Modernisme i Joan Maragall

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB

 

Modernisme

A finals del s.XX, la lit. cat. s'havia recuperat en quantitat d'obres i autors i en qualitat gràcies a Verdaguer, Oller i Guimerà que es van posar a l'alçada d'autors europeus.

Els modernistes es van adonar que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda durant la Decadència mentres seguissin els models de la cultura castellana, que també estaven prou endarrerits respecte a Europa.   També es van revoltar contra la cultura de la Renaixença i van rebutjar-ne les idees que consideraven ràncies i conservadores.

L'objectiu principal del moviment era aconseguir un estil propi i transformar, modernitzar i europeïtzar la societat del moment, ancorada en el passat.  El camí per aconseguir-ho passava per canviar els gustos artístics de la classe burgesa de la qual provenien els modernistes. Això va provocar enfrontaments i tensions. Es van dividir en dues tendencies:

-Els regeneracionistes creien que l'art alliberava els individus del materialisme i els donava capacitat per transformar la societat. L'art, per tant, ha d'estar al servei l'educació de la societat.

-Els esteticistes consideraven que l'art no tenia cap mes finalitat que procurar plaer estètic com una forma d'evasió de la realitat quotidiana, rutinaria i desagradable. Conreaven una literatura elegant, refinada i de minories.

El modernisme no es limitava a la lit. sinó a totes les manifestacions artistiques, inclosa la llengua, la qual volien modernitzar i depurar.

Etapes

A la revista l'Avenç trobam els primers simptomes modernistes amb novetats artístiques i literàries europees i inicia la unificació ortogràfica. Distingim dues etapes:

-Etapa combativa. Els modernistes es donen a coneixer a traves de les festes modernistes i de les col·laboracions en la premsa.

-Etapa establerta. Aconsegueixen polularitat amb les novel·les, la dramaturgia i sobretot en arts plastiques i arquitectura.

Amb la mort de Joan Maragall es considera acabat el moviment.

La prosa modernista

La proposta narrativa dels modernistes es va caracter. per :

-Un heroi enfrontat al medi social o natural, marginat i incomprès que lluita contra l'adversitat per millorar la societat.

-El narrador dona una visio subjectiva dels conflictes que viuen els personatges.

-La descripció de personatges, ambients i situacions és subjectiva i condicionada per l'estat d'ànim dels personatges.

-El simbolisme. Elements simbolics com noms de personatges, elements del paisatge...

-L'estil mascle, nom donat al llenguatge de les narracions, rural, amb frases fetes...

 

 



Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911)

Gran poeta fill d'un empresari tèxtil. Es negà a seguir el negoci familiar. Estudià música, dret i treballà de periodista. Va influir en els intel·lectuals amb els articles que escrivia i que el convertien en ideòleg del regeneracionisme modernista.

Obres

L'obra poetica es la més significativa dels poetes modernistes.

Poesies, Visions i Cants i Seqüències són els seus reculls més importants. Menció a part El comte Arnau, llarg poema narratiu que es va publicar en tres reculls i hi va dedicar molt de temps. Inspirat en la llegenda popular, l'heroi medieval és utilitzat com a símbol. El Cant espiritual, inclòs dins Seqüències, ha estat considerat un dels millors poemes de tematica religiosa.

En prosa es coneixen dos llibres d'assaig, Elogi de la paraula i Elogi de la poesia, on exposa les seves idees basades en l'expontaneisme poètic, que és la seva "teoria de la paraula viva", que es resumeix en tres idees:

-La poesia és una activitat de l'esperit i revela una realitat més veritable amagada darrere la realitat aparent.

-El poeta és un "vident", un guia per als homes pq. té una major capacitat de percepció.

-La paraula ha de ser "viva", provocada espontàneament per l'emoció del poeta davant la realitat, per això sol estar mancada de recursos retòrics.

Tematica

-Poesía decadentista: caracteritzada per la melancolia i la tristesa, l'exaltació de la mort i el mal com a coses belles.

-Poesía vitalista: optimista, que anima a viure la vida en plenitud; també la mort pq. és la darrera experiència vital.

-Poesía de la natura: el paisatge és un pretext per a suggerir sentiments i emocions personals.

-Poesía nacionalista: reelabora mites i llegendes catalanes.

Entradas relacionadas: