Narrador interno

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,69 KB

 

Tipus de narrador:En el relat vuitcentista, el text és dit per una sola veu. Una veu única, que ho sap tot,ho coneix tot, ho explica tot, coneguda amb el nom de «narrador omniscient3ap».Tanmateix, aquesta estratègia, lomnisciència narrativa, permet un joc de variants que, alternades amb habilitat, atorguen dinamisme a lestil narratiu.Mitjançant la tercera persona i la utilització de formes verbals de passat sevoquen esdeveniments, pensaments, fragments de memòria... Sovint, lautor alterna el recompte de fets, escenaris i accions amb la transcripció de fragments de conversa.s tracta de lomnisciència editorial.i un capitul en monoleg interior la 1a persona en boca d'un personatge femení i despertant així les lectures autobiogràfiquesFormer de descripcio: detallista am elements descriptius i atmosfera inquietant, gracies als detalls/ recursos que utilitza: personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes Simbols (natura): flors (rosa color carn, les violetes, l'orquidia) ocells (tortura simbol de la mort) arbres (Llaure simbol mort, el cirerer, el lloure) aigua on s'ofega el vailet jaume, símbol de la natura creadora i la destruccióObjectes: Joies (la perla gris)Teresa que expressen la bellesa i riquesa mobles (Armari japones associat a Nicolau) ornaments ( arracades de la armanda, el vano de la Eulalia que li dona la teresa) mirall (mirall es trenca ens mands de l'armanda, es refleja el temps passat, que el record anat deforman i no encaixa en la realitat s'hi veuen reflectides teresa, barbara, eladi, sofia, armanda)amaga els secrets i enlluerna amb aparença i reflecteix el pas del tempsla rata, expressió de la decadència i destrucció del món novel·lístic.Elements fantàstics ( Fantasmes i elements esoterics ) Espais: pasan a Bcn, casa abndonada i un jardí desolat/ -la casa(una torre a sant Gervasi)*interiors: visio detallada *el vestibul *la sala *El jardí Època de lòbra: podem deduir per les al·lusions una linea cronologica, arrenca a la darreria del S.XIX i desemboca en els primers anys de la dictadura just en la postguerra.El narrador realista actua com historiador, aixecanlo amb documentacio.Temes principals Amor i Mort Divida en 3 part La primera hi ha la presentació dels personatges, els seus orígens La segona l'autora es centrarà bàsicament en el caràcter psicològic dels personatges, les seves intimitats La tercera durant la segona ja hi ha una petita decadència que donarà peu al desenllaç final que serà ja la destrucció de la casa i la família per complert, mor Teresa. L'esclat de la guerra serà un influent molt gran

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.

Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les vides que descriu. , on l'autora usa Rodoreda prengué diversos elements per a la concepció dels espais de la novel·la. S'hi troba el reflex del seu món d'infància amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i al jardí de la família. Els records de les grans torres i de l'ordre familiar establert són una base indispensable per a Mirall trencat, concebuda com una imitació de les novel·les de fulletó de la segona meitat del segle XIX. L'obsessió de Mercè Rodoreda pels jardins la portà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jardí hi ha una barreja de jardins coneguts per l'escriptora. D'una banda, els seus jardins de Barcelona i, d'una altra, el jardí on 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romanyà de la Selva.

De tots els personatges que apareixen a la novel·la, els femenins destaquen per la seva complexitat i rellevància. Teresa Goday de Valldaura, la cap de família, és retratada com una dona passional que al llarg de la novel·la s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundància material. Sofia Valldaura és retratada com una dona freda mancada de la sensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran amb força durant els moments d'adversitat que la novel·la relata. La relació amb la seva mare i Maria són intenses i complicades. Maria presenta la generació més jove, personatge força poètic on hi conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, les familiars, la vida i la mort. Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a la trama com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etc...

Entradas relacionadas: