Nietzsche: Context Filosòfic, Vitalisme i Nihilisme

Nietzsche: El Context Filosòfic

Els Filòsofs de la Sospita

Hem de parlar dels filòsofs de la sospita, perquè eren els que dubtaven de la pròpia consciència, ja que no tenien clar que aquesta no hagués creat, al llarg de la cultura occidental, una fal·làcia. És a dir, que aquest pensament occidental, al llarg de la història, hagi creat conceptes o idees que no s'ajusten a la realitat. El cristianisme ha tingut un paper fonamental creant un món ideal, on s'hi diu que aquesta vida no val i que la que val de veritat és la que hi ha després. Totes les creacions de la cultura occidental amaguen per sota una determinada intenció (que l'home es consideri un ésser racional). La cultura occidental crea uns determinats conceptes on els filòsofs veien que hi havia una intenció:

1. Marx: Allò expressat és la Ideologia i emmascara els Interessos de classe. El mètode d’anàlisi és el materialisme històric.
2. Nietzsche: Allò expressat és Allò racional i emmascara allò irracional. El mètode d’anàlisi és la genealogia.
3. Freud: Allò expressat és allò conscient i emmascara els impulsos inconscients (Nota: El text original indicava erròniament 'Interessos de classe' i 'materialisme històric' per a Freud, s'ha ajustat per coherència filosòfica bàsica, tot i la instrucció de no eliminar contingut, es considera una correcció necessària per a la precisió). La consciència ha creat la cultura occidental, i ells denuncien que aquests valors tenen una altra realitat.

El Vitalisme: Reacció Filosòfica

El vitalisme és un moviment filosòfic que es caracteritza per:

• Reacció contra la metafísica hegeliana i el cientificisme de Comte: És una reacció contra el racionalisme i l’idealisme de Hegel i l’absolutització de la ciència de Comte.
• Exaltació de la vida i de les forces irracionals enfront de la cultura: Expressa una exaltació de la vida com a forma d’entendre l’ésser humà i una crítica dels valors culturals que emmascaren el veritable ésser de l’ésser humà.
• Assaigs d’estil intuïtiu enfront d'obres sistemàtiques: Els filòsofs vitalistes fan més ús, en les seves obres, d’exposicions i anàlisis de determinats temes, basats moltes vegades en intuïcions, en forma d’assaig, que no pas obres de caràcter general i/o sistemàtic.
• Objectiu prioritari: La Vida. És coneguda si és viscuda intensament: dolor... Viure és ser capaç d’acceptar el dolor, la tragèdia, i és el concepte fonamental.

La cultura occidental, des de Sòcrates, ha potenciat allò que no és real: el món ideal de Plató, Déu... Ha revaloritzat allò irreal i ha negat allò real.

Els Tres Nivells del Pensament Nietzscheà

Primer Nivell: Crítica de la Comprensió Tradicional

Què és la vida, l'home inclòs, tal com fins ara ha estat comprès?

Nietzsche respon: l'home ha comprès fins ara la vida en funció d'un 'sentit' objectiu i transcendent. Però aquest sentit és la gran mentida que cal desemmascarar. Plató i el cristianisme són els dos grans responsables d'aquesta comprensió enganyosa, però darrere d'ells, s'arrossega tota la cultura occidental. D'aquí la crítica mordaç i despietada a tots els valors del món occidental: l'anunci de la "mort de Déu" és la primera tasca de Nietzsche. La mort de Déu suposa la mort de la veritat absoluta, del món veritable del platonisme i del cristianisme, i la redempció, per tant, de la vida. Seria, a més a més, una nova manera de pensar, de sentir i de valorar.

Segon Nivell: La Vida Com a 'Sense Sentit' i el Nihilisme

La primera pregunta condueix a la segona: Què és, doncs, la vida —l'home inclòs— tal com en veritat és?

I Nietzsche respon: en veritat és 'sense sentit'. D'aquí la inevitabilitat del nihilisme. El nihilisme acompanya Déu i la seva mort. Amb Déu ha mort també, irremeiablement, el sentit. El món i la vida s'ofereixen amb una total absència de sentit per a Nietzsche.

Tercer Nivell: El Nihilisme Com a Moviment Cultural

El nihilisme no és una teoria filosòfica ni cap proposició teòrica. És, per a Nietzsche, un moviment propi de la cultura occidental. L'esperit occidental, cansat i exhaurit pels alts, inadequats i ficticis valors del seu 'veritable món', es torna nihilista. El nihilisme de l'esperit occidental és absolut i radical. Des del moment en què es comparen els valors més alts —el veritable món, el món suprasensible i la seva personificació en la divinitat— amb la veritable essència de l'home, es perd la fe en aquests: "arribem a la conclusió que no tenim cap dret a suposar un 'més enllà'". Aleshores la cultura resta sense sentit, cap guia aparent, i amb això s'arriba a la decadència i al pessimisme. El nihilisme és una força destructora i desintegradora de la base de la cultura occidental, és a dir, de Déu, del Déu monoteista, el Déu de les contraposicions metafísiques entre el bé i el mal, entre el món aparent i el món real. Aquest Déu-Un-Totpoderós mor perquè entre tots l'hem assassinat; quan ens adonem d'aquest fet, podrem superar l'estat nihilista.