Novel·la al Segle XIX

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,67 KB

 

LA NOVEL·LA I LA NARRACIÓ MODERNISTES
CRISI DE LA NOVEL·LA
Laparició del Modernisme en el món cultural català de finals del segle passat no comportà en un principi, cap mena dinnovació literària (es seguia servint de lestructura de Narcís Oller). El nou corrent va haver denfrontar-se amb la crisi del Naturalisme novelístic. La intenció modernista dincloure Catalunya al món cultural europeu implicà, dins el terreny narratiu, uns moments de total desorientació. Així, en la darrera dècada del Segle XIX es considerà que la novel·la seguia en mans dels naturalistes i els darrers realistes (Oller, Dolors Montserdà, Bosch de la Trinxeria...). Mentrestant, els intel·lectuls modernistes assajaven tímidament la narració curta. Si La bogeria dOller tancà en certa manera el període de Naturalisme vuitcentista, unes notes dexcursions de Jaume Massó i Torrens assenyales ja un canvi que es completarà en la primera dècada daquest segle.

Modernisme I Naturalisme
Tot i això, les solucions modernistes a la crisi plantejada mai no es separaren completament
del Naturalisme. De fet, els modernistes incorporaren definitivament a la tradició novel·lística catalana una idea típicament naturalista: la influència que el medi exerceix sobre els personatges, contra la qual lluiten els protagonistes. Això si, el Modernisme no considerà les lleis de lherència genètica com a determinants de la conducta dels perdsonatges.
CARACTERÍSTIQUES:
1) Un heroi marginat, incomprés i solitari, enfrontat al seu medi social o natural, que lluita contra aquesta adversitat per autorealitzar-se i transformar la societat. Trobam una clara influència de Nietzsche i dIbsen.
2) La profunditat psicològica dels personatges, ja que el narrador dóna una visió subjectiva dels
conflictes que viuen els personatges des de la mateixa interioritat psicológica.
3) Limpressionisme, fruit de que les descripcions depenen de lestat dànim dels personatges, i per tant lautor fa servir una adjectivació rica, personificacions, antítesis i lestil indirecte lliure.
4) El simbolisme ja que són freqüents els elements simbòlics com els noms dels personatges, objectes, paisatges i fins i tot actants (elements amb valor simbòlic i abstracte que participoen activament en lobra).
5) Lús de lestil mascle o ferreny, nom amb que els modernistes van donar al llenguatge que feien servir, un llenguatge rural amb frases fetes coloquialismes i dialectismes

Entradas relacionadas: