Muahahahh

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,7 KB

 

Autors i obres del segle XVIII

a) Neoclassicisme: Joan Ramis i Ramis
b) Obres en prosa memorístiques: Baró de Maldà

Característiques del Neoclassicisme:
-Suposa una oposició al Barroc i un retorn als ideals del classicisme grec i llatí (reacció al Barroc)
-En poesia, utilitzen el vers alexandrí (12 síl·labes, 6 + 6) amb rima d'apariats (dos amb dos, AA BB CC). Quant la temàtica, dominarà la temàtica satírica i didàctica. El model és un poeta fiancés (Jean de la Fontaine) autor de les (Fables) faules.
-En teatre, s'utilitza el vers apariat i alexandrí (dos amb dos). A diferencia del Barroc que barrejava gèneres fan obres que pertanyen a gèneres diferents.
-Divideixen les obres en tragèdies (final tràgic), comèdies (final feliç) o farses (de caire més popular). Segueixen la regla clàssica de les tres unitats:
-Espai: cada acte passa en un lloc en concret
-Temps: l'hora de representació no pot ser més de 24 hores en l'obra que es representa.
-Acció: tota obra hi ha una acció principal
Les obres seguien aquesta estructura:(els actes entremig es consideren de transició)
-1r Acte: plantejament
-3r Acte: conflicte
-5é Acte: desenllaç
Models que es segueixen:
-tragèdia (històrica): que té com a principals autors: Jean Racine i Pierre Corneille
-farsa: com a autor principal Molière

Joan Ramis i Ramis:
Va néixer i morir a Maó (1746-1819) i va ser dramaturg, poeta i erudit (escrivia obres d'investigació). Era fill d'advocat va anar a estudiar els estudis secundaris a Mallorca i a la universitat a Perpinyà (França). Quan torna treballà com advocat per a l'administració Britànica (illa de Menorca en poder Britànic) i al mateix temps preocupat pel foment de la cultura va ser un dels fundadors de la societat maonesa de cultura del 1881 que estava formada per catalans i Anglesos il·lustrats, historiadors i literats. A més tenia seu social i biblioteca a casa de Joan Ramis. Aquesta societat va significar l'entrada en els estudis de prehistòria a l'àmbit català. Aquests estudis van ser importants pels menhirs (talaiots i navetes) que eren monuments megalítics (grans pedres) amb valor funerari, per això aquest estudi va desenvolupar-se tant ràpid (Menorca).
Com a literat Ramis ha conegut el neoclassicisme amb els estudis a França i quan escriu obres el cultiva.
Obres:
-Lucrècia (1769): que va ser representada a Maò i que actualment es conserva el text. Es una tragèdia i sap que està escrita amb alexandrí, vers apariat i succeeix a la Barquino romana que és Barcelona.
-Arminda (1775): actualment no se'n conserva el text però se'n coneix la existència.

Quan l'illa de Menorca va passar a mans dels espanyols 1782-1783 canvià la seva situació
-Burgesia mercantil de la qual formava part Joan Ramis que s'enriquia pel comerç angles és substituïda per l'aristocràcia rural.
-El corrent del neoclassicisme es substitueix pel barroc.

Joan Ramis s'intent adaptar a la situació del Barroc i escriu una tragicomedia (barreja del stemes) anomenada Rosaura o el més constant amor (1783) que està escrita en versos heptasíl·labs i després va publicar un poema èpic castellà anomenat La Alfonsíada (canvi de llengua i abandó del català).

A l'illa torna a governar de nou la aristocràcia agrària. Joan Ramis que era advocat i s'havia aprofitat de l'època anterior. Passa de prosperitat a pobresa a l'igual que l'illa.

La prosa (memorialista): destaca el Baró de Maldà.
El Baró de Maldà (Rafael d'Amat, de Cortada i de sent just) va néixer i va morir a Barcelona 1746-1819. era fill de pare coronell, Rafel va estudiar als Jesuïtes a Barcelona i als 20 anys es va casar amb una cosina-germana, per no arruïnar-se i conservar la riquesa familiar i van tenir 8 fills. Ell ava viure de petit noble rendista i no va ser gaire important com a figura.
Entre l'any 1769-1819 va anar escrivint una obra Calaix de sastre en que s'explica totes les coses que van passar durant aquests anys. El nom llarg és: Calaix de sastre en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels demés anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres. Aquesta obra estava formada per 71 volums manuscrits i d'algun algunes copies adicionals. Cada dia durant una estona escrivia el que havia passat durant aquell dia durant 50 anys. A través d'aquesta obra col recollir tot el que passa al seu entorn i donar-ne notícia.
Temàtica:
-Notícies Històriques: informacions de la guerra del francès en que ell volia fugir de domini francès a la resistència. Encara el punt de vista sota el poder francès (antinobiliaris) i a la resistència.
-Notícies de la vida quotidiana; par que parla de com celebrava les festes majors la gent d'Horta, Sarrià i els voltants de Barcelona tot anant amb carruatge.
-Assistència al col·legi de la bona vida: cada any es trobaven amb un grup d'amics i passaven 15 dies o un mes en un hostal en que es dedicaven a la bona vida (bons menjars) prop de Barcelona.
-Aficións: afició a la música i la lectura.
-Viatges: ell va fer viatges curts prop de Barcelona però hi ha també dos viatges llargs: A Vic (per escapar dels francesos) i a Maldà (d'on era senyor, per arribar-hi va passar per Manresa, Montserrat, Tàrrega i Maldà. Allí també eren tots aficionats a la musica i van fer un concert en que participaven tots. En arribar a Maldà li van fer una gran rebuda).
De tots els 71 volums només esta publicat algunes parts temàtiques (selecció de festes majors, bona vida, col·legi de Jesuïtes) tot i que s'està intentant de publicar tota però només han fet 10 llibres que no corresponen a 10 volums.
Durant l'escriptura del llibre apareix el primer diari a Barcelona La Gazeta de en Teixidó o Barcelona a partir d'aquí el té en compte en el seu diari personal i complementa algunes noticies, dona una versió diferent o deixa d'explicar alguns fets ja que ja els portava el diari.
Hi van haver altres memorialistes catalans:
Francesc Eiximenis que també va intentar fer una memòria d'època medieval al s XIV
Josep Plà va escriure també un gran obra al s XX que mostrava costums, gastronomia, art, república, territori català, música,... que ja està tota publicada.

Entradas relacionadas: