordes[p][t][k][f][s][?]Sonores[b][d][?][v][z][?]L'ensordiment és el fenomen invers. Les consonant sonores esdevenen sordes quan es troben davant d'un so sord, entre dues síl·labes o entre dos mots (adquirir [?tki??i]). En posició final de mot seguit d'una pausa l'ensordiment és sistemàtic en català i s'aplica sovint en manlleus o altres llengües (club [?k?up], Madrid [ma?d?it]) .
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=14>] Assimilació
L'assimilació afecta als sons nasals i laterals, [n], [m] i [?], que s'alteren adoptant les característiques del so que els segueix, tant entre síl·labes com entre mots:
Labialització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Labialitzaci%C3%B3>, davant d'un so labial:
[n] ? [m] davant [m], [p] i [b] (un pic [um?pik])
[n] i [m] ? [?] davant [f] i [v] (un fum [u??fum])
Palatalització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Palatalitzaci%C3%B3>, davant d'un so palatal [?], [?], [?], [?]:
[n] ? [?] (un joc [u????k])
[?] ? [?] (el xoc [?????k])
Velarització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Velaritzaci%C3%B3>, davant d'un so velar [k], [g]:
[n] ? [?] (un gos [u??gos])
Dentalització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Dentalitzaci%C3%B3>, davant d'un so dental [t], [d]:
[n] i [?] ? [n?] i [l?] (un dos [un??dos])
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=15>] Geminació
La geminació consisteix en la duplicació de sons consonàntics. Algunes ja estan indicades en la grafia (mm, nn, dd, l·l, ll-ll, pp) però en altres casos s'ha estès una geminació que no està reflectida en la grafia. Finalment, pot haver-hi dues lletres repetides gràficament però que no formin una geminació fonètica, com en el cas de gg a suggeriment, per exemple.
Hi ha dos tipus de geminacions no marcades per l'ortografia. El primer ocorre quan entren en contacte una dental i una nasal en posició posterior:
[mm] en les combinacions -tm-, -dm-, -nm- (setmana [s?m?man?])
[nn] en el grup
-tn-
[??] en el grup
-tl-
[??] en el grup
-tll-
El segon apareix quan determinats grups consonàntics alteren la seva pronúncia:
[bb?], [pp?], [gg?], [kk?] per -bl-, -pl-, -gl-, -cl-, fenomen més freqüent en el català oriental: (poble ['p?bb??], diferent de la pronunciació del mateix grup a blau).
[modifica <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_del_catal%C3%A0&action=edit§ion=16>] Emmudiment, elisió i sensibilització
En català hi ha una elevada presència de grups de consonants a final de paraula. Normalment es pronuncien, però algunes consonants emmudeixen en certs casos:
/p/ i /b/ finals darrere de [m], excepte en valencià, mallorquí i alguerès: [18] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0>cam(p), am(b).
/t/ i /d/ finals darrere de [n] o [l], excepte en part del balear i valencià: san(t), rotun(d), al(t).
/s/ final darrere -ig o -x: raig(s),
text(s)
/r/ final, excepte alguns substantius i molts adjectius; en valencià central i meridional es pronuncien totes i en balear pràcticament cap.
Altres emmudiments es produeixen en alguns casos especials, com aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. En el cas de la /n/ final, l'emmudiment final darrere vocal accentuada és molt antic i ha provocat una elisió morfològica (mans, ). En canvi, es manté quan va lligat a un altre mot (bé/ben, mitjà/mitjan)
En català occidental es produeixen casos d'elisió o caiguda de certes consonants en posició intervocàlica. Així, s'elideix la terminació de l'imperfet d'indicatiu de la primera conjugació (canta(v)es) però, en canvi, l'elisió és general en la segona i tercera conjugació mentre que es manté en part del nord-occidental i en alguerès (batia <http://ca.wiktionary.org/wiki/batia>/bativa <http://ca.wiktionary.org/wiki/bativa>/bateva <http://ca.wiktionary.org/wiki/bateva>). [19] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0> En valencià pot elidir la /d/ en les terminacions -ada i -ador, i la /s/ en la terminació -esa, sobretot col·loquialment de forma que ha quedat fossilitzat en paraules tradicionals (fideuada <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fideuada>/fideuà
). [20] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0>
El fenomen contrari a l'emmudiment és la sensibilització <http://ca.wikipedia.org/wiki/Sensibilitzaci%C3%B3>, que fa que aquestes combinacions es pronunciïn quan estan seguides de vocal, com:
/t/ final seguida de vocal: cent un [?sen?tun], sant Andreu [?sant?n?d?ew], fent-ho [?fentu].
/r/ final dels infinitius seguida d'un pronom feble: fer-hi [?fe?i]
/b/ de la preposició amb i la /s/ del determinant demostratiu aquest se sensibilitzen quan segueix qualsevol mot començat amb so vocàlic: amb ella [?m?be??], aquest home [??kes?t?m?]

Entradas relacionadas: