Micro.3

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,51 KB

 

DETERMINACIÓ DEL GRAU ALCOHOLIC

Per què els métodes de determinació del grau alcohòlic basats en la determinació de la densitat no mesuren la densitat del vi sino la del destil·lat? Perque el grau alcoholic es refereix a la cuantitat d’etanol que hi ha en el vi. Si destil.lem el vi, separem l’etanol d’altres substancies volàtils que ens poden interferir en la mesura. Si fesim la determinació de la densitat directament sobre el vi, aquestes substancies que no es quantifiquen amb el grau alcoholi, hi serien en la matriu i donaria una densitat que no es la que correspon al la solució hidroalcoholica. El grau es determina a partir de la corresponent solució hidroalcoholica a partir de les taules.

Quin és el fonament del métode ebullimetric? Amb el métode ebullimétric es mesura el grau alcoholic a partit de la temperatura d’ebullició. La temperatura d’ebullició en funció de la quantitat d’etanol està tabulada, per tant podem saber el grau alcoholic mesurant aquesta temperatura.

En el mètode enzimàtic emprat per la determinació del contingut en etanol, a quina longitud d’ona es mesura la mostra?. Quina espècie química es la que mesurem?. Per què?.La mostra es mesura a una longitud d’ona de 340 nm, que es la longitud d’ona caractarística de NADH. Aquesta és l’especie que es mesura amb l’espectrofotómetre. El NADH per l’oxidació de l’etanol a etanal i la reducció del NAD+. Per tant poden cuantificar la concentració d’etanol de la mostra a partir de la cuantitat de NADH.

Per què, segons el llibre del GAP, si es treballa amb una concentració de tiosulfat sòdic pentahidratat de 172,388g/L, tal i con especifíca él métode, no cal fer cap càlcul ja que la lectura de la bureta et dona directament el contingut d’etanol? Justifica-ho amb els càlculs oportuns. 1ml tiosulfat = 0,01 ml EtOH = 1%vol

 WbISYiIpoZYbYZGWFBkEAADs=iOsYq1Fnq9pYRzlMss1KWbFfWDLe06wuyCeINjTR

Per què creus que cal diluir la mostra de manera que el contingut en sucres estigui entre 0.5-5 g/L?  Degut a que en vins amb continguts superiors a 5g/l, la precisió en la determinació disminueix i a més, el consum de reactiu seria més gran.

Per què cal afegir 0,5(n-0.5) ml de solució de NaOH a la mostra abans d’afegir l’acetat de plom?S’afegeix el Na OH amb la finalitat de neutralitzar els àcids del vi i afavorir els equilibris de la defecación dels polifenols amb el plom. S’afegeixen ½ (n-0.5) de solución molar de Na OH on n es el volum de solució, 0.1 M per determinar l’acidesa de 10 ml de vi.



Per què es parla d’una solució cupro-alcalina? Com aconseguim que sigui una solució cúprica? I com aconseguim que sigui alcalina? Es parla de solució cupro-alcalina ja que se li afegeix un reactiu cúpric per a que pugui reaccionar amb els sucres i el Carbonat sòdic es el que otorga la alcalinitat al medi, per a que el reactiu cúpric estigui en condicions favorables de reaccionar amb els  sucres.

Cal saber la concentració del tiosulfat sòdic? Què faries si la concentració d’aquest fos diferent a 0.1M tal i com diu el mètode? No cal saber la concentració del tiosulfat ja que es pot fer a través d’una reacció. Per calcular la concentración de tiosulfat, el més habitual es fer una estandarització amb dicromat potàsic en presencia de iode en medi àcid, titulant el iode produït amb tiosulfat, que reaccionen segons la següent reacció:

Titulem el iode generat amb el tiosulfat la concentración de la qual desitgem determinar:Amb aquestes reaccions podem dir que 1 mol de dicromat reaccionen amb 3 mols de iode, que a la seva vegada, 2 mols de tiosulfat son 1 mol de iode, a partir d’aquí ja es pot calcular la concentración de tiosulfato.

Quina reacció té lloc durant els 10 minuts que es manté l’ebullició de la mostra? L’ebullició es necesaria per a que els sucres trenquin els enllaços glucosídics i així reaccionen amb el Cu2+  afegit com sulfat cúpric pentahidratat.

Per a què afegim iodur potàssic, àcid sulfúric i midó abans de valorar la mostra amb tiosulfat sòdic? Quines reaccions tenen lloc? El iodur s’afegeix per a que reaccioni amb el Cu2+ que no ha reaccionat amb els sucres, actuant com agent reductor.

Les valoracions iodométriques estan afavorides en medis neutres o lleugerament àcids, la raó pel qual incorporem àcid sulfúric. El midó s’afegeix com indicador, passant d’un color blau fosc en presencia de iode a una ausencia de color amb exces de tiosulfat sódic.

Per què cal utilitzar taules i no fem servir l’estequiometria de la reacció entre els sucres i el Cu2+per fer els càlculs? No es pot fer servir l’estequiometria ja que la reacció no és estequiometrica. Les taules que s’utilitzen per determinar els sucres reductors, ens relacionen a aquests amb el volum de tiosulfat consumit; normalmente, aquestes dades per concentracions de tiosulfat 0.1N, així que si no sabem la concentración del nostre tiosulfat, no podrem utilitzar les taules.

VTIO 0.1250M (traç. 1)= Blanc – Mostra dil. = 23,42mL – 17,15mL = 6,27 mL de tiosulfat que reacciona amb el iode

wECAwIohI+poe3LUpi02ivmCaL7D4ZexInmSZ2qOFactor de dilució:   Ci · Vi = CF · VF                0,1250M · Vi = 0.1M · VF??  VTIO 0.1M (traç. 1) = 6.27 ml X 0.1250M/1M  = 7.84 mL de tiosulfat 0,1M

Sucres red. = -0,28 + 2,513 · VTIO 0.1M (traç. 1) = 19,422 mg taula.   19.30 mg X 100 ml/15 ml de mostra X 1000 ml / 1 litre X 1 g de sucres reductors / 1000 mg = 128,6 g/litre. El resultat ens indica que efectivamente es tracte d’un vi dolç, ja que la concentració mínima que deu tenir aquests tipus de vins es de 45 g/l.

Entradas relacionadas: