Medico 9

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,41 KB

 

Malaltia inflamatòria pelviana És un trastorn inflamatori de la cavitat pelviana que pot afectar l’úter, les trompes, els ovaris, el peritoneu pelvià o el sistema vascular pelvià. Pot ser aguda, subaguda, recurrent i crònica, i estar localitzada o disseminada. L’origen més freqüent és bacterià; però també pot ser causada per virus, fongs o paràsits. Manifestacions clíniques Fluix vaginal Dolor en part inferior de la pelvis que s’incrementa en orinar o defecar Febre Malestar general Anorèxia Nàusees i vòmits (en ocasions) Sensibilitat intensa en provocar moviment del cèrvix cervical Complicacions Peritonitis pelviana o generalitzada Abscessos Estenosi i obstrucció de les trompes Tractament El tractament intensiu implica repòs, seroteràpia i antibioteràpia endovenosa i control de signes i símptomes per valorar l’estat de la infecció. Endometriosi És un trastorn freqüent que consisteix en un creixement abundant en la cavitat pelviana de cèl·lules similars a les que recobreixen interiorment l’úter (endometri). Són lesions benignes i és una de les causes de la infertilitat. No se’n coneix la incidència exacta, ja que pot passar inadvertida perquè produeix pocs símptomes. El desenvolupament de teixit endometrial sol originar la formació de petits quists que contenen sang; en l’ovari aquests quists tenen una coloració marró i reben el nom d’adenomes endometrials d’ovari. Manifestacions clíniques Els símptomes poden variar segons la localització que presenten; la majoria dels casos són en l’úter o en l’ovari. Les manifestacions més freqüents són: la dismenorrea, la infertilitat, el dolor pelvià, la disparèunia i el sagnat irregular. També poden aparèixer símptomes menys freqüents com disúria, hematúria restrenyiment, rectorràgies i tenesme rectal. Tots aquest símptomes poden o no relacionar-se amb el cicle menstrual. Els símptomes poden persistir mentre es manté la funció ovàrica fins a la menopausa. El diagnòstic es confirma mitjançant laparoscòpia que permet determinar-ne l’etapa: Lesions superficials Lesions lleugeres Lesions moderades Lesions profundes amb adherències denses i obliteració del fons de sac Tractament Depèn dels símptomes i l’extensió. Anticonceptius orals Danazol (andrògens sintètics) Nafarelina (redueix la producció d’estrògens) No s’administren medicaments hormonals a dones amb antecedents de malalties hepàtiques, cardíaques o renals. El tractament quirúrgic consisteix en l’eliminació dels implants endometrials amb la finalitat d’alleugerir símptomes i augmentar les possibilitats d’embaràs. Els procediments quirúrgics més freqüents són: laparoscòpia, laparotomia, histerectomia, ooforectomia, salpingo-ooforectomia. Càncer d’ovari És una neoplàsia maligna dels ovaris. No se’n coneix la causa; les dones que tenen mutacions dels gens BRCA són les que presenten major susceptibilitat de patir-lo. L’ovari és un lloc comú de lesions primàries i metastasis d’altres tumors. La majoria dels càncers d’ovari (90%) són carcinomes epitelials. Factors de risc Antecedents familiars (són el factor de risc més important) Nul·lípara Infertilitat No ovulació Manifestacions clíniques En els estadis inicials és gairebé sempre asimptomàtic. Les manifestacions clíniques poden ser: ascites, dolor abdominal o pelvià, massa abdominal, canvis en els hàbits intestinals, incontinència d’esforç, dispèpsia, reflux gastrointestinal i fluix menstrual abundant. Tractament Quan es diagnostica un càncer d’ovari és important saber-ne l’estadi per a l’elecció del tractament. Estadi I limitat als ovaris Estadi II limitat a la pelvis Estadi III a la cavitat abdominal Estadi IV malaltia metastàtica El tractament pot ser: 1) Histerectomia abdominal total i salpingo-ooforectomia bilateral 2) Quimioteràpia Càncer d’úter Segons la part afectada de l’úter podem distingir les neoplàsies entre: Càncer de cèrvix o cervical quan s’origina a les cèl·lules del coll uterí  Càncer endometrial quan s’origina a la mucosa endometrial Càncer cervical Factors de risc Els factors de risc van associats a dones amb activitat sexual precoç, relacions sexuals amb moltes parelles, infecció per papil·lomavirus humà (HPV), tabac i nivell socioeconòmic baix. Clínica Durant l’estadi inicial, quasi sempre és asimptomàtic i, de vegades, es manifesta amb leucorrea i sagnat entre les etapes menstruals. A mesura que l’estadi avança es presenta augment del fluix vaginal, sagnat irregular i hemorràgies postcoïtals. Tractament El tractament del càncer de cèrvix dependrà de l’estadi del tumor, de l’edat de la pacient i del seu estat general. Si la lesió no és invasiva, els tractaments que s’hi empren són: Conització: biòpsia en forma de con de la part del coll uterí de les cèl·lules displàstiques Criocirurgia: congelació amb òxid nitrós Cirurgia amb làser: destrucció del teixit anormal amb el raig de làser



Càncer endometrial Factors de riscDones majors de 50 anys Obesitat Tractament hormonal substitutiu (THS) sense progesterona Nul·liparitat Hipertensió i diabetis mellitusHistòria personal o familiar de càncer colorectal L’embaràs i els anticonceptius orals són factors protectors Clínica El signe principal és el sagnat uterí anormal, amb freqüència en dones postmenopàusiques El dolor apareix tard; hi ha altres símptomes que poden presentar-se, com els relacionats amb les metàstasis en altres òrgans. Tractament El procediments quirúrgics del càncer de l’úter són: Histerectomia total: extirpació quirúrgica de la matriu i del coll Histerectomia abdominal total i salpingo-ooforectomia: Extirpació de la matriu, cèrvix, trompes de Fal·lopi i ovaris. També es anomenada panhisterectomiaHisterectomia radical (Wertheim): panhisterectomia, vaginectomia parcial i dissecció dels ganglis limfàtics de la pelvis Exenteració pelviana: histerectomia radical, vaginectomia total, extirpació de la bufeta amb derivació urinària i resecció de l’intestí amb colostomia Exenteració pelviana anterior: la intervenció anterior sense resecció intestinal Exenteració pelviana posterior: sense extirpació de la bufeta Altres tractaments que, amb freqüència, acompanyen la cirurgia són: La radioteràpia que, segons l’estadi del tumor, és el tractament d’elecció, principalment en els casos de carcinoma de cèl·lules escamoses del cèrvix La quimioteràpia i el tractament hormonal són altres tractaments que complementen la cirurgia, la radioteràpia o ambdues tècniques Càncer de testicle La majoria dels càncers testiculars es formen a partir de les cèl·lules germinals embrionàries, que poden ser de dos tipus: seminomes i no seminomes. Els seminomes són els més freqüents i els menys agressius; els no seminomes són molt agressius però no són tan freqüents. Els tumors de cèl·lules no germinals s’originen al teixit epitelial del testicle (tumor de cèl·lules de Leydig i de Sertoli). Factors de risc Hi ha una sèrie de factors que sembla que predisposen al càncer de testicle, com els homes que presenten criptorquídia, infecció pel VIH, l’exposició materna a DES i un càncer a l’altre testicle. Manifestacions clíniques Depenent del tipus de tumor els símptomes es manifesten de manera ràpida o lenta. Els símptomes més generals són engruiximent no dolorós del testicle, nòdul, sensació de pes a la zona baixa de l’abdomen, a l’àrea perineal i/o a l’escrot. Diagnòstic i tractament La palpació i l’autoexploració testicular són punts efectius per a la detecció del càncer o altres processos. Elevats nivells en sang del marcadors tumorals de la gonadotropina coriònica humana i de la fetoproteïna alfa poden indicar càncer testicular. Les proves radiològiques de tòrax, l’ecografia i el TAC abdominal i pelvià es fan per detectar metàstasis. L’elecció del tractament del càncer de testicle es basa en el tipus de cèl·lules i en l’afectació d’altres estructures. L’extracció del testicle és du a terme mitjançant una orquiectomia; quan hi ha afectació ganglionar es realitza una orquiectomia radical, per la qual s’extirpa el testicle, el cordó espermàtic i els ganglis limfàtics retroperitoneals. Depenent de l’estadi del tumor el tractament postquirúrgic suposa l’administració de quimioteràpia i radioteràpia. Atenció a la dona intervinguda d'histerectomia Etapa preoperatòria Valoració física i de les necessitats Preparació de la zona quirúrgica Tractar el diagnòstic d’independència: D’ansietat relacionada amb la falta d’informació sobre la preparació preoperatòria, els efectes de la intervenció i l’estat postoperatori Etapa postoperatòria Valorar la situació clínica i emocional Controlar els problemes de col·laboració i detectar les complicacions potencials Baja autoestima r/c cambio en la imagen corporal, pérdida de atractivo, en persona con mastectomía. Actividades. Explicarle las emociones más frecuentes que la cirugía puede desencadenar.Darle apoyo cuando se retire el vendaje. Pedirle permiso para poder compartir la información con su pareja. Informarle sobre la prótesis, la ropa adaptada, la reconstrucción de la mama Qué información proporcionaríais a una mujer intervenida de una mastectomia radical que presenta diagnóstico de déficit de conocimiento sobre las medidas de prevención de lesiones en el brazo afectado? Evitar la toma de TA, llevar bolsas/ objetos pesados, joyas o ropa que aprieten la extremidad. Evitar las inyecciones y punciones venosas. Evitar el sol y el contacto con detergentes fuertes. Proteger con guantes las actividades de jardinería y cocina. Dolor secundario a espasmos vesicales y obstrucción de la sonda. Actividades. Valorar el dolor. Detectar fugas por la sonda. Lavar constantemente, de manera vesical, a través de sonda de tres vías. Lavar manualmente, s/p. Fijar correctamente la sonda. Vigilar los signos de obstrucción de la sonda: Dolor suprapúbico. Incapacidad de orinar. Distensión. Sensación de vejiga llena.


Entradas relacionadas: