Noucentisme literari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,96 KB

 

 Modernisme valencíà: El Modernisme literari valencíà, de la mateixa manera que el valencianisme polític i cultural, va ser tardà, superficial i durà poc. Els poetes modernistes valencians formen la Generació del 1909, que s'identifica pels trets següents: renovació de temes, vocabulari i mètrica; expressió sincera i íntima, i visió del passat històric no com un plany enyorívol d'unes glòries irremeitablement perdudes, sinó com el punt de partença d'un futur nou. El poeta més representatiu del Modernisme valencíà és Miquel Duran de València, la poesia del qual es caracteritza per fer servir un llenguatge fluid, per l'expressió espontània i emotiva, recollida de Maragall, i pel patriotisme emocionant i ferovós.

Generació del 1930: La maduresa del món literari valencíà arribá amb els components de l'anomenada Generació del 1930, els més significatius de la qual foren: Enric Navarro Borràs, Carles Salvador, Maximilià Thous, Francesc Almela i Vives i Bernat Artola. La revista Taula de Lletres Valencianes serví de plataforma i eix vertebrat del moviment, que tenia unes aspiracions comunes: la creació d'una infraestructura cultural sòlida, semblant a la que havien aconseguit els noucentistes catalans; la introducció dels nous corrents estètics europeus, i l'acceptació per part del món cultural d'una normativa ortogràfica comuna a tot el domini lingüistic, la qual cosa es va aconseguir amb la signatura de les Normes de Castelló per tots el escriptors i totes les institucions culturals valencianes el Desembre de l'any 1932

Entradas relacionadas: