Música a l'Àfrica Subsahariana i Magrib: Història i Compositors Catalans i Espanyols

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

Música a l'Àfrica

Participativa, ritual

Marcada per la llengua i la religió

L'Àfrica Subsahariana

El Magrib

Repertori relacionat amb la vida quotidiana:

  • Importància del ritme
  • Relació amb el ball
  • Repetició com a principi musical
  • Cant de crida i resposta

Àrees geogràfiques:

  • Occidental: costa de Guinea
  • Central: el Congo, el Zaire, Angola
  • Khoi-San: boiximans i hotentots

Repertori culte i popular:

  • Ús de modes
  • Monofonia
  • Melodia molt adornada
  • Escales de set notes
  • Intervals d'un quart de to

Instruments destacats:

Djembe, atumpan, muheme, limba, balafon, kora, llaüt, darbukka.

  • La cultura s'ha transmès oralment de generació en generació, i és molt rica.
  • Àfrica està dividida en dues zones principals: al nord, els països àrabs (Magrib), i al sud, els països del Sàhara i l'Àfrica Negra (Subsaharina).
  • La música subsahariana està molt relacionada amb la vida quotidiana, i els instruments més representatius són els de percussió.
  • Als països del Magrib, la música està molt marcada per la religió, l'Islam.

Creació Musical a Catalunya i Espanya

Edat Mitjana

Segles X a XIV

Música religiosa:

  • Cant monòdic
  • Cant polifònic

Música profana:

  • Cant monòdic

Berenguer de Palol, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany, Alfons X el Savi

Renaixement

Segles XV i XVI

Agrupacions musicals:

  • Capelles
  • Ministrers

Domini de la polifonia

Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Tomás Luis de Victoria, Juan Encina, Mateu Fletxa el Jove, Joan Aldomar, Joan Brudieu

Barroc

Segle XVII a mitjan segle XVIII

  • Aparició de la melodia
  • Ús del baix continu
  • Gust pel contrast
  • Música instrumental
  • Aparició de l'òpera

Joan Cererols, Francesc Valls, Joan Baptista Cabanilles, Antoni Soler, Gaspar Sanz, Domènec Terradelles

Classicisme

Mitjans S. XVIII a inici S. XIX

  • Rebuig a l'estil barroc.
  • Recerca de la proporció i l'equilibri.

Vicent Martín i Soler, Anselm Viola, Narcís Casanoves

Romanticisme

Segle XIX

  • Recerca de la llibertat i exaltació dels sentiments.
  • Desenvolupament de la música simfònica i escènica.
  • Inauguració del Conservatori de Madrid i el Liceu de Barcelona.

Ferran Sor, Josep Melcior Gomis, Josep Rodoreda, Pablo Sarasate

S. XX Fins la Guerra Civil

  • Inauguració del Palau de la Música Catalana (Barcelona).
  • Influència dels moviments culturals.

Felip Pedrell, Enric Granados, Isaac Albéniz, Enric Morera, Lluís Millet, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Frederic Mompou, Manuel Blancafort, Pau Casals

S. XX Després de la Guerra Civil

  • Anys marcats per un gran col·lapse cultural.

Joaquim Homs, Josep M. Ruera, Josep Cercós, Josep Mestres-Quadreny, Xavier Montsalvatge, Xavier Benguerel, Salvador Pueyo, Josep Soler, Carles Santos, Cristóbal Halffter, Luis de Pablo

  • La lírica trobadoresca és la principal manifestació de la música a l'Edat Mitjana.
  • Els primers instrumentistes especialitzats van ser els ministrers al Renaixement.
  • Durant els segles XVII i XVIII, la institució més important a Catalunya va ser el Monestir de Montserrat.
  • Enric Granados, Isaac Albéniz i Manuel de Falla són els compositors més destacats de principis del segle XX.
  • La Guerra Civil Espanyola va suposar un punt d'inflexió en la vida cultural. Molts compositors es van exiliar. A partir dels anys 50, es va iniciar una lenta recuperació.

Entradas relacionadas: