Materials segon trimestre

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,39 KB

 
FUSTA: És una massa fibrosa composta de cèl·lules unides sòlidament entre si constituïda per aigua, cel·lulosa (és la base 40-50%),emicel·lulosa (evita fisures de les fibres 20-25% actua com a ciment), taní (color), lignina (impermeabilitat 25-30%), alcaloides i altres substàncies. Elements essencials: carboni 46-50%, oxigen 38-42%, hidrogen 6%, nitrogen 1% i altres 10% (sodi, potasia,fosfor, sofre, calci). S’utilitza a la construcció perquè és un material elàstic, lleuger, amb capacitat aïllant, resistent. PARTS D’UN TRONC: ESCORÇA: Capa exterior, formada per un teixit impermeable; LÍBER: Membrana, poc resistent, petita, son filaments. Mol dolenta construcció (suro); CÀMBIUM: Part entre la albeca i l’escorça, s’encarrega del creixement de l’arbre; ALBURA ó ALBECA: Part exterior del tronc, format per teixits joves, conte mes aigua i mes substancia orgànica del tronc, atacable per organismes i paràsits, és la zona viva; DURAMEN: Fusta interna del tronc, teixits bons, resistent gracies a la lignina, fusta bona; MEDUL·LA: Part central del tronc, molt porós, teixit fluix, dolent per construir. PROPIETATS FISIQUES: -CONTINGUT D’AIGUA: tres tipus: 1.de CONSTITUCIÓ: aigua integrant del tronc, i no s’evapora; 2.de SATURACIÓ: aigua retinguda entre les membranes de la matèria llenyosa; LLIURE: aigua que desapareix quan es talla l’arbre; *(Més aigua a l’albeca que al DURAMEN) Una fusta seca te un 13 o 18% d’aigua; -CONDUCTIBILITAT TÈRMICA: valor de 0.12 kcal/hmºC, es molt baixa. Millor aïllant tèrmic que l’alumini. PROPIETATS MECANIQUES: -DURESA: les fustes més velles són més dures. Es a dir, la part del DURAMEN serà més dura que l’albeca. Les fustes que creixen ràpid solen ser menys dures que les que triguen en créixer.Segons la duresa podem trobar: MOLT DURA (DURA): banús, server, alzina, teix; MIG DURA (DURESA MITJA): castany, faig, noguera, pi gallec, pi blanc; TOVA: avet, salze, pi pinastre, alerç; MOLT TOVA: pollancre, til·les de vals; -FENEBILITAT: facilitat per tallar en sentit longitudinal. Castanyer; -RESISTENCIA MECANICA A LA FLEXIÓ: molt bona. Molt dens es = a molta resist. Mecànica; -RESISTENCIA A LA TRACCIÓ: molt elevada quan es fa paral·lel a les fibres; -RESISTENCIA A LA COMPRESSIÓ: molt alta, si es paral·lel (160-200). Perpendicular (es redueix a 43-50). Fusta bona per bigues i pilars; -RESISTENCIA AL TALLANT: Grau d’humitat per saber la rest. al tallant; -RESISTENCIA A FATIGA DE LES FUSTES (TENACITAT): resistència del material per cansament (als cicles de carregar i descarregar). Es el material més resistent a la fatiga, es molt tenaç, el grau d´humitat es molt important. *Reacciona molt be amb el foc. Molt bona resi. Davant el foc. Encara així la fusta es sotmet a tractaments ignífucs (bany amb sorra, bany am pintura ignífuga); CLASSIFICACIO DE LES FUSTES: CONIFERES o RESINOSES: espècies mes antigues. Zones fredes, templades. Son bones fustes per la construcció (bones característiques mecàniques) Ex: AVET(molt resist.), CEDRE (facil treball), PINS (bona elasticitat i duresa)à GALLEG,BLANC/ CARRASCO(peçes auxiliars), MELIX(tarimes), ROIG(grans vigues i entramats), TEIX, XIPRER, SABINA(protegit), ALERÇ; FUSTES FRONDOSES: Dures, compactes i resistents. Zones templades o tropicals. -DURES: ACACIA, ALSINA(mobles), ALSINA SURERA, FAIG(xapa), OM, ROURE(parquet),FRESNE, AURO, EUCALIPTUS; -TOVES: PERAL, CIRERER, NOGUERA, TIL·LO(xapes), BEDOLL (xapes), OLIVERA; TROPICALS I EXÒTIQUES: Zones tropicals. Elements decoratius, parquets, fustes molt bones i molt denses. Ex: BOBINGA, SAPEL·LI, BOKAPI, BOLONDO(parquet), MONGOI, LIMONCILLO (mobles), TECA, BANUS, CAOBA, SUCUPIRA, Ipe, jatoba, Merbau. MORFOLOGIA COMERCIAL DE LA FUSTA: FUSTA EN MASSA: -ROLL/ROLLIZO: Fusta massissa. Arbre sense escorça. No estructura; FUSTA ASSERRADA o TRANSFORMADA: -BIGA: de secció rectangular, arestes vives, per estructures, concretament, pòrtics. 25x35, 15x20, amb una llargària de 4-10m; -BIGUETA: més petita, serveix per fer forjats. 8x8 a 15x15 amb llargària menor a 5m; -TAULÓ: secció rectangular, prima amb arestes vives, s’utilitza com a peça auxiliar. 5x10 i 10x30; -POST: ample de 20-40cm, gruix de 2-5cm i llargària de 5-10m (encofrats prims); -TARIMA: encadellada. gruix de 2,3x20 cm, ample 5x40 cm i llargària de 4-5m (parquets); -LLATA: taula molt baixa qualitat. Gruix de 2-3cm, ample de 5-7cm i llarg de 5m; -XAPA: peça molt prima de gruixos i llargs variables inferior a 1mm. S’aplica sobre fustes de menys qualitat; -LLISTO: peça petita, secció rectangular. 4x6, 5x8; -LLISTONET: igual que el llisto, però de mides: 1,3x2,5cm i 2x4cm per fer finestres. DERIVATS DE LA FUSTA: poca porositat i no te paràsits. -TAULELL XAPAT: tauler amb xapa de fusta adherida a una xapa més econòmica; -TAULELL CONTRAPLACAT: superposició de xapes en posició creuada, encolades per tenir estabilitat dimensional de forma i per aconseguir grans superfícies; -TAULELL LAMINAT: superposició de xapes encolades on totes les betes van en la mateixa direcció (xapa de grans superfícies); FUSTA REGENERADA: Feta de matèria prima sobrant d’altres fustes. Homogeni, compacte, dur, polit, no paràsits, ni deformacions, no s’estellen mai, resist a la humitat. -TAULELL DE FIBRES: fibra = pasta fibrosa de fusta esmicolada més resines. Tipus; DM, Tablex... (duran molt), no es veuen les partícules. Só taulers sòlids i durables. La resist dpen del tipus de resines i del mètode de fabricació. FIBRAS HUMIDES, TAULELL DM, CEL·LULOSA. -TAULELL DE PARTICULES o REGENERAT: veiem les partícules. Virostes de fusta o llana de fusta aglomerades amb resines(urea, melamina i derivats del fenol) i comprimides. -TAULELL DE PARTICULES AMB ACABAT DE LLAMINAT PLÀSTIC: Melamina, fòrmica, baquelita, PVC, PS. -TAULELL DE PARTICULES MES CIMENT BLANC: Revestiment molt bo, resistent al foc i es transpirable.-TAULELL DE PARTICULES MES GUIX, -TAULELL DE PARTICULES MES AGLUTINANTS NATURALS: Aglutinant natural. -TAULELL DE VIROSTES: Es veuen les partícules “NOVOPAN”; AGLOMERAT DE PARTICULES DE SURO: aquest, es cou i es premsa. Es un bon aïllant tèrmic. -FUSTA ENCOLADA i LAMINADA: obtinguda per la unió i encolat de trossos de lamel·les de fusta massissa i seccions reduïdes i adhesius d’alta resistència. Vigilar sistema de fabricació per garantir adherència perfecta. ACABATS -Oli; -Vernís (dissolucions de resines (ures, melamines) creen una pel·lícula protectora + resist i dura. Repel aigua); -Cera (natural i artificial); -Tint (color); -Lasur (recobriment q impregna la fusta (no forma capa) q permet regular la humitat de la fusta, protegeix de fongs i insectes); - Pintures (vernisos amb pigments) DEFECTES i ALTERACIONS DE LA FUSTA: ANOMALIES: lligades a les fibres i al creixement del arbre. NUSOS: produïts per branques. Afecta quan la biga treballa a tracció; FIBRA GIRADA: fibres que creixen en forma d’hèlix. Degut a que les fibres perifèriques creixen més ràpid que les interiors. Molt dolenta a la construcció. Només quan treballa a compressió; EXCENTRICITAT DE LA MEDUL·LA: no esta en l’eix, no es un tronc simètric. Causes: vent, terres rocoses. . Poca elasticitat, poca resistència, fusta difícil de treballar i dolenta per construcció; DEFECTES: relacionats amb els teixits de l’arbre. ENTRE L’ESCORÇA: tros d’escorça entre els anells formada perquè la soldadura de la branca es dolenta. Això ens dona fustes poc resistents, pot estar malalta. Aquesta fusta es rebutja; DOBLE ALBECA: queda una zona morta i amb el temps aquesta es descompon. Es rebutja completament per la construcció. Freds molt llargs i intensos. ALTERACIONS: posterior al creixement. CLIVELLA/FISSURA: son fissures més o menys profundes en sentit longitudinal de l’arbre. Molt profundes a causa del gel. Les petites, es produeixen per assecament; CULLEROT: separació dels anells, es debilita, molt poc resistent. Per freds intensos i vents violents. Fusta molt dolenta per construcció d’estructures; POTES DE GALLINA: fissures que arriben fins la medul·la i s’esquerda. Causa: envelliment de l’arbre. Fusta inútil, es rebutja.

Entradas relacionadas: