Noucentisme Català: Història, Autors i Obres Clau (1906-1923)

Noucentisme Català: Història, Autors i Obres Clau

El Noucentisme va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creació de Solidaritat Catalana (1906) i va acabar amb el cop d'estat de Primo de Rivera (1923). Aquest moviment es va caracteritzar per la seva voluntat de modernització i europeïtzació de Catalunya, buscant l'ordre, la mesura i la civilitat.

Destaquen tres fets importants que van marcar el seu desenvolupament:

• Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, va publicar el seu influent Glosari a La Veu de Catalunya, establint les bases teòriques del Noucentisme.
• Josep Carner va publicar Els fruits saborosos, una obra poètica que va reflectir els ideals ètics i estètics del moviment, consolidant la seva expressió literària.
• El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) va representar el primer pas cap a la creació de la infraestructura de normalització de la llengua catalana, un pilar fonamental del projecte noucentista.

Eugeni d'Ors (1881-1954): L'Ideòleg i Pensador

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) va ser l'ideòleg principal del moviment noucentista. Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, però es va decantar per la literatura i el pensament. Va utilitzar els pseudònims de Xènius i Octavi Romeu.

Va ser secretari general de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), una institució clau per a la cultura catalana. La mort de Prat de la Riba (president de la Mancomunitat de Catalunya) va tenir repercussions negatives per a ell; el van forçar a dimitir. A conseqüència d'això, el 1920 va abandonar la seva llengua i va començar a publicar en castellà.

Obra Literària d'Eugeni d'Ors

El gènere més utilitzat per Eugeni d'Ors va ser la glosa, un article breu que publicava diàriament a La Veu de Catalunya. L'objectiu d'aquestes gloses era donar una visió determinada del món i influir en l'opinió pública amb els ideals noucentistes.

Obres Destacades d'Eugeni d'Ors

• La Ben Plantada (1912): Una novel·la que ens presenta la dona ideal, Teresa, arquetip de la bellesa i la saviesa noucentista.
• Gualba, la de mil veus (1915): Explica la història d'una noia i el seu pare, amb un rerefons de la vida rural catalana.

Josep Carner (1884-1970): El Príncep dels Poetes Catalans

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és considerat una de les figures cabdals de la poesia catalana i un dels màxims exponents del Noucentisme. Als 12 anys va publicar la seva primera poesia, L'oreneta.

Va entrar a la universitat als 14 anys, estudiant Dret, Filosofia i Lletres, i va treballar a l'IEC. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica, fet que el va portar a viure a l'estranger. L'any 1939, a causa de la Guerra Civil Espanyola i l'ascens del franquisme, es va refugiar a Mèxic.

Obres Poètiques Essencials de Josep Carner

• Els fruits saborosos (1906)
• La paraula en el vent (1914)
• Auques i ventalls (1914)
• La inútil ofrena (1924)
• El cor quiet (1925)
• Nabi (1941)

Jaume Bofill i Mates (1878-1933): Poeta, Periodista i Polític

Jaume Bofill i Mates (Olot, 1878 - Barcelona, 1933) va ser una figura polifacètica del Noucentisme, conegut també pel seu pseudònim: Guerau de Liost. Va destacar com a poeta, periodista i polític.

Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, i va ser membre de l'IEC, contribuint activament al projecte cultural català.

Obra Literària de Jaume Bofill i Mates

La seva obra poètica és extensa i variada:

• Estances (1919): Una obra de temàtica amorosa.
• Estances (1930): Poemes que exploren el tema del destí.
• A 3 suites (1937)
• Elegies de Bierville (1942): Escrites durant el seu exili.
• Del joc i del foc (1945): Obra on va introduir la tanka, una estrofa d'origen japonès de cinc versos.
• Salvatge cor (1952): Un llibre de sonets de gran profunditat humana.
• Esbós de 3 oratoris (1957): Compost per tres poemes inspirats en la Bíblia.

També va destacar com a narrador i assagista:

• Les aventures d'en Perot Marrasquí (1917)
• Sis Joan (1928)
• Escolis i altres articles (1921)
• Els marges (1927)
• Per comprendre (1937)
• Més els poemes (1957)