Normativació de la llengua catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

 

El noucentisme: posà en relació els interessos i les aspiracions de la busgesia catalana amb els dels intel•lectuals i artistes k es demarcaven del Modernisme.El período de formació va tenir lloc en el Modernisme:la voluntat de transformar la cultura catalana en una cult. Europea,la reforma lingüística,etc. Akestos aspectos estaven influits per corrents polítics del catalanisme tradicional i religiosos del Catolicisme. Prat de la Riba,procedent dels cercles catòlics i catalanistes i com a cap de la lliga regionalista,partit k representa els interesos de la burgesia catalanista i conservadora,proposa la creació d’1 clima civil i cultural d’educació,ordre i normalitat;destaquen els homes + influents,Pompeu Fabra(grmàtica) i Eugeni d’Ors i Josep Carner(literatura). Entre 1914 i 1920, greus conflictes socials entre sindicats i patronals, Octubre de 1917,Rev.Rusa, terrorismo,conflicte entre els intel•lectuals i polítics. El factor definitiu seria la Dictadura de Primo de Rivera de 1923. Eugeni d’Ors el teoritzador del Noucentisme, a la seua Obra Glosari. Carner poeta noucentista: la poètica carneriana es defineix pel ser classicisme, entés com un rebuig del Romant.,del JO com a centre del poema, intervenció de l’atzar i inspiració. La mesura i la suma són la base del poema. En la poesía de Carner no hi ha desesperació, ni dramatisme,ni tragedia. Una suau melàngia i una ironia lúcida i intel•ligent. El seu domini de la llengua, ell va introduir neologismes, arcaismes,dialectalismes,cultismes i col•loquialismes. Aconseguir una llengua nova i flexible. La seua fidelitat a la llengua catalana es mantingué malgrat el seu exhili. Va recuperar les formes clàssiques com el sonet i l’interés per la retòrica;L no és ni Barroc ni artificiós:ironia,mesra i seua saviesa ho impedixen. El poeta tría elements de la quotidianitat,realitat del seu espai i temps, seus poemes creen una realitat amable, no conflictiva, bella i estilitzada.

Els fruits sabrosos: el poemari presenta uns idil•lis amb personatges estilitzats de noms grecs inserits en una natura acolorida,poemes de gènere clàssic en una natura amble,en la mesura i elegancia hi ha l’aproximació del poeta a la condició humana. Akesta visió té com a eix les etapes de la vida:infantesa,juventud,maduresa i bellesa,k mena a una reflexió serena i dolça,sobre el pas del temps. En les diferents edats de la vida posa en evidencia allò de positiu que es trova en cadascuna. En tots els poemes hi ha una acceptació generosa del plaer de veure i tastar el món i la vida. Tot açò representat en escenes de la vida quotidiana,casolana, mai vulgar, sinò estilitzades, en un món ordenat, seré, harmònic i bell. Els noms grecs promouen el distancament de la realitat i el Març idíl•lic d’1 natura k és 1 locus hamoenus. Es tracta d’1 natura amable, generosa i fins i tot de vegades humoritzada a través de les personificacions. És un paisatge clarament mediterrani. Els fruits están en relació amb la vida humana de la qual en son símbols. Hi ha doncs un cercle vital: els dels personatges i el dels fruits k els acompañen i cada fruit pertany a l’estació amb k es relaciona el momento de la vida dels personatge. Els personatges són matjoritariament dones i infants. Els infants gaudixen dels petits plaers de la natura i les deones están relacionades amb el Març casolà. Pel k fa a la métrica abunden els veris alexandrins. Finalment la posición de Carner és objectiva, els seus sentiments no s’impliquen,l’obra traspua una acceptació serena de la condició humana,la defensa de la felicitat d’1 vida senzilla ,1 felicitat k té el seu Paradís en la limitació, l’ordrel puresa i bellesa senzilla i ambles.

Entradas relacionadas: