Mirall trencat resum personatges

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,39 KB

 

Secret. Salvador Valldaura, mentre sentia el concert núm.3 de Beethoven, queda captivat per la presència duna violinista: Prima, rossa com un fil dor, amb els ulls molt clars, amb els cabells pentinats enlaire i amb dos o tres rínxols que se li escapaven clatell avall. No li havia tret els ulls de sobre en tota la nit i, després, lhavia recordada sovint, mig esfumada i tan fràgil que feia pena pensar que la vida potser jugaria a fer-la malbé.Daura viurà tota la vida sota el record del seu amor a Viena per Bàrbara. Es casarà amb Teresa i aquesta li farà abandonar la carrera diplomàtica i mudar-se a Barcelona, però el record del seu primer i més intens, i això el farà tancar-se en ell mateix. Intentarà repetir la història de Viena amb Teresa (les violetes...) però fracassarà.



Mirall trencat és una obra plena de símbols. La majoria d'ells fan referència al pas del temps i la decadència de la família, així com també la mort o la joventut. El mirall, objecte femení, sinònim de soledat i de transitorietat. Aquest apareix constantment al llarg de la novel·la. Al llarg de l'obra els personatges pateixen una sèrie de coses que mica en mica aniran component aquest mirall, al trencar-se el mirall hi ha un signe de destrucció del nucli familiar. Tots el personatges es miren al mirall i a través dell se nadonen del pas del temps, que envellegen. De fet la vida de les persones està determinada pel temps: viure vol dir envellir. Però no només simbolitza el pas del temps sinó que és una mena de metàfora, ja que durant l'obra els personatges donen la seva visió personal d'un conjunt d'esdeveniments que passes, de la seva vida, dels seus amors, de les morts, etc.



estil. El tema central de l'obra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també la història d'un període de Catalunya, burgès trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal però gira sempre al voltant del pas del temps. Alterna l'estil directe amb l'indirecte, on esdevé més literari; frases llargues i complicades, adjectivació més sentimental i decadent. La veu predominant és en tercera persona. El temps, el seu pas irreversible i irremeiable, domina les reflexions del llibre i les omple de desencís. Els personatges són tots versemblants i emeten judicis uns sobre els altres. Predominen els pensaments dels protagonistes Lles descripcions tan físiques com psíquiques dels personatges i paisatges citats. Cal destacar la importància del mirall ja que els records són com el reflex d'un mirall trencat que mostren una realitat, i fa que tots s'aïllin per a protegir-lo. La novel·la utilitza la metàfora en alguns moments; el mirall.

Entradas relacionadas: