Noucentisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,42 KB

 

POESIA DURANT ELS NAYS 20 Y 30. Aquest anys constitueixen un periode ric i complex x a la nostra literatura. apareixen revistes i una xarxa editorial moderna a mes d'una critica especialitzada i reconeixement internacional. Des del punt de vista literari es caracteirtxzen per un desig de renovacio i per aportacions del context internacional. Van triomfar el surrealisme i la poesia postsimbolista . 3 moment historics=> Dictadura de primo de rivera: desapareix la Mancomunitat de Catalunya i ar el suport a la creacio cultural i lit es produira a traves del mecenarge, tb apareix la segona avantguarda. 2ªRepublica: ocorre un canvi radical i el context es mes favorable per a la modernitzacio del País Valencià. Naix un grup al voltant de la revista "Taula de Lletres Valencianes" format per Carles Saldvador i Miquel Duran. Guerra Civil: La revolucio durant aquesta guerra van crear un marc diferent i la lit manifestara les preocupacions socials del moment.

Carles Riba: Nascut el 1893 va viure durant una bona part del noucentisme. Va rebre molta influencia d'aquest corrent, perque: presencia constant de fonts cultes i simbolistes. tambe pel seu compromis en el millorament cultural del país ja que va traduir molts autor moderns i classics al català. Va pertanyer al IEC. A mes rep influencia de Paul Valery que es manifesta en el seu llibre "estances". Durant l'exili a frança amb Clementina Arderiu va escriure "Elegies de Bierville" en aquesta obra introdueix un caracter religios que continuara en altres obres posteriors. Durant la postguerra continuarà escribint i traduïnt

Clementina Arderiu. Nascuda a Barcelona, es va casar mab Carles Riba. Despres de la Guerra Civil es va exiliar amb Riba . Pel q fa a la seua obre podem destacar en 1916 "Cançons i Elegies" en que combina cançoner popular amb aportacions noucentistes. Altres obres son L'alta Llibertat en 1920, Cants i paraules, Sempre i ara, els temes dels quals son lamor la mort lalegria, la maternitat i la rebel·lia.

POESIA VALENCIANA DEL EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

Genereacio del 1909, constituida x un grup de poetes que reconeixen els valors estetics de Llorente i que es mostren en contra dels jocs florals. Els poetes d'aquesta generacio aspiren a una regeneracio de la cultura nacional i mosten la influencia del modernisme. Destaquen dins daquest grup: MIquel Duran de Valencia, Josep Maria Bayarri i Daniel Martinez Ferrando.

Miquel Duran de Valencia. Nascut en Vlc, va tindre una destacada activitat periodistica i poetica al Pais Vlc i a Catalunya. La seua pord poetica es la mes important e nla q destaqn: "Cordes vibrants", "Himnes i poemes", "Cançons valencianes", etc. Tambre va escriure diverses obres de teatre i assaigs. una de les obres poetiqs mes importants es "Guerra, victoria, demà" té un caracter politic ja que es el poeta valencià q mes va ajudar la causa popular en llengua catalana. En aquest sentit es pot comprar amb Miguel Hernandez. Els temes de la seua obra son la denuncia dels sofriments a causa de la guerra i l'elaoracio de consignes politiques a mes de la terra, la llengua, el poble i la defensa de la lllibertat.

Generacio del 1930. Es un conjunt descriptor que s'ajunten al voltant de la "taula de lletres Valencianes" que destaquen pel seu interes en la recuperacio i normalitzacio del català en el Pias Vlc. Publicacions importatns: La republica de les Lletres, etc. El 1932 signnaren Les Normes de Castelló. Entre els seus integrants destaquen enric Navarri Borras, Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola.

Carles Salvador. Va ser una figura fonamental en el alçament cultural i lingüistic del País Valencia. La seua obra ocupa 4 ambits: ensenyament, creacio literaria, difusio de la normativa gramatical i ortografia fabriana. Fou un dels signants de les Normes del 32 a mes de participar en el congres Internacional Intelectualas Antifeixistes. 3etapes=> estapa de formacio: influencia de Llorente mab temes com el paisatge, la terra la gent y els costums. 2ª etapa o periode revolta: s'inicia en 1923 amb la publivcacio de "Plastic". Combina recursos tradicionals ams inovadors. Aquesta part de la seua obra està molt influenciada pel simbolisme on combina tambe elecements de caracter popular. 3ªetapa o de postguerra: tematica diversa( religiosa,paisatge, patriotica, amorosa. L'estil s'agrupa al voltant del llorentisme.

Francesc Almela i Vives. Va naixer a Vinaros pero estudià en Valencia i va participar molt en la vida culural de la ciutat. Va formar part del grup de Taula de Lletres Valencianes i am es fuo un dels signants de les Normes del 32. La seua poesia es caracteritza per l'ues de la ironia i la preocupacio formal. Poemes com Espill a Trossos i Joujou són poemes breus amb to humoristic i suport metafòric. En molt poemes satiritza lestetica de la renaixença llorentina. Altres poemes importatns son "la columna i les roses" i Les taronges amargues, aquest poemes contenen un to amb dosis de burla.

BERNAT ARTOLA
Nascut a Castelló, és famos per ser l'autor del Pregó amb que s'inicien les festes de la Magdalena. Va ser un dels animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i durant la guerra va formar part del II Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes. La seua poesia mostra influència d'Ausias March.
Trets de la seua obra:
- Valoració de la tradició i els tòpics culturals de la societat rural i popular de castelló.
- Adhesió al classicisme culte.
- Influència de la tradició romàntica.
Publicà poesia popular (Festívoles, Poble, Lledons...) en què recull amb certa ironia el costumari familiar i infantil, els topònims, els oficis, etc. Altre tema és el paisatge, símbol de pàtria. Abans de la guerra publica Cançons d'amor (1926), Elegies (1928) Terra (1935). A la postguerra destaquen Festívoles (1941), Llàntia viva (1947) Poble (1947)

Entradas relacionadas: