Mitificació lingüística

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,17 KB

 
Comunitat lingüística tenen una llengua que la cohesiona, que té les funcions instrumentals que li ha donat la comunitat
– Procés prospectiu de resposta al conflicte lingüístic i de cohesió a la comunitat lingüística
– No normativització: establir normes i estandardització No oficialització (atorgar requisits formals i accés a certs àmbits) > només n'és una part
– Condicionants del procés: Punt de partida condiciona el procés (+/- òptim) i necessitat d'una política lingüística: mesures impulsades des del poder.

Albert Bastardas (1994): macro-procés social intencional que, a partir d'una determinada fase de substitució lingüística, pretén la recuperació de funcions i de parlants per al codi en recessió x, amb l'objectiu d'aturar la substitució i d'assegurar l'estabilitat de la llengua i convertir-la en un instrument de cohesió.

– Passa per subprocessos: Recuperar retransmissió de pares a fills, estandardització i que tothom la parli, que els nouvinguts l'aprenguin
– Cada procés és únic però amb unes constants, amb circumstàncies diferents 
– Etapes: (a) Conflicte lingüístic explícit (b) Presa de consciència (c) Arrencada de les pautes sociolingüístiques (importància de les elits) (d) Actuació (macroprocés)
– Conseqüències: Individuals: aprenentatge i cultivació Socials: inversió del procés de substitució i superació del conflicte Territorial: monolingüisme territorial (cohesió)
– Casos reixits (ex. XX):Noruec, finès i islandès/Polonès, hongarès/Hebreu

– Política lingüística: mesures que els poders públics poden prendre per tal d'intervenir en les comunicacions lingüístiques de la societat // Conjunt d'accions encaminades a la producció planejada de qualsevol tipus de canvi en els comportaments lingüístics

– Planificació lingüística: actuacions sobre el codi no actuació social. I relació amb l'estandardització/codificació. Tres processos: selecció del vernacle, varietat de la llengua per construir l'estàndard i la implantació.

Ex:Màxim reconeixement: multilingüisme igualitari: Suïssa, Bèlgica i Canadà. Cap reconeixement:França. Persecució lingüística: Espanya franquista. Reconeixement parcial del multilingüisme: Espanya

Entradas relacionadas: