Morfología de las celulas

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,27 KB

 

Hematopoiesi: procés de formació dels diferents elements sanguinis, proces molt imp· xk és el k permet mantener constant el nombre de cada element sanguini. Localització dels òrgans hematopoètics: diferenciem 2 etapes de la vida d’una persona: vida intrauterina i extrauterina. Intrauterina: 3 fases Primera MESOBLÀSTICA: desde k es forma l’embrió fins 10 setmanes de vida del fetus.// L’embrió no te cap estruc· k fabriqui cel· sanguínies, i qui s’encarrega de fabricar-les és el Soc vitel·lí k s’encarrega de nodrir les cel· de l’embrió i fabricar elements.// El soc es va degenerant xk l’embrió cada cop és més autònom. En el soc no es fabriquen eritròcits, sinò eritroblasts k aporta O2 a l’embrió.  No es fabriquen ni plaq· ni leucos·. A la 8s setmana 2n etapa: HEPÀTICA: l’òrgan s’encarrega de fabricar els elements sanguinis és el fetge. Dura fins 10 mesos, k produeix el màxim de cel· durant els 3 i 6 mesos. La melsa, el timus o els ganglis limfàtics produeixen cel· sanguínies. Es formen pal· i leucos. Mentre dura akesta fase comenta la 3a. MIELOIDE: 4rt mes fins k morin. L’òrgan productor mèdula òssia vermella de l’interior dels ossos. El màxim funcionament de l’etapa, és en el creixement. Quant un nen neix tota la mèdula òssea és hematopoètica (crea elements sanguinis). Conforme avancem en l’etapa Extrauterina la m. òssea vermella va sent groga (greix). Extrauterina: Cada cop amb l’edad tenim – ossos k participen en l’hematopoiesi.// A partid de l’adolescència fan hematopoiesi els ossos plans (del crani, costelles, pelvis i esternon) ossos curts (vertebres) ossos llargs ( fèmur). Quan som ancians es redueixen més i només formen elements sanguinis els ossso del crani i vertebres al 50% del funcionament en la pelvis i esternon. Ossos k no fan hematopoiesi (m· òssia groga) i en els k si (una mica de groc).



Origen de les cèl· sanguínies: Les k donen lloc a les cel· sanguinies (cel· progenitores hematopoiètiques de 2 tipus:) Cèl· mare Són cèl· + immadures en el procés de l’hematopoiesi i totes procedeixen d’una mateixa cèl· mare, tot i procedeixen d’ella. Les diferents cel mare k hi ha no es poden diferenciar al microscopi. Totes tenen: nucli rodo, petites, no presenten granulació. S’assemblen als limfòcits. Per diferenciar-les s’utilitza tècniques immunològiques. Xk té proteïnas i amb els anticossos marquem la cèl· depenen de la proteïna k tinguin. 2 carct de la cel· mare: Sín autorenovables (no s gasten) i pluripotents (capacitat d’originar els diferents elements sanguinis). 1er cèl· mare: CFU-LM (unitat formadora de colònies limfoides i mieloides), tb cèl· font o STEM CELL.---- és la + pluripotent i autorenovable. A partir d’ella podem obtenir 2 cèl· mare: CFU-L i CFU-GEMM (granulocíticas, eritrocitcas, monocítiques):  són atuorenovables, però pluripotents. La CFU-L va madurant i dona lloc a CFU-B i T (limfocits B i T): són autorenovables, no pluripotents. La GEEM dona lloc a: BFU-E (cèl mare compromeses eritroides). BFU-MK (.. megacariocitica) BFU-GM (.. granulaciticas, monociticas) BFU-Eo (.. Eosinòfiles) BFU-Ba (.. Basòfiles)// Totes autorenovables. No pluripotents. La diferenciació segueix un camí o un altre depèn de les hormones i les interleucinas. Precurssors Hematopoiètics: provenen de cèl· mare quant maduren dónen lloc als elements sanguinis. No són autorenovables, no són pluripotents. Si k es diferencian al microscopi entre si. Eritropoiesi: Línia eritrocitària. 25-30% cèl de la m· òssea fan eritropoiesi. Passen entre 7 o 9  k passa de CFU-LM a eritròcits. Al principi: + groses (es va fent + petites), + basòfiles (es va perdent), - el nucli k cada cop + condensat.



Proeritroblast Cèl· gran. Nucli rodó molt gran respecte el citoplasma. Tb es poden veure núcleol—peça per separar els cromosomes quan fa la mitosi (veure joves + clares). Citoplasma escàs (forma de franja). Si esta en sang perifèrica (leucèmia). I per mitosi dóna lloc a: Eritroblas basòfil: una mica + petit. Nucli rdó gran, aspecte contagiat.  No podem veure nucleols. Citoplasma escàs i basòfil. Mitosi: Eritroblast policromàtic: Nucli rodó, gran però reduït proporció nucli-citoplasma. (no homogeni, pero amb zones homogènies). El citoplasma produeix Hb k és acidòfila, x tant rosa i barreja amb blau de cito. MitosiEritroblast ortocromàtic: Nucli petit, compacte, homogeni. Cito gran de color rosa molta Hb.// El precursor madura i es desfà del nucli: diluir-lo (desfà) i l’obstrueix (tira a fora). Els nuclis expulsats seran fagocitats. I quant s’ha desfet el nucli ha acabat la maduració i s’ha transformat en: Reticulòcits: Similar als eritròcits, però rodó, no és pot veure la forma central + clara, xk la Hb es homogènia.// No té un nucli però conserva ARN misatger de l’ortocromàtic, té inf· per crear Hb. Tb té mitocondris i ribosomes.// El material es veu com punts blancs, fet amb una tinció especial (blau cresil).// Abans de transformar-se passa a la sang en un percentatge 0’5-2%. Quan passa 24 h en sang acaba la seva maduració i tenim un eritròcit. El recompte de reticulocits serveix per classificar el tipus d’anèmia. En el canvi de reticulòcit a eritròcit perd RNA missatger i els orgànuls. Hematíe Poden sortir de la mèdula òssea o a partir dels reticulòcits k han sortit a sang i amb 24 h s’ha madurat.// Tota la Hb k té ha heretat del reticulocit, l’ortocromàtic i el policromàtic. Té forma de disc biconcau.



Molècules k estimulen l’eritropoiesi. Desde primera cèl· mare fins CFU-E les subs k estimulen diferenciació són interleucina 3 i GM-CSF. Desde CFU-E fins als eritròcits k s’encarrega d’estimular la maduració és la EPO, k la fabrica el nosstre ronyó i l’allibera quan detecta k arriba menys O2 al ronyó. Exemple: dopatge (s’injecta EPO x augmentar erit x tant + O2. Comporta + viscositat i pot tenir un atac de cor. Granulopoiesi: Procés de formació de polimorfonuclears: nuetro, eo i baso... La granulopoiesi representa el 60% de la celeluritat de la m· òssea i triga 4-7 dies de la primera cel· mare fins el leucòcit madur. Mieloblast: Precursor gran. Nucli rodó molt gran i té una relació nucli-cito elevada.// Presenta un citop· basòfil, escàs i amb franja al voltant del nucli. Apareix la granulació primària (prima i azuròfila). Granulació conserva fins nutro, eo i bas però no la podem veure el micro optic. Mitosi Promielocit: Pot ser + gran k mieloblast.  Nucli rodó, gran i excentric, aspecte puntejat. El citop· s’ha incrememntat, és basòfil i granulació primària. Mitosi: Mielocit: + petit. Nucli + compacte però continua sent rodó. Citop· acidòfil. Apareix la granulació secundària, podem diferenciar els mielocits neutròfils (color marronós), M Eo (taronja), M Ba (grans i fosques). Mitosi: Metamielocit: Una mica + gran. Nucli forma ronyó, comença a deformar-se. El citrop· = k mielòcit. Tipo neutròfil, eo o baso i la primària kedarà amagada. No fa mitosi, quan madura dona lloc a:



Cel en bardo o caiat. Una mica + petita. Núcli en forma de C + o – igual de gruixuda. Nucli compacte i citopl· segons granulació. Les cel· formen part del compartiment de reserva de la medul·la òssea, trobem 3 tipus de caiat, algunes capaces de marxar i les trobarem a sang perifèriques. Persona sana entre 2-5% dels leucocits circulants són cel· en barda.. El percentatge no pot acabar de madurar. Els caiats k es quedin dins la medula sí k maduren.  Mèmoria: Neutrofils: mida cel· en bada, núcli lobulat (3-5 l’òvul) però únic. Òvul vell. Citoplasma lleugermaent acidofil. Granulació primàra k no es veu granulació secundaria basofila. 65-70% de tots els leucocits presents en sang perifèrica. Eosinofils: Mida cel· fins (15), núcli bilovulat tenen forma d’antigen. Citp· ple granulacions secundaries eosinòfiles k mai topen el nucli (taronjades). Percentatge 1-5%. Basofils: mida fins (15). Nucli entre 2-3 lòvuls. Nucli costa de veure, el topen les granulacions secundaries. Granulacions grans molt basofiles i hidrosolubles. Les granulacions a + a + presenten metocromiossia (tenyeixo un color pero observo la cel· d’altre color).Monocitopoiesi Ocupa 3% de la celularitat de la m· òssea. Triga de 4-7 dies a madurar. Monoblast: Nucli gran i arrodonit, puntejat i citop· escàs basòfil (blau clar).Quan fem estudi del frotis de m· òssea per assegurar k és monoblast amb tinció especial, k és un enzim k tenen els monòcits i els precursors, és una tinció diferencial. Mitosi Promonàcit: + petit. Nucli deformat, puntejat i citoplasma + abundant on la granulació primària k és de tipus azuròfila. Mitosi.

Entradas relacionadas: