Morir dormir potser somiar

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,92 KB

 
Ser o no ser, aquest és el dilema: | ¿és mes noble sufrir calladament | les fletxes i els embats d'una Fotuna indigna, o alçar-se en armes contra un mar d'adversitats i eliminar-les combatent? Morir, dormir, res més... | I si dormint s'esborren tots els mals del cor | i els mil estigmes naturals heretats per la carn, | ¿quin desenllaç pot ser més desitjat? | Morir, dormir... Dormir... I potser somiar... | Sí, aquest és l'obstacle: no saber | quins somnis acompanyaran el son etern, | un cop alliberats d'aquesta pell mortal, | és el que ens frena i fa que concedim | tan llarga vida a les calamitats. | ¿Per què aguantem si no , l'escarni d'aquest temps, | el jou dels opressors, el greuge dels superbs, |


l'amor burlat, la lentitud de la justícia, | l'orgull de qui un càrrec o el desdeny | dels ineptes pel mèrit pacient, | quan un mateix pot liquidar els seus comptes | amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria | el pes d'aquest bagatge tan feixuc | tota una vida de suors i planys, | si no fos que el temor d'alguna cosa | més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual | no torna mai cap viatger, confon la voluntat | i fa que preferim patir mals coneguts | a fugir cap uns altres que desconeixem? | I així la consciència ens fa covards a tots, | els colors naturals del nostre impuls | empal·lideixen sota l'ombra de la reflexió, | i empreses de gran pes i gran volada | per aquesta raó desvien el seu curs, i perden | el nom d'accions... Però silenci... | La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions | recorda tots els meus pecats.

Entradas relacionadas: