Modernisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,66 KB

 

EL MODERNISME

És un moviment cultural, artístic i literari, de renovació social que te lloc entre els anys1892 i 1911 aproximadament. França- Art Nouveau/Anglaterra-Modern style.

El moviment va ser causat per l’obsessió per marcar distàncies amb el passat, per mirar cap al futur. El segle XX va suposar una celebració constant de la novetat.

En els seus orígens va ser antiburgès, en alguns cassos de forma radical, i va tenir relació amb els moviments d’esquerra i catalanistes.

Van conviure dues tendències:
-REGENERACIONISME: Preconitzava un canvi social i polític, pretenia regenerar la societat tot i que també era una mica individualista. Veia l’art com una eina de transició social. (Jaume Brossa)
-ESTETICISME: Buscava la bellesa, menyspreu de les normes i pensaven que si hi havia un canvi hauria de ser a través de l’art
Les dues tendències menyspreaven la societat burgesa, però els esteticistes a més també menyspreaven les classes populars, ja que també les consideraven materialistes com els burgesos.

Es pot dividir en dues etapes:
-1892-1900: etapa més combativa en contra de la societat burgesa. L’avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.
-1900-1911: Va ser l’etapa més literària i menys ideològica. El modernisme era assimilat per la burgesia catalana (acaba sent integrat per la burgesia catalana). Joventut.

Bohèmia: Figura anti burgesa que vivia al marge de la societat, idealista i extravagant.
-Bohèmia negra: vivien realment al marge de la societat- Jaume Brossa
-Bohèmia daurada: Tot i criticar la burgesia,en provenien i vivien bé- Santiago Rusiñol

Henrik Ibsen (Un enemic del poble), Friedrich Nietzsche (idea de superhome, concepte de voluntat) – principal models del simbolisme i decadentisme.

SIMBOLISME: Moviment sorgit a França que va reaccionar contra el realisme.
-Suggestió i tendència a allò que és imaginari, sovint a partir de la revolta individual
-Charle Baudelaire.

DECADENTISME:
-Exagera alguns aspectes del simbolisme
-Es va recrear en el que interpretava com la decadència de la fi de segle
Buscava la transformació de la realitat a través de l’art i la bellesa
-Gabriele D’Annunzio



VÍCTOR CATALÀ (CATERINA ALBERT): (1869-1966)
-Va néixer a l’Escala
-Gran novel·lista del Modernisme
-Autodidacta i propietària rural
-Pintura/escriptura des de petita
-Va utilitzar un pseudònim masculí per mantenir en secret la seva identitat, ja que la societat catalana rebutjava les dones que escrivien.
-La seva obra: Solitud publicada per entregues en la revista L’Avenç.

SANTIAGO RUSIÑOL: (1861-1931)
-Un dels personatges més emblemàtics del Modernisme
-Dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador cultural
-Provinent de l’alta burgesia catalana (bohèmia daurada)
-Membre destacat de Els Quatre Gats
-Organitzava festes modernistes a Sitges
-Obres esteticistes: L’alegria que passa/Cigales i Formigues
-Obres humorístiques: Els jocs florals de Canprosa/L’auca del senyor esteve
-Teatre de denúncia: L’heroi

JOAN MARAGALL: (1860-1911)
-Fill de l’alta burgesia catalana
-Pertanyent a la bohèmia daurada
-Va estudiar la carrera de dret
-Va exercir de periodista
-Mestre en Gai Saber
-President de l’Ateneu de Barcelona
-Gran ideòleg del modernisme: influïa en la cultura del país
-Concepte de poesia: L’expressió/creativitat/espontaneïtat per davant de la forma.
-Obres: La vaca cega, Cant espiritual, Oda a Espanya.

MIQUEL COSTA I LLOBERA: (1854-1922)
-Període romàntic: Poesies
-Període clàssic: Horacianes
-Període d’obres d’inspiració religiosa: Visions de Palestina.

JOAN ALCOVER: (1854-1926)
-Proper a la renaixença
-Amic de Rusiñol i Carner
-Defensor de l’us del català
-Poema més emblemàtic: Cap al tard
-Mestre en Gai Saber

JOAN PUIG I FERRATER: (1882-1956)
-Novel·lista i dramaturg
-Obra més important: Aigües encantades


Entradas relacionadas: