Narcís Oller i Àngel Guimerà

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

 

Narcís Oller (Barcelona, 1846-1930)

És considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Va començar escrivint en castellà però el seu realisme i les relacions d’aquella època el van fer adoptar el català. Fou l’autor peninsular que va posar en pràctica les tecniques naturalistes.

El millor de la seva producció son les sis novel·les:

-La papallona. Toneta, una noia pobra i òrfena, és seduïda i abandonada per un “papallona” de classe social més elevada però finalment aconsegueix casar-s’hi.  La trama és romàntica però les descripcions minucioses, això la situa entre realisme i naturalisme.

L’èxit públic i de crítica fa que continui amb el realisme-naturalisme.

-L’escanyapobres. La passió pels diners porta el protagonista a una mort tràgica. Amb aquesta obra s’introdueix en el naturalisme.

-Vilaniu. Suposa un retrocés cap al romanticisme.

-La febre d’or. Història d’una familia que s’enriqueix ràpidament gràcies a la borsa. Aquesta situació els suposa una pèrdua de valors morals. Més tard cauen en ruina  i això els porta al punt de partida.

-La bogeria. Descriu el procés d’una malaltia, la demència.

-Pilar Prim. La protagonista lluita contra els prejudicis socials i morals que l’impedeixen ser feliç.

En general, les novel·les d’Oller són realistes amb presència d’elements romàntics i naturalistes.

 



Àngel Guimerà (1845-1924)

Una sèrie d’aspectes de la vida van influir en la seva obra: condició de fill natural i de nouvingut (ja que és crià a Canàries) i aprengué el català als 8 anys.

En les seves obres utilitza romanticisme tràgic i personatges femenins molt idealitzats, carregats de força, bondat i heroisme maternal.

Va renovar el teatre català amb la creació d’uns gèneres dramatics: la tragèdia romantica i el drama realista.

Començà a escriure quan era conegut com a poeta.

Cal destacar 2 elements en el seu teatre: escriu des de la Renaixença i renovà el teatre a partir dels valors del Romanticisme.

Els temes foren la defensa dels éssers diferents i marginats i els personatges estaven immersos en relacions amoroses intenses i complexes.

Evolució del teatre.

-Etapa romàntica. La tragèdia romàntica és el gènere amb el què es va donar a conèixer. Trets principals: temps passat, real o imaginat per l’autor i intenció patriòtica en el tractament de la història. Els personatges són idealitzats i en conflicte amb la realitat. Sobre l’us del vers, adopta el decasíl·lab blanc.

-Etapa d’introducció d’elements realistes. A partir d’aquesta introducció crea el “drama realista”.

Els elements principals son: problemes socials i amorosos, humanització de la figura de l’heroi, llenguatge col·loquial...

Entradas relacionadas: