Materials fusta

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,89 KB

 
fusta: És 1a +sa fibrosa composta d cèl·luls 1ids sòlidamnt entr si constituïda pr aigua, cl·lulsa (és la bas 40-50%),emicl·lulsa (evita fisurs d ls fibrs 20-25% actua com a cimnt), taní (color), lignina (imprmabilitat 25-30%), alcaloids i al3 substàncis.elmnts essncials: carboni 46-50%, oxign 38-42%, idrogn 6%, nitrogn 1% i al3 10% (sodi, potasia,fosfor, sofr, calci). s’utilitza a la construcció prquè és 1 matrial elàstic, yeugr, amb capacitat aïyant, rsistnt. parts d’un tronc: scorÇa: capa extrior, formada pr 1 tixit imprmabl; líber: mmbrana, poc rsistnt, ptita, sn filamnts. mol dolnta construcció (suro); cÀmbium: part entr la albca i l’scorça, s’encarrga dl crixemnt d l’arbr; albura ó albeca: part extrior dl tronc, format pr tixits jovs, cont ms aigua i ms substancia orgànica dl tronc, atacabl pr organisms i paràsits, és la zona viva; duramn: fusta intrna dl tronc, tixits bons, rsistnt gracis a la lignina, fusta bona; mdul·la: part cntral dl tronc, molt porós, tixit fluix, dolnt pr construir. propietats fisiks: -contingut d’aigua: 3 tipus: 1.d constituciÓ: aigua intgrant dl tronc, i no s’evaxa; 2.d saturaciÓ: aigua rtinguda entr ls mmbrans d la matèria yenyosa; 3.lliure: aigua k dsaparix quan s taya l’arbr; *(més aigua a l’albca k al duramn) una fusta sca t un 13 o 18% d’aigua; -conductibilitat tÈrmica: valor d 0.12 kcal/ mºc, s molt baixa. miyor aïyant tèrmic k l’alumini. propietats mcaniks: -dursa: ls fusts més vys són més durs. s a dir, la part dl duramn srà més dura k l’albca. ls fusts k crixen ràpid soln sr mnys durs k ls k triguen en créixer.sgons la dursa podm trobar: molt dura (dura): banús, server, alzina, teix; mig dura (dursa mitja): castany, faig, noguera, pi gayec, pi blanc; tova: avt, salze, pi pinastr, alerç; molt tova: poyancre, til·ls d vals; -fnbilitat: facilitat pr tayar en sntit longitudinal. castanyer; -rsistncia mcanica a la flxiÓ: molt bona. molt dens s = a molta rsist. mcànica; -rsistncia a la tracciÓ: moltlvada quan s fa xal·ll a ls fibrs; -rsistncia a la comprssiÓ: molt alta, si s xal·ll (160-200). prpndicular (s rdueix a 43-50). fusta bona pr bigus i pilars; -rsistncia al tayant: grau d’ umitat pr sabr la rst. al tayant; -rsistncia a fatiga d ls fusts (tnacitat): rsistència dl matrial pr cansamnt (als cicls d carrgar i dscarrgar). sl matrial més rsistnt a la fatiga, s molt tnaç,l grau d´ umitat s molt imxtant. *racciona molt b ambl foc. molt bona rsi. davantl foc. encara així la fusta s sotmt a tractamnts ignífucs (bany amb sorra, bany am pintura ignífuga); classificacio d ls fusts: conifrs o rsinoss: spècis ms antigus. zons frds, tmplads. sn bons fusts pr la construcció (bons caractrístiks mcàniks) ex: avt(molt rsist.), cedre (facil trbay), pins (bonalasticitat i dursa) -gayeg,blanc/ carrasco(pçs auxiliars), -melix(tarims), -roig(grans vigus i entramats), teix, xiprr, sabina(protgit), alerç; fusts fron2s: durs, compacts i rsistnts. zons tmplads o tropicals. -durs: acacia, alsina(mobls), alsina surra, faig(xapa), om, rour(parkt),fresn, auro, eucaliptus; -tovs: peral, cirrer, noguera, til·lo(xaps), bedoll (xaps), olivra; tropicals i exÒtiks: zons tropicals.lmnts dcoratius, parkts, fusts molt bons i molt dnss. ex: bobinga, sapel·li, bokapi, bolondo(parkt), mongoi, limoncillo (mobls), teca, banus, caoba, sucupira, ipe, jatoba, merbau. morfologia comrcial d la fusta: fusta en +sa: -roy/royizo: fusta +sissa. arbr sns scorça. no structura; fusta assrrada o transformada: -biga: d scció rctangular, arsts vivs, pr structurs, concrtamnt, pòrtics. 25x35, 15x20, amb 1a yargària d 4-10m; -bigueta: més ptita, srvix pr fr forjats. 8x8 a 15x15 amb yargària mnor a 5m; -taulÓ: scció rctangular, prima amb arsts vivs, s’utilitza com a pça auxiliar. 5x10 i 10x30; -post: ampl 20-40cm, gruix 2-5cm i yargària d 5-10m (encofrats prims); -tarima: encadyada. gruix 2,3x20cm, ampl 5x40cm i yargària 4-5m (parkts); -llata: taulell molt baixa qualitat. gruix 2-3cm, ampl 5-7cm i yarg 5m; -xapa: pça molt prima d gruixos i yargs variabls infrior a 1mm. s’aplica sobr fusts d mnys qualitat; -llisto: pça ptita, scció rctangular. 4x6, 5x8; -llistonet: igual kl yisto, prò d mids: 1,3x2,5cm i 2x4cm (x fer fins3) drivats d la fusta: poca xositat i no t paràsits. -tauly xapat: taulr amb xapa d fusta aderida a 1a xapa més econòmica; -tauly contraplacat: suprposició d xaps en posició cruada, encolads pr tnir stabilitat dimnsional d forma i pr aconsguir grans suprfícis; -tauly laminat: suprposició d xaps encolads on tots ls betes van en la matixa dircció (xapa d grans suprfícis); fusta regnrada: fta d matèria prima sobrant d’al3 fusts. omogni, compact, dur, polit, no paràsits, ni dformacions, no s’stellen mai, rsist a la umitat. -tauly d fibrs: fibra = pasta fibrosa d fusta smicolada més rsins. tipus; dm, tablx... (duran molt), no s vuen ls partículs. son taulrs sòlids i durabls. la rsist dpn dl tipus d rsins i dl mètod d fabricació. fibras umids, tauly dm, cl·lulsa. -tauly d particuls o regnrat: viem ls partículs. virostes d fusta o yana d fusta aglomrads amb rsins(ura, mlamina i drivats dl fnol) i comprimids. -tauly d particuls amb acabat d yaminat plÀstic: mlamina, fòrmica, baklita, pvc, ps. -tauly d particuls ms cimnt blanc: rvstimnt molt bo, rsistnt al foc i s transpirabl.-tauly d particuls ms guix, -tauly d particuls ms aglutinants naturals: aglutinant natural magnsita. acustica mol bona. -tauly d virosts: s vuen ls partículs “novopan”; aglomrat d particuls d suro: akst, s cou i s prmsa. s 1 bon aïyant tèrmic. -fusta encolada i laminada: obtinguda pr la unió i encolat d trossos d lamel·les d fusta +sissa i sccions rduïds i adsius d’alta rsistència. vigilar sistma d fabricació pr garantir aderència prfcta. acabats -oli; -vrnís (dissolucions d rsins (urs, mlamins) cren 1a pl·lícula protctora + rsist i dura. rpl aigua); -cera (natural i artificial); -tint (color); -lasur (rcobrimnt q imprgna la fusta (no forma capa) q prmt rgular la umitat d la fusta, protgix d fongs i inscts); - pinturs (vrnisos amb pigmnts) dfcts i altracions d la fusta: anomalis: yigads a ls fibrs i al crixemnt dl arbr. nusos: produïts pr branks. afcta quan la biga trbaya a tracció; fibra girada: fibrs k crixen en forma d’ èlix. dgut a k ls fibrs perifèriks crixen més ràpid k ls intriors. molt dolnta a la construcció. només quan trbaya a comprssió; excntricitat d la mdul·la: no sta en l’eix, no s 1 tronc simètric. causs: vnt, terrs rocoses. . pocalasticitat, poca rsistència, fusta difícil d trbayar i dolnta pr construcció; dfcts: rlacionats ambls tixits d l’arbr. entr l’scorÇa: tros d’scorça entrls anells formada prquè la soldadura d la branca s dolnta. això ens dona fusts poc rsistnts, pot star malalta. aksta fusta s rbutja; dobl albeca: kda 1a zona morta i ambl tmps aksta s dscompon. s rbutja compltamnt pr la construcció. frds molt yargs i intnsos. altracions: postrior al crixemnt. clivella/fissura: sn fissurs més o mnys profunds en sntit longitudinal d l’arbr. molt profunds a causa dl gel. ls ptits s produeixen x asscamnt; cullerot: sexració dls anells, s debilita, molt poc rsistnt. pr frds intnsos i vnts violnts. fusta molt dolnta pr construcció d’structurs; pots d gallina: fissurs k arribn fins la mdul·la i s’skerda. causa: envllimnt d l’arbr. fusta inútil, s rbutja.

Entradas relacionadas: