Noucentisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,63 KB

 

Autor: Josep Carner ( Barcelona, 9 de febrer de 1884-1970). Poeta, periodista,autor de teatre i traductor de català. Es conegut com príncep dels poetes catalans i es el màxim representant del Noucentisme.

Obra: “Bèlgica”, dins l’obra Llunyania (1952).

Tema: Descripció de la ciutat Bèlgica, on va haver d’exiliar-se. Homenatge a Bèlgica i nostàlgia per Catalunya.

Topic literari: Naturalesa Civilitzada, Locus amoenus.

Estructura:  de Quatre estrofes de dotze, tretze i nou versos.  Gènere: Oda.

Forma:  Tirades de versos anisosil·làbics, compostes per versos dodecasíl·labs, sovint alexandrins (6+6). Abunden els versos decasíl·labs i algun octosíl·lab d’art menor i un vers de 4 síl·labes en el vers 39.

Recursos literaris:

Primera estrofa

Encavallament al vers 1.

Metàfora i polisíndeton al vers 4 ( i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres).

Comparació al vers 8 ( com cor vora de cor ciutat vora ciutat).

Polisíndeton al vers 9 ( i carrers i fanals avançant per les prades).

Personificació i polisíndeton al vers 10 ( i cel i núvol, manyacs o cruels).

Segona estrofa

Encavallament i Anàfora al vers 13 ( M’agradaria fer-me vell dins una...).

Encavallament al vers 15 (on tothom s’entendrís de música i pintures).

Anàfora al vers 17 ( on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa).

Anàfora i Encavallament al vers 18 ( on veiéssiu uns dintre de casa aquilotats).

Polisíndeton al vers 19 ( de pipes, de paraules i d’hospitalitats).

Polisíndeton al vers 22 ( I tot sovint, vora un portal d’església).

Metàfora i paral·lelisme al vers 24 ( amb botí de la mar, amb present de la terra).

Tercera estrofa

Encavallament al vers 26 ( Una ciutat on vagaria).

Encavallament al vers 27 ( de veure, per amor de la malenconia).

Encavallament i Metàfora al vers 29 ( cases antigues amb un prec on nien ombres).

Polisíndeton al vers 30 ( i moltes cases noves amb jardinets davant).

Encavallament al vers 32 ( i cent paraigües eminents)

Encavallament al vers 33 ( farien –ai, badats- oficials rengleres)

QUARTA ESTROFA

Polisíndeton al vers  35 ( I tot de sobte; al caire de llargues avingudes)

Paral·lelisme i encavallament al vers 38 ( De mol, desert, de molt dejú)

Encavallament al vers 40 ( Però ningú).



OBRA: "Cançoneta incerta" dins l'obra " El cor quiet" 1925.

Tema: El sentit de la vida i la seva incertesa. Gènere: Cançó.

Estructura: 24 versos dividits en 3estrofes de 8 versos cadascuna. Forma: Rima consonant masculina. Alternança d'octosíl·labs. Versos d'art menor.

Recursos literaris:

Rima interna i Anàfora als versos 1i15 (Aquest camí tan fi, tan fi).

Metonímia i encavallament al vers 4 ( És a la vila o és al pi).

Al·literació i interrogació retòrica al vers 14 ( qui passi pena?)

Personificació al vers 17 ( Qui sap si tris o somrient).

Anàfora al vers 21 ( Qui sabrà mai aquest matí).

Personificació al vers 22 ( a què en convida!).

Metàfora al vers 23 ( I és camí incert cada camí).

Metàfora al vers 24 ( n'és cada vida!).

Autor: Màrius Torres ( Lleida, 1910- Sant Quirze de Safaja, 1942). Avantguardista per la seva tradició simbolista. Metge, mort prematurament de tuberculosi. La seva obra Poesis (1947) beu de la tradició simbolista.

Obra: " La ciutat llunyana", dins Poesies ( 1947).

Tema: Desfeta provocada per la guerra.

Estructura: Quartets ( expresen la desolació per la desteta provocada per la guerra) i tercets ( esperança de llibertat).

Forma: Sonet de versos alexandrins ( quartets encadenats i tercets creuats). El vers quart és de 3+9 sinèresi a pà-tria.

Recursos literaris:

Metàfora de les tropes franquistes al vers 1 ( fúries) Ciutat noucentista vers 2 ( Ciutat d'ideals).

Personificacó al vers 4 ( la terra no sabrà mai mentir).

Encavallaments al segon quartet.

Al·lusió a les generacións futures als versos 7 i 8 ( la nova arquitectura amb què braços més lliures pugin ratllar).

Metàfora al vers 9 ( L ciutat que s'enfonsa).

Represa anafòrica al vers 10 ( més llunyana, més lliure). Metàfora de la manca de llibertat guerra i postguerra al vers10 ( Temps presoner).

Metàfora de llibertat, d'esperança al vers 12 ( batecs d'aire i de fe).

Metàfora de personificació "campanades" ( la d'una veu de bronze) i metonímia ( bronze de les campanes) vers 12.

Perífrasi campanars vers 13 ( torres altíssimes). L'exili i els exiliats vers 14 (camins i pelegrins).

Entradas relacionadas: