Mitificació del bilingüisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,97 KB

 
El català del Segle XVIII al 1r terç del s.XX - Es volia la substitució del català pel castellà a nivell jurídic i polítics per això sinicià repressió. Amb el decret de nova planta es va reestructurar la vida social i política i el català es va anant prohibint públicament així acabant amb una mentalitat disglòssica. A la Cat Nord la repressió fou més forta. El que va passar es que la castellanització continuava permitint el català en certs àmbits. La societat acabà sent bilingüe. Amb la renaixença (1833) amb la publicaciió de Pàtria sintentà una recuperació cultural fins i tot a València i Balears amb menys èxit, els més intel·lectuals van penetrar en la renaixença per recuperar la cultura i al (1859) es recuperen els Jocs Florals. La repressió provocaba un sentiment dit catalanisme i Prat de la Riba guanyà la Diputació de BCN. Pompeu Fabra modificà algunes coses del català. A principis del s.XX el català sestava normalitzant però va apareixer Primo de Rivera per tallar aquest progrés del català. 4/ Llengua i societat - lingüística:centra el camp de la seva investigació en paraules. sociolingüítica: ho fa en les persones.La sociolingüística a introduit un terme dit comunitat lingüística que comparteixen: llengua / normes / xarxa de relacions personals / simbologia / territori. Làmbit dús..Variables: categories dels individus, situacions i tema. Normes d'ús: de cortesia, d'educació, d'elocució, gastronomikes.. Lautoodi:actitud de rebiug linguistik en vers la propia comunitat . 5/ Contacte lingüístic - monolingüísme: On només es parla 1 llengua i bilingüísme: On es domina més duna llengua i pot ser: bilingüísme individual:aspectes fonamentals:segons el grau de coneixement i ús:domini de dos llengües, asimètric o simètricSegons la motivació i la forma d'adkisicio: integradores o instrumentals. Bilingüísme territorial: 1 zona política amb dos llengües diferents. Bilingüísme social: la tria no es pas lliure sinó depenent del poder i societat. Disglòssia: Quan dues varietats duna mateixa llengua sutlitzaven en àmbits forma i informals(Ferguson1959) o com deia Fishman al 1971 les llengües estaven especialitzades cadascuna per un àmbit. La minorització es el proces de perdua d'ambits d'us k pateix una llengua k a empres el Camí cap a la substitució linguistika a causa de la interposició d'1 altra llengua. Les llengües minoritaries tenen un nombre inferior de parlants(danes, búlgar,suec) 6/ La normalització lingüística - consisteix a reorganitzar les funcions de la llengua d'1 societat per tal de fer possible la recuperació de l'idioma k fins akell moment havia sofert un proces de minoritzacio. següents pasos: existenci d'una normativa ( usos socials de la llengua ) creació d'un Març legal favorable a la recuperació de la llengua minoritzada ( per facilitar lús de lidioma i trencar prejudicis) Recuperació política i de poder ( cal centralitat per prendre decicions clau ) Implicar la societat ( clau de lèxit ). 7/ Mort de les llengües: de 10000 hem pasat a 6000 llengües i en el cent anys tindrem 3000. Nomes a Europa i a Àsia es conserven registres escrits de 75 llengües extingides. Aquestes desapareixen quan no hi ha cap parlant competent daquesta. La substitució lingüística: darrer esglaó d'un proces k s'inicia tan bon punt un llengua forana intenta suplantar una altra llengua ke ja esta implantada. Copernik: va extingirse al s.XVIII després de la 2 GM,avui dia en parlen 1000. Hebreu: deixat de parlar vers l'any 200dC, es va mantenir com a llengua sagrada i es va continuar escrivint. Dues accions del procés de substitució són: lestructura lingüística: 1 fase:cuan la incorporació de préstecs es massiu, 2a fase: l'erosió afecta a la gramatika i a la fonetika. Cos social:1a fase: bilingüisme de la societat(jerarkitzacio) 2a fase:la transmissió internacional se'n ressent i la llengua desapareix de la vida publika i es reclou en el usos folkloriks. 3a fase: sense parlants joves es duu a la substitució lingüística. Causes físiques: la desaparició duna llengua porta a la desaparició dels seus parlants. Causes socials: És un procés on la desaparició de la llengua no va lligada als seus habtiants és més general i li diem assimilació cultural. Estrategiies: consolidació dels estats, perdua de poder, inundació demografica(linguicidi), exercit, els mitjans de comunicació, lescola, les ciutats. patues: terme despectiu usat per referir-se a quasevol llengua distintiva parlada a frança. Causes psicologikes
La llengua sota el franquisme -
Amb lentrada de les tropes al Gener del 1939 a Barcelona siniciava un procés de persecució i repressió del català. El català quedaba obsolet de làmbit públic com també en lenseyament primari i universitari. La persecució lingüística: Els intelectuals i tots aquells profesionals que utlilitzaven el català es van exiliar a lexterior o fins i tot dintre del país amagantse amb po, es volia passar duna situació disglòssica a una substitució de la llengua. Etapes: (1939 - 1944) la més dura i violenta, (1945 - 1953 ) etapa dictatorial no tant violenta, a partir daquest any per laillament internacional el règim va anant perdent força, els darrers quinze anys eren doposició generalitzada al règim. Petainisme: És la col·laboració catalana en el franquisme i es poc estudiat, la societat catalana optava per callarse per la po, els intel·lectuals catalans a lestranger feien de resistencia. Als 60 hi ha una represa del català amb laparició dedicions, Amb la Nova Cancó molts intellectuals van trobar el camí per la normalitat del català.

Entradas relacionadas: