Mots cultes

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,89 KB

 


Estructura léxica del mot: LEXEMA(o radical/arrel)=component indispensable k conté el significat bàsic d la paraula.MORFEMES DERIVATIUS(o afixos)=cap,un,o dversos.Safegeixen al lexema i modifiquen el significat bàsic.Ex:fustETes,sufix diminutiu -et. MORFEMA GRAMATICAL=només en les categories gramaticals que presenten variació formal(fuesteteS,plural) Morfologia:s'encarrega dels morfemes gramaticals i estudia la flexió verbal(cnjugació) i la nominal.Lexicologia:studia cmbinació d lexemes i morfemes derivatius. Formació d mots:cnjunt d processos amb els k sobtenen mots nous a partir d mots existents.Procesos varien segons el tipus d mekanismes.Derivació:proces d frmacio de mots mitjançant l'adjunció d'1 afix/mrrfema derivatiu a 1lexema. Afix dvant l'arrel s'anomena prefix(procediment=prefixació; en Afix es posposa a I'arrel s'anomena sufíx, procediment=sufixació.)Adjunció simultánía d'un prefix i d'un sufix, el procediment rep el nom de parasíntesí(desnaturalitzar).La sufixació: formació d'1 mot derivat a trves d l'adjunció d'1 sufix. Crcteristikes:1.Major part de sufixos són tónícs i imposen l'accent al nou mot.2.Unmateix mot pot ser el resultat de dues o més sufixacions Ex:tarongerar deriva de taronger, que al seu torn deriva de taronja). Aquesta possibilitat explica I'existencia de mots com ratolí, lexema (rata)2sufixos successius (-al(infix)+-i)3.Pot comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu Ex: bellesa.4.Se situa entre l'arrel i el morfema gramatical Ex:fust-et-es.En alguns casos hi ha morfemes gramaticals entre l'arrel i el sufix(tímidament) Segons categoria grmtikal dl mot derivat i segons el sígnificat que la sufixació 2tipus: Lexics, que aporten una part important del significat al mot derivat(aportació nou mot)determinen la categoria gramatical. VALORATIUS:aportan matís al significat del mot derivat, no modifiquen la categoria nominal del lexema.


Sufixació Lexica:Nominalitzador:N-N(er:garrofa)/Adj-N(esa:pobre)/V-N(ció:manifestar),Adjectivador:N-Adj(al:any)/Adj-Adj(enc:groc)/V-Adj(ble:menjar)/Adv-Adj(er:prop).Verbalitzador:N-N(ejar:mantell)/Adj-V(itzar:estèril)/Adv-V(ejar:sovint)Adverbialitzador:Adj-Adv(ment:alegre).Punt d vista hstorik:EIs sufixos patrimonials, que formen part deIs recursos que té el cata la per formar nous mots en l'actualitat. n sufixos vius, productius, com ara -isme, amb el qual s'han anat formant mots çom libera lis me, marxisme.EIs sufixos cultes, generalment d'origen llatí, que apareixen integrats en mots catalans i que no interven en en la formació de naves paraules. Per exemple, el sufix -ésiml/esima, que ha servit per formar mots com centésíml/entésima S

ufixacvalorava:Augmentatius,indiquen grandária i qen alguns casos aporten tbéuna valoració despectiva. -as/-assa, -ot/-ota i -arro/-arra. Diminutius,indiquen petitesa i en alguns casos aporten tbuna valoració afectiva. -et/-eta i -o/-ona. Els sufixos superlatius -Issiml-issima d valor augmentatiu i aplicables només a adjecus en aquest grau. El sufix despectiu -astre/-astra Prefixació:formacíó d'un mot derivat mítjancant l'adiunció d'un prefix. Crcteristiques: 1.no imposen l'accent al nou mot.2 Un mateix mot només pot ser el resultat d'una sola prefixació 3.No sol comportar un canví en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu.alguns prefixos verbalitzen arrels d'altres categories (aplanar és un verb derivat de l'adjectiu pla). 4.El prefix se situa davant de l'arrel (exemple: semisec)i, en cas de modificaçió fonética o ortográfica, només queda afectat el prefix (impresentable), 2tipus:- Els prefixos patrimonials, que són productius en laIlengua actual, com ara a-, ante-, arxi-, bes-, contra-, des-, entte-semi-, sota-, vice-, etc. Els prefixos cultes, que apareixen en paraules heretades pel cata la [a prefixades i que només són productius en llenguatges d'especialitat, çom ara els llatins/grecs.

Entradas relacionadas: