Narrativa dels anys 70

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,55 KB

 

T1:en quina mesura el cntxt sociopolitik dels anys posteriors a ña guerra civil fins als 70 condiciona la prod narrativa de lepok:la perduda de la guerra comportà lextincio absoluta de les instucns republikns i leliminacion sistmtik de tts els organismos culturals.abolides les institucions democratiqs,declarats ilegals els partits politiks i anulats els sindikts,sense llib dassolicio de premsa ni de pensamnt o expressio,la miseria intelectual de la posguerra fou ktstrofik,i la cult valenciana va sufrir un proces despanyolitz castellanitzant.molts escriptors sofriren deportacions o penes de preso.el nombre dels q escollaren lincert cami de lexili fou tambe considerable.la dictadura del general franco talla la soca-real lact dels escriptors q avien comencé abans de la guerra civil i daltra banda els q començaren a escriure a partir del 39 es trobaren amb un panorama desolador sense referencies.la falta descriptors,deditors i de public lector aixi km aillamnt dels models ext,feu q la podio narrativa valenciana coetánea es mantinguera fidel als generes mes tradicionals i desfasada respecte a les teniques modernes.els primers 20anys de postguerra,en val no+ es va pub 9noveles q reponia al model del realisme del segle 19 o presentaba un estil de novela rosa,melodramatik o sntimntal,o be transmetien inquituds catoliqs.als anys60 km cnsqncia recupracio eco sacentuara la represa cultural salvant la qntitat enorme dobstacles.el franquismo presionat x loposicio i x la pol internacional hague dacceptar una lleugera liberalitzacio en alguns ambits de la vida Publio i culturañ.fins a la fi de la decada dels 60 els postres narradors concretaren sobretot la novela psicología i la realista abl caract peculiars km la referencia Inst. a la guerra civil,TNT en la plçdiamant de Merche rodoreda,km incerta gloria de joan sales.tmb sescrigueren nov realistes i de recreacio dun mon mitifikt km Belem en els hort de mati Domínguez i en bearn de llorenç.T2:Enris Valor:la prod literaria dEn valr insta en 2 grans aportacions.a)rondalles val.b)5noveles i algas relats breus.tant en1tipus kn laltre,usa la teknik del narrador omnisciente i subjectiu.escriu am precisio i exactitud pel detall,tenint grand domini de la lleng.els recursos orals q empra provienen de la trad popular amb elql el lector es pot indentifikr;model de lleng equilibrada.ls rondalles stan confegides a partir dun Núcl. Narratiu de procedencia oral sobre ql fa una profunda Transf. I reformulación del relat oral i ens propasa uns contes cultes,distint de les rondalles trad.els relats breus+proxims a lestil del s1+ no dstqn x estil treballat,sino x la riqsa llengua;petites peçs amoroses i sntimntals.novelistiq:te dif de rondalles q aboca ls seues experiencias biografías i ls seus coneix de la terra.preten fer la croni del periode istorik q va viure plasmnt la visio del paisatge i deografia etc.sense la terra es la croni dls 1ºrs anys del segle20 i la1ºGM.MPS batuda i enlla de loritzo,esla croni de la Gcivil.usa narracio1ºpers.Evalr es qui ha sabut crear1riquisim registre literari amb q a fet actuar tts les virtualitts expresives de la llng i el q mill represnta la continuitat ininterrompuda de la trad ling i lit valn dabs i dsprs GCivil.T3:produk literaria de Merce rodoreda incideis sobre la psicologia dels personatgs.stas dacord amb aqsta asseveracio?xq?la prod lit de M.rodoreda esta vinculada a la seua biografia,marcada x esdvnimnts culturals i politiks q va viure.la seua obra travesa uns dels eixos de la lit moderna occidental,ja q es fa contemporánea a partir de lexp de la guerra i molt en particular,de lexili.la novela de M.rod son les grans noveles de lit catalana moderna.la seua obra sta marcada x la guerra civ espanla,guerra q trenca vides,amors i familias q condui a la infelicitat,la destruccio i al desenrrelament de lexili.lexperiencia de lexili amplia els limits del realisme literari q de capmode son suficients x a llegir a rodoreda,km a compartie la MEM del mon des del q ens parlen els seus llibres,els seus personatges,encara q lobra es tmb una reflexio sobre la feminitat i lamor.lexperiencia de la guerra capgira profundmnt la vida de la jove periodista q entre 33-34 feia periodismo politik,pblikva interesants entrevists a literats del momnt i escrivia les primeres noveles,q no son les q li an donat fama.pero la guerra presenta x a ella linici del seu vertader jo narratiu,ek de aloma(38),una novela dinspiracion autobiografía q l0autora reescritura compltmnt 30anys+tard.aparentment la nov q li va donar exit,la pl. del dmnt(62)no te res q veure amb lexili xq la protagonista coló meta forma part precusament de la mesa anonima q no es va exiliar.no obstant aixo la novela va ser el resultat de les experiencias vitals intelectials politiqs i daprenentage literari q merce rodoreda va fer pas a pas,ja q va haber de viure DNT uns bns anys,primer a div poblacions de frnç trbllnt km costurera i despres a ginebra.en els seus contes i tmb en les seues ultimes noveles,viatges i flors,qnt qnta guerra,la mutila primavera)apareix un ventall extraordinari dexiliats soldats i gent desprotegida q parlen en terra de ningu.rodoreda utilitza molt la 1º pers,el monoleg u el monoleg int en particular.lexili travesa tota obra rodorediana i li dona sentit.a Ginebra duia entre mans,al mtx tmps,les primeres versions delq amb MPS seran la pl. diamnt,jardi vora el mar,la mort i primavera,mirall trencat.ntre aqst pcions,als anys50 va optar x escriure pl.diam:1opcio lit q li va permetre usar lexili kma territor de resconstrucio de la MEM narrativa.a causa de lexili en el terreny pers,va emprar la llibertat dalterar el concepte de la fam maternitat.en el territorio creatiu es va donar una gran llib creativa sense pensar en lexit.T4:q destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat?novetts teknik..al principi de la decada dels 70 la prod novelistik valenciana no presentava simptmes de vitalitat(72joan fustercarencia singular)pero a mesura q joves skriptors valencians van poder coneixer altres models del nostre ambit linguistic,el panorama kmnç a knviar74 aparegueren2 tendencies en la narr valnciana,la novela del canvi(amadeu fabregat74assaig daproximacio a falles folles fetes foc)i la nov realista evolucionada(jo0an f mira 74 el bou de foc).la novela de candí altera la norma narrativa utilitzant2procedimnts transgressos:la manipulacio del codi textual i la postulación de temes ideologías oposats a lordre vigent.manipulan el codi textual,el novelista pretenia introducir el lector dins del text o discurs q conformaven lescriptura mateixa la ql cosa no calia q binguera un argument massa explicit.la narrativa moderna de lepok considerava el text km un discurs autonom,alie a lestil realista.en les noveles de candí q tenien1 argmnt+definit els temes hiposas a lordre vigent van ser:-la crtiik politik i exigencia de llibertat(condna del franquisme)-reindivicacio de la disiidencia(dfnsa omosxlitt)-ruptura amb els valors de tradición cultural,familiar i social normativa i coercitiva(lexaltacio de la marginalitt,jvntut i llib sex).el desig de modernitat i duniversalisme(el mon staba transfrmndse en aldea global).altres narradors van optar x aprofundir en el llegat del realisme,contant istories comprensibles x a1 public lector normal.empraren un lleng inteligible i estructuraren la novela duna forma mes clara.en aqst grup tenim sobretot narracions nostalgias q situen largument en els records de la infantesa perduda.lespai narratiu sol situar-se en lambit rural preindustrial.la recuperación de la infantesa i de la SOC desapareguda provoca un exercici de memoria q te tmb km a obj. Recuperar lidioma.cam al 80 diverses causes van propiciar q els narradors valencians tingueren una concepción narrativa+electrik,gracies a:-la introd. De lensenmnt reglat del valencia.i en conseqncia laparicio dun nou public lector-tendencia a la normalitzacio social de lidioma-la consolidación del sector editorial i llibrer-coneixnç mutua dels escriptos del nostre domini linguistik-tendencia a la profesionalitzacio dels escriptors.amb la nov istorik de josep lozano-80,crim de Germania-i la novela generacional de joanfmira81desig dels dies sinicia un9periode enla nov val:-liquidación de lexperimentisme de les noveles del candí de la decada precedent-continuación del model evolucionan del realisme-publikcio de molt diverses noveles de genere:novls istorik,negra o erotik.



T5:Quim Monzo:autor dns qnts contes q no va usar aqlls llengua ortopedia q va convertir bona part de la lit catalana en cadáver encarcarat.sorprenden i pertorben.kda parausa el insustituible i fascinadora.lla seva prosa captiva xq no tendeix a lornamnt ni a la retorik sino xq kda paraula,ofrase aknseguix desder-se del seu us diari neutre.son un reflex de la SOC contmprania xq1 bona qntitt se centren al voltnt dels conflictos sentimntls,TNT x lespai dedikt a narrar la sol de les parelles km pl q fixa en els tras balsos o les contrarietats qa de patir i suprar un indiv solitari x conseguir qlsvol compania.exhiben qlsevol temptcio melodramatik,i opta x mirada seca i violeta narra els tras balsos qtidians del sexe i lamor amb fredor.usa tamb veins i clients dels bar q soln convertirse en1barreja indef. De ritu i joc.estrategias x retardar bogeria i desolacio.un altre grup tematic es la faula moral,aixi km els q exploren lactivitat descriure i crear,les paradoxes,les ambigüitas i els enigmas q acompañen lacte de fer lit.T8:Salvador espriu:poeta dramaturg i novelista catala.obra caracterizada x la mescla dun intelectualisme extrem i dun descriptivisme caustic,te gran singularitt.riquesa idiomatiq,complexitt tmtik i de fonts,la capacitt xa descriure en termes transcendnts la ist colnktiva an fet q siga considerada km 1 de les+ imp de la lit catalana del sgle20.cementerio de sinera46 evoca el mon destruit x la guerra.dsprs4 llibres q formaren el chicle liric.traçn1cami dintrioritzacio q culmina amb lexperiencia mistik de final del laberint,on espriu segueix els principis intimmnt lligats a la teologia negativa segns la ql Deu s comprta km cecc respcte umanitt.pell de brau60 vaser llibre de+resonancia.la seva poesia era qlifikda km realista.to epic va sonar modern,a pesar de la vaguett soctt del discurs del poeta.la pell..abocava reflexns sobre la divrsitt i tolerancia i tcniqs antigues.va adquirir carácter de discurs civic a causa del clima q es vivia en la soctt catalana del mom.poemes muscats i cantats x raimon->gran resonancia,contribuiç aq es llegi.

Entradas relacionadas: