Miquel marti i pol

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,61 KB

 
Miquel Martí i Pol, La creacióEn La creació, cada una de les seves set estrofes de versos blancs decasíl·labs mostren un paral·lelisme amb els set dies de la creació del món que esposa la Bíblia i serveixen per significar la dura creació d’un nou obrer per a la fàbrica. El fragment analitzat només conté tres de les set estrofes.En la primera estrofa, se’ns narra el primer dia del protagonista a la fàbrica. Aquest està atordit per la fressa de les maquines, que impedeixen la comunicació, fent-lo sentir sol i atemorit. La segona estrofa, pertany al segon dia, on l’autor ja es va adaptant poc a poc a la fàbrica i explica que està aprenent a comunicar-se a través de símbols, metàfora que podria ser interpretada com un esvaïment de la seva sensació de solitud. Finalment en l’última estrofa analitzada l’autor ens relata el cinquè dia, en el que afirma sentir-se com si hagués nascut entre màquines i ja fins i tot renega de la cansada i monòtona rutina.A través d’expressions com “ens atordí la fressa”, “van aprendre el ritme” o “com si haguéssim nascut entre màquines”, l’autor ens transmet l’idea de considerar la fàbrica un ésser viu que aconsegueix modelar, és a dir crear, un nou obrer.A través del seu poema, Martí i Pol ens transmet la sensació que provoca les hores de treball en una fàbrica: ens presenta el contrast que experièncien els treballadors entre el món exterior i el món interior. En el món interior, en la fàbrica, regna un soroll eixordant que la converteix en un lloc hostil i angoixant. En canvi, el món exterior representa la llibertat i l’alegria i mica en mica la concepció d’aquest món va canviant a mesura que l’obrer va sent absorbit per la fàbrica: al final acaba per ser una realitat irreal.Aquesta absorció, ens és descrita a través d’una comparació (“se’ns liquava el temps”) que provoca que aquesta sensació prengui un caire físic i els lectors podem comprendre la força de la fàbrica.En aquest poema, podem observar els trets característics de la poesia de Martí i Pol.


Entre aquests cap destacar el seu to irònic però crític amb el qual l’autor ens presenta una poesia de denúncia però que no arriba a l’extrem de ser catastròfica. Aquesta màxima positivista és present en tota la seva poesia, tot i la malaltia que patí, Miquel Martí i Pol va mantenir una il·lusió incansable que el va dur a poetitzar el patiment parlant de l’amor, la mort i el desig, amb l’objectiu de positivitzar als altres (part historicosocial). Podríem resumir que en la seva poesia hi predomina el to narratiu i descriptiu, però no exempt de la tendresa, humor i un bon apartat metafòric, mesclant lirisme i denúncia.El fragment analitzat, pertany a un llibre anomenat La fàbrica, el qual representa un homenatge als obrers, uns herois anònims per oposició als amos i, al mateix temps és una obra autobiogràfica on se’ns transmet com era per als obrers la vida a la fàbrica. Per aquesta raó podríem considerar aquesta poesia pertanyent al naturalisme (Gérminale) encara que transmet un missatge molt més esperançador, pretén evitar que les penes es converteixin en un enfonsament.D’altra banda, també podríem interpretar l’obra d’una altra manera, considerant els contrastos presentats com a l’oposició entre el nostre món interior, tancat i obscur, i el món exterior regnat per la llibertat (introspecció lírica), els quals no són realitats oposades sinó complementàries.

Entradas relacionadas: