Mode indicatiu del verb ballar

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,79 KB

 

UT:

Com adverbi fa de CC: matís comparatiu i valor d'adverbi interrogatiu en una int.ind
Com a conj pot ser ind o subj:
ind: -temporal=quan
-comparatiu= com, així com, de la mateixa manera que
subj: -completives= CD. QUE
-finals= perquè
-concessives= encara que, tanmateix
-consecutives= tan que
ÚS DE UT AMB VERBS QUE EXPRESSEN TEMOR
Amb aquest tipus de verbs, si apareix ut es tradueix  per que no, en canvi, si el nexe és ne, es tradueix per que.
NE: 
Com a adverbi funciona com a complement de negació del verb
Com a conjunció pot ser: -completiva: s'utilitza ne en comptes de ut quan la completivaés negativa.
-Final: es fa servir ne en comptes de ut quan la prop sub final és negativa.
La prohibició:
-subjuntiu d'exhortació. S'utilitza normalment el pret perf per a la 2a persona i el present per a la primera i la tercera.
-amb el verb nolo i les seves formes d'imperatiu: noli, nolite.
-amb els verbs que signifiquen prohibir o impedir, s'expressa la negació mitjançant una proposició completiva introduïda per ne


Classifica les prop introduïdes per ut+ind segons que sigin temporals o comparartives, i tradueix-les.

.Ut Antonius rediit, omnes crederunt pacem essé in magno periculo: temporal, perquè el verb està en ind.
Quan Antoní va rribar tard, tots creien que la Pau estava en gran perill.
.Ut primum hostes urbem viderunt, ad arma concurrerunt: Tan aviat com els enemics van veure la ciutat, van acudir a les armes.
.Ut venit filius, patrem salutavit: Quan va vindre el fill, va saludar al pare.


Analitza, tradueix i indica els valors de la conjunció ut.
.Dux milites hortatus erat, ut hostes fugientes persequerentur: El general ordenava als militars, que persegueixin als enemics que fugien.
.Illa ita funus paravit, ut pater de morte filii nihil audiret: Ella va preparar el funeral de tal manera que el seu pare no va escoltar res de la filla morta.

Traduccó
.Huic mandat ut omnes res exploret: Aquest li mana que explori totes les coses
.Imperator legatum misit ut cohortes ex castris educeret: L'emperador va manar un llegat per a que...
.Portus Piraei constitutus est ut ipsam urbem dignitate aequipararet: Eel port de Tireu va ser construït per a parangonar aquesta ciutat amb dignitat.

T.12 Prop sub advs
Comparant:
-En la prop princ es fan servir els adverbis ita, sic, i en la subordinada, ut, sicut, velut...
També es poden formar amb les paraules correlatives: tantum, quantum, totiens... Quotiens, ot, quot...
-En la prop principal pareixen els adverbis magis, minus tam i en la sub la ppartícula quam
-El verb de la prop principal ja conté la idea de la comparació: malo (preferir), praesto (ser millor)
-Si s'hi afegeixen les idees de condició o suposicó, s'utilitzen les expressions tamquam, velut si, ut si, perinde ac si...
Prop finals: ut: perquè, ne, ut ne: perquè no, quo: perquè

Les prop subs finals també es poden formar: .-amb un pronom relatiu i el verb en subj, amb ad seguida de gerundiu en acusatiu, amb gerundi o gerundiu en genitiu precedit de gratia, causa, studio, -amb un supí actiu.

Algunes paraules correlatives típiques en llatí són: tantus...Quantus, potius...Qua, proinde...Ac
Les proposicions causals llatines més freqüents són:
quod, quia: perquè, quoniam, quando, quandoquidem, quatenus: com que, ja que, cum: com que, atès que. Com en altres prop sub, les causales també tenen uns girs correlatius que les identifiquen: ideo, idcirco, eó, propterea, ob hanc causam.

Tema 13
Prop. Consecutives
-En llatí, el mode de la prep sub és sempre el subjuntiu..
-Si la prop principal porta un adjectiu en grau comparatiu, la subordinada acostuma a començar amb quam ut.
-La conj quin s'utilitza si la prop principal és negativa o interrogativa. Normalment es tradueix per que no.
-Una prop sub adv consec pot anar precedida pels adjs dignus/indignus
Prop concessives
Si l'acció és real, el verb va en mode indicatiu, si l'acció és irreal, va en mode subjuntiu.
Prop condicionals
Distinguim de tres tipus:
-les que expressen un fet real. Van en mode indicatiu.
-les que expressen un fet possible.
-les que expressen un fet irreal.

Tema 14
La conjuació perifràstica
-En activa: participi de futur actiu (-Urús-ura-urum) del verb que conjuguem + temps corresponent del verb sum.
-En passiva: forma de gerundiu (-ndus-nda-ndum) del verb que conjuguem + temps corresponent del verb sum.
La conj perif s'utilitza per:
-intenció o propòsit de dur a terme una acció.
-Imminència de l'acció que es durà a terme.
-Possibilitat que l'acció es pugui dur a terme.
-Necessitat
-Obligació




Entradas relacionadas: