Ngal

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 31,44 KB

 

llengua catalana i literatura 4
Resum teòric
TEMA 4
Tema 4 | 2
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
COMUNICACIÓ: LARGUMENTACIÓ: EL DEBAT
Què vol dir argumentar ?
Si analitzem detingudament els discursos, orals o escrits, que produïm diàriament, ens
adonem que estem constantment argumentant: quan intentem convèncer algú perquè
faci la compra o quan escrivim un recurs a lAdministració sol·licitant la retirada duna
multa.
La finalitat de largumentació és convèncer el receptor dalguna cosa. Per tant, argumentar
és defensar una idea a través de raonaments convincents.
Els elements de largumentació
Tots argumentem de manera intuïtiva, però en ocasions no ho fem amb els recursos
adequats i, per tant, no assolim lobjectiu: convèncer.
Hi ha dos elements molt importants que hem de considerar a lhora dargumentar: el
context i el receptor. En funció daquests dos elements haurem descollir un to, un registre
i uns raonaments determinats.
Tenint en compte el context i el receptor escollirem un tipus dargument o un altre
i això augmentarà les possibilitats dèxit del nostre discurs.
Emissor Arguments Receptor
(raonaments utilitzats per defensar la tesi)
Tesi
(idea defensada)
Objectiu
Esquema de largumentació
Tipus dargument s
Existeixen diferents tipus darguments:
Argument de causa o efecte: relaciona el fet amb la causa que lha generat o amb la
conseqüència que provoca.
«Si hi ha accidents és perquè la gent corre massa, per tant, si no deixem que la
gent corri, no hi haurà accidents.»
Argument pragmàtic: demostra el fet pel seu èxit o per la seva realització.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
Tema 4 | 3
«Crec que és totalment necessari; en alguns països ja shan aplicat restriccions en
aquest sentit i sha reduït considerablement el nombre daccidents.»
Argument dinèrcia: justifica el fet pel costum o la tradició.
«No perdem el temps canviant coses que no ens portaran enlloc. Lamentablement,
la gent té pressa i està massa acostumada a córrer. Només aconseguirem
augmentar el nombre de multes, però la velocitat i els accidents no es reduiran.»
Argument dautoritat: demostra el fet amb una veu prestigiosa o reconeguda.
«Com va dir el jurista Víctor Oleguer, les restriccions que afavoreixen el poble no
es discuteixen, simposen. Per això, considero que aquest no és un tema a debatre
sinó directament a legislar.»
Argument per analogia: compara el fet amb un altre.
«Aquest fenomen és similar al que vam viure quan es va prohibir fumar en alguns
establiments públics. Al principi tothom hi veia pegues, ara ja no sen sent parlar i
tots respirem millor. Amb això passarà el mateix.»
Argument emotiu: justifica el fet provocant la commoció del receptor.
«El problema és que mesurem qualsevol fenomen amb xifres. Però no hem de
perdre de vista que les 1.000 víctimes daccidents de trànsit tenen, o tenien, un
nom, una família que els esperava. Per tant, no parlem de 1.000 sinó de moltes
més víctimes.»
El debat
Lessència dun debat és largumentació. En un debat trobem una sèrie demissors/receptors
que defensen tesis oposades mitjançant un seguit darguments.
A més, hi ha un
moderador, que té lobligació destablir el començament i el final del
debat i fer explícites les normes amb què es desenvoluparà. També ha de fer que els participants
sajustin al tema del debat, ha de repartir equitativament els torns de paraula i
els ha de fer acomplir. Finalment, ha de vetllar perquè es mantingui lordre i el respecte i
la bona educació durant el debat i ha de retirar la paraula a les persones que no respectin
les normes establertes.
REFLEXIÓ GRAMATICAL: EL COMPLEMENTS VERBALS
Latribut
Latr ibut és un complement dels verbs que anomenem copulatius (ser,
estar, semblar)
. Acost uma a apar èixer darrere del ver b.
Expressa una qualitat o una característica del
subjecte de loració, amb el qual concorda
en gènere i nombre.
La meva filla és baixeta
[Atr]
El meu fill és baixet
[Atr]
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
Tema 4 | 4
Els meus fills són baixets
[Atr]
Les meves filles són baixetes
[Atr]
Latribut pot ser un sintagma adjectival (SAdj), un sintagma nominal (SN), o bé un sintagma
preposicional (SPrep).
La Laia estava
trista
[Atr]
Quan era petita, la Laia era una noia molt alegre
[SN]
Jo sóc de Reus
[SPrep]
Els com plements circum stancial s
El complement circumstancial (CC) és un complement verbal que expressa les circumstàncies
en què té lloc lacció del verb.
Com que hi ha diverses circumstàncies, hi
ha més dun tipus de complement circumstancial.
Si thi fixes, veuràs que respon a les preguntes dels interrogatius
on, quan, com, amb
què, amb qui, quant,
etc.
El CC pot ser un adverbi (o dos adverbis), un sintagma nominal o un sintagma preposicional.
La Laia canta
molt bé
[Adv]
Normalment, ella va a lescola amb una veïna
[SPrep]
Un dia la vaig veure amb un noi
[SN]
Aquí tens una classificació dels principals tipus de complements circumstancials:
a) CC de lloc: explica on té lloc lacció del verb. Per tant, respon a la pregunta on?
Al matí, la Laia va anar
a lescola
[CCL]
Vivim molt lluny
[CCL]
b) CC de temps: explica quan té lloc lacció del verb. Respon a la pregunta quan?
Al matí, la Laia va anar a lescola
Tema 4 | 5
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
[CCT]
Aquell dia va ploure molt
[CCT]
c) CC de manera: explica com té lloc lacció del verb. Respon a la pregunta com?,
de quina manera?
La Laia canta
molt bé
[CCM]
Caminava ràpidament
[CCM]
Em contestava amb brusquedat
[CCM]
d) C de quantitat: explica en quina quantitat té lloc lacció del verb. Respon a la
pregunta quant?
Aquell dia va ploure
molt
[CCQ]
No menjava gaire
[CCQ]
e) CC de companyia: explica amb qui té lloc lacció del verb. Respon a la pregunta
amb qui?
Normalment, ella va a lescola
amb una veïna
[CCC]
Surt amb un noi molt estrany
[CCC]
f) C dinstrument: explica amb què té lloc lacció del verb. Respon a la pregunta
amb què?
Em vaig fer mal
amb un ganivet
[CCI]
Escriu amb un bolígraf de color lila
[CCI]
El com plement predicatiu
És un complement verbal dels verbs predicatius que expressa una qualitat o una característica
del subjecte o del complement directe (CD) de loració.
A més, concorda
en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD.
La Laia sempre portava la roba neta
[CD] [CPred]
Tema 4 | 6
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
La paraula neta complementa el verb portava i alhora expressa una qualitat de la
paraula roba, que és el CD de loració. A més a més, concorda amb aquest CD.
El meu marit viu sol
[Subj] [CPred]
La paraula sol és un complement del verb viu, però també expressa una característica
del subjecte el meu marit, alhora que concorda amb ell.
Per les seves característiques sassembla a latribut, però recorda que el complement
predicatiu no pot ser mai un complement dels verbs copulatius.
Vigila, perquè també el podries confondre amb un complement circumstancial.
El complement predicatiu és un adjectiu (o un SAdj) o un participi:
El meu marit viu
sol
[Adj]
Treballo cansada tot el dia
[Part]
LITERATURA: LA NOVEL·LA MODERNISTA
El descencís del model realista -naturali sta
La novel·la modernista catalana busca un nou estil narratiu, una nova forma descriptura,
diferent de la del model realista.
Això es veu molt clar a la novel·la
Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, que va ser la primera
novel·la modernista a Catalunya:
Al veures soterrat al fons del clot, el pobre rector sentia fred a les entranyes i li
agafava una vaga temença que els penyals que el voltaven se li decantessin a
damunt. Tancat, enrotllat per tots cantons, feia com si per linstint cerqués amb els
ulls un indret per on fugir, o a lo menos poder estendre la mirada. Però era en va,
tot era en va... Allí no hi havia forat ni respirall per a esplaiar la vista lliurement...
allí era tot tapat, cobert, emmurallat... allí no es coneixien llunyàries fora del sot...
allí no se sabia què volia dir horitzons... i shavia dalçar el cap enlaire per a poder
contemplar el cel entre el cèrcol de moles i cimals
Raimon Casellas, Narrativa, Edicions 62, Barcelona, 1993.
La diferència entre els escriptors modernistes i els realistes rau en la nova missió que
atribueixen a lartista: lescriptor modernista ja no ha dobservar la realitat i imitar-la, sinó
que ha de descobrir la vida interior que samaga al darrere.
Per això, lartista modernista descriu la realitat a través duna emoció. Percep el que hi ha
més enllà i ens descobreix el seu misteri amb tota la seva intensitat.
Els modernistes no sinspiren en la realitat objectiva sinó en lemoció viscuda. Els escriptors
realistes dirigeixen els seus ulls a la realitat externa; els modernistes, en canvi, miren
cap endins. En aquest sentit, el Modernisme té fortes connexions amb el Romanticisme.
Tema 4 | 7
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
La novel·la rural o simbòlica
La novel·la rural o simbòlica, no m que pren la novel ·la modern ista a
Catal unya, es caracter itza per uns personat ges singulars i un llen guat -
ge sugger idor i estran y. En aq uest tipus de novel ·les , la descr ipc ió no és
object iva sinó que sexpresa des del punt de vista del personat ge i amb
ele ments que es devenen símbols . Per això sano mena
novel·la simbòlica .
La novel·la modernista catalana també sanomena
rural perquè transcorre al camp, sobretot
a la muntanya.
La importància de la música i de la pintura
La literatura modernista està molt relacionada amb la música i la pintura. Això forma
part de la renovació del llenguatge narratiu: desapareixen les fronteres tradicionals entre
la prosa i la poesia, i apareixen gèneres intermedis.
A molts dels novel·listes catalans sels van desvetllar aficions artístiques: Casellas era crític
dart, i Caterina Albert i Prudenci Bertrana dibuixaven i pintaven. Les seves novel·les
són, doncs, duna gran plasticitat.
Aquest fragment de
Solitud, una novel·la molt poètica, de Caterina Albert, és gairebé
com un poema en prosa.
En efecte, sota aquell cel dun blau puríssim dulls de verge, el turó, matisat de
verds primaverencs, curull de casetes rosses i cenyit per la banda de glassa del pla
rosat, tenia més aparença de fantasia màgica de pintor luminista que de cosa real
i veritable.
Caterina Albert, Solitud, Edicions 62, Barcelona, 2008.
Els personatge s simbòlics
El personatge principal de le s novel·les modernistes senfronta inútilment amb el seu
entorn, geogràfic i social, i haurà dexpressar els seus conflictes interiors. Els personatges
daquestes novel·les acostumen a ser larquetip de lheroi modernista.
Mossèn Llàtzer, el capellà d
Els sots feréstecs, o Gaietà, el pastor de Solitud que explica
rondalles, són dos daquests personatges. Intel·ligents i sensibles, intenten canviar la
seva societat però tot és inútil i acaben fracassant davant la natura o lentorn social.
Els personatge s femenins
Un personatge típic de la novel·la modernista és el de la femme fatale, una dona que
simbolitza les forces ocultes, linstint, lerotisme, les passions, la sensualitat i, sovint, el
mal o la perdició. En
Els sots feréstecs, per exemple, Casellas crea el personatge de la
bagassa, la prostituta que soposa a Mossèn Llàtzer. A
Josafat, de Bertrana, la Fineta és la
dona que portarà la perdició del pobre campaner.
Allò era la temptació eterna de tot Montmany. De dia, en la solitud de les ombrívoles
boscúries, joves i vells no rumiaven altra cosa. De nit, en el silenci de les cambres
plenes de tenebres, tots els homes se rebolcaven pel jaç somniant amb aquella
dona. Ni un instant, per repòs, sels nanava del pensament lestranya imatge de
la bagassa, amb aquells cabells rojos com aram, amb aquelles carnasses blanques
com mató, amb aquella pell llantiosa com espurnada de boll daurat. Cosa de bruixes
els semblava que ni el sol ni la serena haguessin colrat aquella cara, aquell
Tema 4 | 8
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
coll i aquells braços, com se colren els de tothom. Però, era tan estràmbola en tot,
aquella dona del dimoni!... [...] Tenia un mirar, un riure, un posat, una mena de cosa
de tots els diables de linfern, que no tenien pas les altres dones dels sots!
Raimon Casellas, Narrativa, Edicions 62, Barcelona, 1993.
Un escenari sugeridor
Lespai de les novel·les modernistes és un ambient suggeridor, misteriós, on destaca la
descripció de paisatges i situacions dramàtiques, intenses i fins i tot angoixants. El paisatge
ha de reflectir els conflictes i les lluites dels personatges, i és per aquest motiu que
els escriptors utilitzen un llenguatge sorprenent, que provoca una forta impressió.
Daltra banda, als paisatges daquestes novel·les sovint sels atribueixen característiques
humanes. Per això sanomenen
paisatges antropomòrfics. A Solitud, una novel·la de
Víctor Català, la muntanya i la Mila són les protagonistes:
Qui estigué a punt de caure i rodolar muntanya avall fou la mateixa Mila; duna
virada en rodó havien donat lesquena a tramuntana, i de cop la terra es fongué
de totes bandes i el cel caigué com un teló de boca fins als peus de la dona. [...]
Acabava de semblar-li a la Mila que, si donava un pas més, desapareixeria pel decliu
encorbat, en qual límit estepes i romanins eneriçaven ses branquetes fosques
com pues duna pinta espessa vista contra claror. On era el reste de la muntanya?
On el món dels homes? Lespai sels havia xuclat, i semblava xuclar-se també la
idea de sa existència aquella escassetat delements visibles que restaven: labim
de llum al fons, esmotxat pel caire de Roquís on estaven clavats lhome i la dona.
Una sensació de deslliurança, de buidor mai sentida, invadí a naquesta completament.
Víctor Català, Solitud, Edicions 62, Barcelona, 2008.
Víctor Catal à (1869-1966): La vida
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert, una escriptora que signava amb un
nom masculí per evitar lescàndol que causaven les seves obres quan se sabia que havien
estat escrites per una dona.
Caterina Albert pertanyia a una família de rics terratinents i, tot i que va anar poc a lescola,
va aconseguir una formació especial gràcies a lambient culte i refinat que es respirava
a casa seva. Català (un pseudònim força simbòlic) va rebre classes de pintura i escultura,
però pel que fa a la literatura tingué una formació completament autodidacta. Llegia
moltes novel·les de fulletó i les obres dels grans escriptors realistes, sobretot francesos i
russos. Va ser molt important, també, la seva amistat amb Joan Maragall i Narcís Oller.
Solitud: Largument de la no vel ·la
La Mila, una noieta sensible i extravertida, inicia lascens a una muntanya agresta i solitària
amb en Maties, lhome amb qui acaba de contraure matrimoni, que és apàtic i
gandul, i ha acceptat una feina en una ermita.
Aleshores apareix en Gaietà, un pastor amable que té totes les qualitats que li manquen
al seu marit. A la muntanya, la Mila també coneix lÀnima, un caçador daspecte monstruós.
La Mila es troba enmig daquesta lluita entre en Gaietà, símbol de la bondat, i lÀnima,
que representa el mal i la violència. És una lluita simbòlica entre la natura benefactora i
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
Tema 4 | 9
les forces destructores.
El pastor, Gaietà, rellisca i cau muntanya avall: lÀnima lha mort. Finalment, la Mila abandona
el seu marit i lermita. El seu descens de la muntanya simbolitza la llibertat i la
maduresa.
Aquest és lúltim fragment de la novel·la, en el qual la Mila sacomiada del seu marit:
Ara, ja tho deus pensar... Jo, allà dins, mai més...! Però no he volgut anar-men
sense dir-tho...
El rostre cadavèric dell es desencaixà absolutament sota lacció daquelles noves
paraules.
Què! murmurà duna veu aterrada. Ten vols anar? A on...?
[...] No ho sé... On Déu voldrà... Tan lluny daquí com puga!
Aleshores ell, com lÀnima hores enrere, trontollà de cap a peus, mateix que sorprès
per lembat duna tempesta inesperada. Per un moment, semblà vacil·lar,
com si volgués revoltar-se o suplicar, però, de cop, els esperits li mancaren i es
sotmeté sense protesta, abaixant el cap [...]
[...] Mai més...! No provis pas de seguir-me... Te... mataria!
I resolta, sel mirà de fit a fit, com volent fer-li penetrar fins a lànima la terrible
amenaça. Després baixà lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar
la cara, sense res més que la roba de lesquena, la dona, èrtica i greu, amb el
cap dret i els ulls ombrívols, emprengué sola la davallada.
Caterina Albert, Solitud, Edicions 62, Barcelona, 2008.
Temes de Solitud
La Mila és una heroïna que ben bé podria equiparar-se a lEmma Bovary de Flaubert o
a lAnna Karènina de Tolstoi. Aquests personatges, abocats sense remei a la marginació
social i al patiment, lluiten per trobar la felicitat, però el seu entorn físic i social és tan
opressor que sels fa impossible de superar aquesta situació.
El tema de la novel·la es desenvolupa al voltant del conflicte interior de la Mila que,
insatisfeta de la seva vida, inicia un procés de creixement personal per trencar amb les
convencions del seu entorn. La soledat és el gran tema; daquí ve el títol de la novel·la.
Malgrat tot, ella busca el coratge per poder continuar. El seu trajecte vital i espiritual
dóna unitat a tota lobra.
La novel·la es va publicar en fulletons a la revista
Joventut. Després, tots els fulletons
relligats van donar lloc a la primera edició.
Altre s escri ptor s del Moderni sme Catal à: Raimon Casela s i Prudenci
Bertrana
Raimon Casella s (1855-1910)
Era barceloní, però la seva novel·la Els sots feréstecs (la primera novel·la modernista) tamLLENGUA
CATALANA I LITERATURA 4
| TEMA 4 | Resum teòric
Tema4 | 10
bé se situa a la muntanya. I també es va publicar com un conjunt de contes a la premsa,
concretament a
La Veu de Catalunya.
Casellas va ser una de les figures més determinants per la consolidació de lestètica modernista
a Catalunya. Abans descriure
Els sots feréstecs, havia destacat com a crític dart i
periodista a publicacions com
LAvenç, La Vanguardia o La Veu de Catalunya, en les quals
va defensar i difondre tendències artístiques que havia descobert a París, centre cultural
i intel·lectual del moment, en un viatge amb el pintor Ramon Casas i el també pintor i
escriptor Santiago Rusiñol, lany 1893.
Tot i lèxit i la notable influència de lobra
Els sots feréstecs (1901), Casellas no va tornar a
escriure cap altra novel·la i, fins a la seva mort i a banda dels seus escrits sobre art, només
va publicar dos volums més de relats, gènere força conreat pels modernistes, titulats
Les
multituds
(1906) i Llibre dhistòries (1909).
Santiago Rusiñol (1861-1931)
Rusiñol va ser un dels personatges més fascinants, divertits, imprevisibles i polifacètics
del Modernisme i un dels més populars, tant per la seva agitada vida com per la seva
vessant dagitador cultural i artista total, per bé que la seva màxima vocació i passió
sempre va ser la pintura. De fet, Rusiñol es va poder dedicar a les lletres i a lart perquè
pertanyia a una família burgesa de rics industrials del tèxtil. De jove va anar a París a
aprendre a pintar i a interessar-se per les noves tendències artístiques i intel·lectuals
que es covaven a la capital francesa. El recull de les cròniques periodístiques daquestes
experiències van constituir el seu primer llibre,
Cartas desde el Molino (1890-1892).
Rusiñol va continuar la seva tasca darticulista, va començar a fer traduccions, i va organitzar
les primeres Festes Modernistes de Sitges (entre el 1892 i el 1897). En la seva
obra literària primerenca (
Anant pel món, de 1896; Oracions, de 1897 o Fulls de la vida,
de 1898) va mostrar la seva preferència pel Simbolisme i pel Decadentisme i per la síntesi
de gèneres, i es va convertir en un dramaturg popular. Amb tot, la seva obra més
coneguda va ser la novel·la titulada
Lauca del senyor Esteve (1907), posteriorment refeta
i adaptada per al teatre i estrenada el 1917. La novel·la narra, de manera simbòlica, lhabitual
conflicte modernista entre lartista i la societat, en tres parts. A la primera sexplica
la vida de lEstevet, fill del propietari de la botiga de fils La Puntual, el senyor Ramon, des
del seu naixement fins al seu casament. A la segona part es narren les peripècies dels
primers anys del matrimoni, el naixement del seu primer fill, en Ramonet. Finalment,
a la tercera part, es narra lenfrontament entre en Ramonet i el seu pare. En Ramonet
trenca lharmonia familiar quan decideix ser escultor i no continuar la tradició familiar a
la botiga.
Sense el ressò que va obtenir
Lauca del senyor Esteve, Rusiñol va continuar conreant
el gènere novel·lístic en obres en què, bàsicament, es dedicava a criticar el Noucentisme,
com
El català de La Mancha (1914), La Niña Gorda (1917) o En Josepet de Sant Celoni
(1918).
Prudenci Bertrana (1867-1941)
Com molts altres representants del Modernisme, Bertrana va ser un home amb diverses
inquietuds: va intentar ser pintor, va treballar com a periodista i va destacar, sobretot,
Tema 4 | 11
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 4 | Resum teòric
com a escriptor. Va començar a publicar molt jove (la primera obra va ser la novel·la titulada
Violeta, del 1899). Amb tot, no es va començar a fer un nom fins a Josafat (1906),
una novel·la breu, en la qual un campaner feble, isolat i, en determinats aspectes, bestial,
és mogut a lassassinat per la impossibilitat de controlar els seus impulsos eròtics i els
seus sentiments cap a una prostituta, Fineta, amb la qual mantenia una relació.
Poc temps després va publicar una altra novel·la titulada
Nàufrags (1907) i, en acabat,
diversos reculls de contes com
Els Herois (1920) o El meu amic Pellini i altres contes (1923).
Durant els darrers anys de la seva vida es va dedicar a lelaboració duna trilogia autobiogràfica,
titulada
Entre la terra i els núvols, que consta dels volums següents: Lhereu (1931),
El vagabund (1933) i Limpenitent (1948).
Joaquim Ruyra (1858-1939)
Per bé que va estudiar dret, ben aviat es va sentit atret per lescriptura. Va destacar com
a autor de narracions breus com les recollides al volum titulat
Marines i boscatges (1903).
Més tard va publicar dos volums més de narracions,
La parada (1919) i Entre flames
(1928), amb un to marcadament cristià i properes al Noucentisme.

Entradas relacionadas: