Medico5

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB

 
Epidemiologia de la MPOC la franja d'edat de 40 a 70 anys, la prevalença de la MPOC és del 9%, amb oscil·lacions importants, major en les zones urbanes i industrials i menor en la resta. Com a exemple, en aquesta mateixa franja d'edat, la prevalença a Barcelona és del 18% i a Càceres del 5%. 1 de cada 5 fumadors o exfumadors entre els 60 i els 70 anys. Si han fumat durant més de 30 anys, la prevalença s'eleva al 40%. La patologia segueix un curs lent i poc aparent, el que provoca que puguin existir entre el 50% i el 70% de casos no diagnosticats ni tractats. Bronquitis crònica o MPOC B. Es defineix com una tos, amb o sense expectoració, que persisteix durant més de 3 mesos en dos anys consecutius. Enfisema o MPOC A. Consisteix en un augment anormal, permanent i irreversible dels espais alveolars distals al bronquíol terminal amb destrucció de les parets alveolars. Encara que se'l classifica entre els problemes de ventilació, veiem doncs que també constitueix un problema de difusió de gasos. Fisiopatologia de la MPOC El mecanisme d'obstrucció en les MPOC és un «atrapament aeri», és a dir, un problema per espirar. En la bronquitis crònica, el factor que hi contribueix més és la presència constant de moc i en l'emfisema sol ser a causa de la pèrdua de textura dels bronquíols, que durant la sobrepressió fisiològica de l'espiració es col·lapsen i impedeixen l'expulsió de l'aire. Cal notar la conseqüència de l'última consideració: com més ràpid i com amb més pressió s'espira, menys volum espiratori s'aconsegueix exhalar. Això implicarà una educació respiratòria a aquests pacients quan presentin dispnea intensa. Etiologia de la MPOC El tabac és, sens dubte, el factor que més influeix en la presentació i evolució d'aquesta malaltia Hi ha un problema gènic, que consisteix en el dèficit d'un enzim protector de la mucosa del tracte respiratori contra els enzims proteolítics dels macròfags: la á 1-antitripsina, que provoca l'aparició de MPOC en grups familiars i en pacients joves. d'al·lèrgies, contaminació, pol·lució

Signes i símptomes de la MPOC Els pacients amb MPOC solen presentar tos amb expectoració transparent tret del cas freqüent d'infeccions afegides (reaguditzacions) en què canvia de color. A partir de valors del FEV1 menors del 65%, solen presentar des d'una discreta dispnea fins a tiratge important. L'espiració és prolongada. A la percussió presenten hiperressonància (per atrapament aeri). Sovint es poden sentir sibilacions. Segons la intensitat de l'afecció es pot presentar cianosi i, si es donen problemes en el cor dret derivats de l'augment de la resistència vascular en els capil·lars pulmonars (vegeu cor pulmonale), es poden observar edemes mal·leolars, hepatomegàlia, ingurgitació jugular i raneres humides. Moderada FEV1 65-80% Mitjana FEV1 45-65% Forta FEV1 30-40% Molt forta FEV1 <30% Flapping tremor (Asterixi). En la MPOC avançada es pot donar una insuficiència respiratòria global, per tant, amb acumulació de CO2 en sang, fins a poder arribar al coma hipercàpnic. En aquestes condicions es produeix l'asterixi que consisteix en el fet que, quan el pacient col·loca els braços en extensió i les mans en dorsiflexió, es produeixen fallides intermitents de to en els músculs estensors dels dits, que donen aquest aspecte d'aleteig o flapping tremor.És molt comú que aquests pacients presentin ansietat, temor i depressió Diagnò stic de la MPOC El diagnòstic de la malaltia es basa en la història clínica: signes i símptomes, història tabàquica i ambient laboral. La radiologia de la zona pulmonar pot donar dades complementàries, com una disminució de la densitat del parènquima pulmonar. L'anatomopatologia d'una biòpsia de teixit pulmonar, ja que en l'emfisema es produeixen alteracions morfològiques importants. Tant el diagnòstic de problemes obstructius com l'avaluació terapèutica es recolzen en una espirometria forçada.

Entradas relacionadas: