Mitificació lingüística

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,49 KB

 

Sociolingüística: Llengua i societat: La cmunitat lingüística: Fa referencia a els grups d'humans que comparteixen una llengua. Normes d'ús: Viure en societat implica acceptar un seguit de normes que regulen la vida social, qualsevol transgressió es penalitza amb el rebuig social. Evidentment es un prejudici absurd però molt eficaç. Autoodi: Preujudicis que distorsionen el funcionament de la llengua, rebuig emvers a la comunitat pq es considera no adecuada als estereotips socials vigents. Bilingüisme: Pot ser: Individual: es aquekk que es capaç d'utilitzar dos codis lingüistics, es distingeix segons el grau de coneixement( el domini pot ser simetric o asimetric, assolir bona competencia oral i tenir greus deficits en l'escrta) o segns la motivació i forma d'adquisició (la llengua s'apren per voluntat d'integrarse o per expectatives socials i economiques). Territorial: es un espai on es presenta una unitat política però hi ha dues zones on s'utilitzen llengües diferents. Social: la tria llinguistica no es pas lliure sinó mediatitzada pels engranatges de fora, es a dir, de la societat. *Mite del bilingüisme: no hi ha una societat bilingüe sinó solament els parlants de la llengua recessiva ho son. Pels parlants de la llengua dominant es qüestió de voluntat si volen, po den practicar els monolingüisme sense fissures. Diglòssia: dues variants d'una llengua (a/b). Es tracta d'un repartiment clar i relativament estable de les funcions lingüístiques. A s'apren a l'escola i B a el nucli familiar o social. Minorització: Proces de perdua d'ambits d'us que pateix una llengua que ha empres el Camí cap a la substitució lingüística. Normalització:Consisteix a reorganitzar funcions de la llengua d'una societat per tal de fer possible la recuperació de l'idioma que fins aquell moment havia sofert un proces de minorització( contrari a la substitució lingüística).


Té 4 aspectees basics: Existencia d'una normativa: Es fonamental l'existencia d'una normativa i un model per vehicular els diversos usos lingüístics que sorgeixen en les societats. Creació d'un Març favorable a la recuperació de la llengua minoritzada: la cobertura legal es fonamental per la normalització lingüística, una de les causes de la minoritzacio a estat la imposició d'una legislació que limita el seu ús. Recuperació d'una estructura política i de poder: que permeti a la comunitat recuperar la capacitat de prendre desicions, sesnse l'estructura de govern no es viable la normltzcio. Implicació de la societat: aquesta es la clau de l'exit la llengua nomes viu dels seus parlants qualsevol canvi en les normes d'us que regulen la utilitzcio de la llengua en la societat consisteix a modificar les actituts lingüístiques dels usuaris. Substitució lingüística: Es el darrer graó on la llengua B intenta suplantar els ambits d'us que tenia la llengua A. Proces de substitució: Dues accions: Estructura lingüística: En la primera fase s'incorporen préstecs de manera massiva d'altres llengües, això suposa l'empobriment del lexic i un afabliment del sist. Lingüístic. A la segona fase l'erosió afecta al nucli de la llengua, la gramatica i la fonetica. Cos social: En la primera fase es dona una bilinguitzacio de la societat, això cmporta la jerarkitzacio lingüística on s'avantposa una llengua a una altra. En la segona fase els joves contrasten le dubtes de la llengua recessiva amb la llengua dominant. En la tercera fase, sense parlants joves, la comunitat futura, la llengua deixa de ser un dels eixos al voltant dels quals s'articula una societat, aquesta fase porta a la substitució lingüística.

Cancelleria: Reforçava el lligam existent entre llengua i poder, la cancelleria es l'organisme encarregat de despatxar tota la burocracia relacionada amb la corona d'Aragó. Va tenir un papaer desiciu en el conflicte del llati amb les llengües vulgars.

Entradas relacionadas: