On neix la poesia trobadoresca?

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

 
LA POESIA TROBADORESCA.- -La societat feudal: Amb akesta societat hi havia dues clases de persones: els qui manaven i no treballaven ( nobles… ) i els qui treballaven i obeïen ( pagesos… ). Els primers vivien a palaus o castells i es dedicaven a l’administració de les seves propies terres. Els segons, en canvi, vivien en cavanes fetes de fang i canyes, i es dedicaven als conreus de les terres, a la cria de animals… Per tal de treure el mes gran profit a les seves terres els senyors feudals formaren un exercit de fidels o vassalls quals estaven lligat de manera jerárquica per mitja d’un jurament de fidelitat i dependencia. Tota akesta xarxa tenia com a objectiu primordial tenir sotmesos els serfs i les serves, gràcies al treball dels quals els nobles podien viure sense treballar. -El jurament de fidelitat: Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven, a més d'uns contractes escrits, la celebració d'uns rituals d'homenatge i jurament de fidelitat. El vassall es presentava davant el senyor i, després de donar-li les mans -que el senyor retenia entre les seves- i de besar-lo, feia public el seu jurament. -La cultura cortesana: A partir del Segle XI, les corts feudals de la zona occidental d'Europa van anarconfigurant una cultura propia, caracteritzada per l'exaltació d'una serie de virtuts heroiques o cavalleresques. Segons akesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de ser valent, Generós, gentil, lleial i elegant. A mes a mes havia de estar enamorat d'una dama. En akest context cultural va néixer la poesia trobadoresca, una poesia de caracter aristocratic k reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa k feia vida en una cort feudal. Tot i k en les corts hi havia molts fomes i molt pokes dones, la dama en constituïa el centre: tots els cavallers havien de retre homenatge a aquesta dama noble que, molt sovint, era culta, rica i poderosa.




-La canço d'amor cortes: Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals, principalmen les d'occitania, Cataluña i el nord d'Itàlia, la moda de compondre i canta cançons d'amor. El trobador era l'encarregar d'escriure la lletra i la musica; i el joglar era el k l'interpretava. Totes les cançons d'amor cortes tenen unes caracteristikes semblants. El poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor i tot seguit li demana k l'accepti com a vassall. Guillem de Cabastany es un dels trobadors k millor van saber expressar el sentiments de l'amor cortes.
-La Poesia, una arma política: la poesia trobadoresca també estava al serveu de les lluites politikes i socials. Quan un noble volia difamar un enemic, no se n'estava pas: redactava un poema i, aprofitant la musica d'alguna canço coneguda, el feia cantar per castells i places. Aquests poemes rebien el nom de sirventesos. Guillem de Berguedà va se un dels millors trobadors del Segle XII, va destacar pel seu temperament agressiu.
-La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana: el prestigii de la lírica trobadoresca fou tan gran que els poetes catalans no solament componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans, sinó k fins i tot can adoptar la seva llengua. Tant es aixi k apartir del Segle XII el occita va ser la llengua de la poesia culta catalana. Pero akest fet no s'explica tan sols per raons de prestigi. Tamb hi havia uns altres motius:
-La Proximitat geografica.
-L'afinitat lingüística de l'occita i el catala.
-Els forts lligams economics i polítics.
La poesia culta catalana s'inicia amb els trobadors, k componien els seus poemes en occita. Akesta situació es mantingué fins al Segle XV, kuan el poeta Ausias March començà a escriure la seva obra en llengua catalana i abandona difinitivament el provençal i l'estil dels trobadors.

Entradas relacionadas: