Nexe que indica conseqüència

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

 
El Modernisme va ser un corrent estètic que va dominar els ambients culturals catalans des del 1892 fins al 1906. Es va caracteritzar per la introducció de les diferents tendències estètiques considerades modernes, sorgidores sobretot a París.
El Noucentrisme va prendre el relleu al Modernisme com a corrent dominant a partir de 1906 finals als volts del anys vint.
Els valors que potenciaven el Noucentrisme eren: -noucentisme, -classicisme, -mediterraneïtat, -civilitat, -arbitarisme.
Avantguardisme: -Cubisme, -Futurisme, -Dadaisme, -Surrealisme.
El Modernisme va introduir diferents corrents estètics que van incidir especialment en la renovació de la poesia i la van distanciar de la tradició ROMàntica i jocfloresca: -el simbolisme,
-el vitalisme, -el decadentisme, -l'espontaneisme, -el prerafaelistme, -el parnassianisme.
El Simbloisme es va introduir amb les primeres traduccions de Maeterlinck i Cerlaine fetes entre 1893 i 1896.
El Prerafaelitisme, que exaltava els valors artesanals de l'Edat Mitjana, es va expandir per Europa gràcies al ressò que se'n van der el simbolisme i el decandentisme.
El Vitalisme que en bona part parteix de la lectura de l'obra de Nieztsche.
La poesia Noucentriste neix al 1906, la creació depurada d'una llengua poètica que respongués als nous desigs expressius de mediterraneïtat, classicisme, civilitat i arbitrisme.
A partir de 1939, les primeres manifestacions poètiques clandestines can anar lligades a l'estètica simbolista de la preguerra o la creació d'un moviment avantguardista. Van destacar ben aviat les obres personas d'Agustí Bartra i de Salvador Espriu. Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, va continuar conreant la poesia compromesa, irònica i sarcàstica.
Poetes van fer ressó d'aquests plantejaments Miquel Martí i Pol.
La poesia del final del Segle XX destaca tant per la varietat temàtica (l'amor i l'erotisme) com per les tendències. Un dels autors més destacats és Gabriel.
Quan es parla de llengües en contacte, cal tenir en compte fenòmens ço mel bilingüisme (o el plurilingüsime), es a dir, l'us alternat de dues (o més) llengües, i la diaglòssia, que es dona quan en un mateix territori una llengua es fa servir en les relacions més formals al costat d'una altra utilitzada en les mes informals.


Habitualment, quan es produeix una situació de conflicte llingüístic, hi ha dues opcions:
-La substitució llingüística: no es considerada prestigiosa i entra en un procés que la du a la desaparició. Els adults no la volen transmetres als joves.
-La normalització llingüística: depèn de la coluntat possitiva dels qui utilitzen una llengua i consisteix a elaborar lleis perquè aquesta guanyi nous espais socials i nous parlants
En el procés de normalització llingüística, ha de tenir una sèrie d'objectius: -normativització, -estandardització, -planificació llingüística de l'ensenyament (influeix en el comportament dels individus per aprendre i utilitzar una llengua)

Aniré a comprar, però no en tinc ganes.
oració, coord nexe oració coord.

Tot i que no en tingui ganes, aniré a comprar
nexe oració subordinada oració subordinada

Ex.10
Vast - Extens, Món - Planeta, Mon - Possesiu, Vull - Voler, Bull- Bullir aigua, Molt - Cuantitat, Mòlt - Moldre
Ex.8
Adverbi de lloc: davant, pronom indefinit: tots, pronom relatiu: els cuals, Verb impersonal: hi ha Perifrasi d'obligació: haver d'anar, pronom feble: els, verb amb accent diacrític: Tres preposicions: de, a, amb Adjectiu d'una terminació: gran Nexe que indica conseqüència: per tant

Entradas relacionadas: