Moviment modernista

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

 
 El Modernisme catalá: A les acabades del s.XIX la nova generaciò intelectual roba que el panorama cultural, la renaixença, peca de localista i pensà en modernizart-lo. Apareix una obsesió de renovació de modernitat amb una actitud critica i renovada toparà amb la societat.
La burguesia sortgida del proces industrial es
: 1- Económicament potent. 2- Ideológicament conservadora. 3-Políticament feble. -Son els fills d´aquells burguesos els que lluitaren contra aquesta concepció i en proposaren una de caire nacional i modern. 1 període: (1882-1900) els intel-lectuals tenen una actitud renovadora i positivista quant el pensament. Defensora del Realisme y Naturalisme quan a la literatura. Preocupada per uniformar i modernizar lña llengua. Els coneixements com NIETZCHE, que son la novetat d`aquell moment tenen la idea que es el guía de la societat, que te una funció mecianica. Joan Maragall, el cual s`erigeix en arbitre de la cultura i la política del seu temps.



2 període: (1912) es el període d`establiment del Modernisme com a moviment i perd l`agresivitat de la 1ª época. La burguesia acepta i assimila el moviment i el fa seu. La alternativa al model narratiu relatiu-naturalista. La novel-la es desmunta, es deixa de creure en el seu valor d`analisi i de document de la realitat quotidiana perque l`home desconfia en estos análisis. Tots conflueixen en una activitat pesimista d`avant la societat. Es alló que es coneix amb ¨el mal del segle¨ que els descancentistes covertixen en un mode de vida. La realitat literalituralitzada no coinxideix amb el mon extern. L`home viu en la sensació que la realitat no la pot compendre mai. Els naturalistes defensaven aquesta identitat d`observació del real i els modernistes no pretenen un detallisme analític perque creuen que son uns métodes limitats i que el coneixement de la realitat sols es posible per l`emoció i el sentiment. S`utilitza el llenguatge, es perd el significat referencial a favor de la metáfora. La narrativa modernista, es el personatge que encarna la perdua de la individualitat de la propia conciencia, son els ¨adormits¨ en oposició als desperts, als forts que representen els modernistes amb la teoría del super hoime de Nietzche. Els adormits son representats sense cara com una massa pobra pel pes de la propia conciencia.

Entradas relacionadas: