Obres 2

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,83 KB

 

Eros i Psique, Canova (Neoclassicisme)

  • Dades Bàsiques

· Autor: Antonio Canova ( Itàlia 1757 – Venècia 1822 )

· Títol: Eros i Psique

· Cronologia: 1787 - 1793

· Material i técnica: Talla de marbre

· Forma: Grup exempt

· Mides: 1,55cm x 1,68 cm (1,5 x 1,7 aprox.)

· Ubicació original: En un principi va estar ubicada en un saló de la vil·la de lord Cawdor, però a començaments dels segle XIX, va ser robada per l’exèrcit napoleònic per obsequiar l’emperador francés Napoleó.

· Ubicació actual: Musée du Louvre, París 

  • Breu biografia

·  Canova es va formar dins una estètica barroca, basada sobretot en Bernini. Les teories neoclàssiques, però, el van convertir en la figura central del neoclassicisme escultòric. Fou escultor predilecte de Napoleó. Entre altres destaquen Paulina Bonaporte com a Venus vencedor, Venus Itàlic, Perseu, el monument funerari de Maria Cristina d’Àustria i el retrat de Napoleó. 

  • Descripció Fromal

· Iconografia: Aquesta obra de temática mitológica es basa en una de les narracions de L’ase d’or, del clàssic Luci Apuleu. La historia narra com Psique, nerviosa quan descobreix que Eros, déu de l’amor, s’ha enamorat d’ella i li ha fet construir un palau, acaba ofenent-lo. Psique consulta l’oracle de Venus, que la castiga a fer-li buscar el càntir de Prosèrpina, que conté el secret de la bellesa. Psique, no pot resistir la temptació d’obrir el càntir; i cau en un son profund. El déu Eros, se’n compadeix i la desperta amb un bes.

· Funció: Estètica

· Composició: Oberta i simètrica

· Línies compositives: El conjunt de l’escultura té forma de X, i el centre és circular

· Recursos tècnics: Amb la intenció d’aconseguir una textura propia de les escultures clàssiques, l’autor va treballar sobretot la superficie fins a aconseguir una superficie molt polida. 

  • Significat de l’obra

· Elements propis de l’estil: La temática mitológica, el treball de marbre, un material considerat noble, per tal de tractar d’assolit la bellesa ideal, i una claredat compositiva basada en la puresa de la línea, en fan una obra eminentment neoclàssica. Malgrat això, la combinació de les línies en forma de X,  tot i la simetría i el centre circular, la confereixen un moviment barroquitzant.

· Relació entre la forma i la funció: Com a obra de recerca estètica, Canova hi va posar tots els esforços amb esbossos previs. El resultat és una obra amb un moviment harmoniós que la identifica amb el nou estil neoclàssic.

· Iconologia: Aquesta obra anava destinada a un públic aristrocràtic que es volia prestigiar, com lord Cawdor, amb escultures que tinguessin com a referent els temps clàssics, considerats la millor época de la cultura i la historia occidentals.

· Relació de l’obra amb l’època: Les descobertes de les ruïnes de Pompeia i Herculà, els estudis de l’antiguitat clàssica de Winckelmann…van fer que es visqués un momento de retorn al passat del món occidental. 

  • Transcendència de l’obra

· Les obres de Canova van servir per renovar una escultura barroca que havia quedat encallada en uns models molt fixats per Bernini però poc reflexius. La incorporació de la subjectivitat romántica en l’art va fer que l’estil neoclàssic pasés de moda i fos arraconat posteriorment, malgrat això, a Canova sempre li han estat reconeguts els seus mèrits.



  • Dades Bàsiques

· Autor: Francisco Goya (1746-1828)

· Títol: El tres de Maig de 1808 o Els Afussellaments del 3 de Maig

· Cronologia: 1814

· Material: Oli

· Suport: Tela

· Mides: 266 x 345 cm

· Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid

  • Breu Biografia

· Francisco Goya, pintor i gravador, és un dels creadors més grans de tots els temps. Protegit per la duquesa d’Osuna passà a ser pintor de Carles III. Té prestigi reconegut i representa un món amable. Al 1790 queda sord. No acepta el lloc de pintor de la cambra de Ferran VII. Decebut per la situación d’Espanya, es va refugiar a Bordeus on va morir exiliat.

  • Descripció Formal

· Iconografia: La composició s’articula en tres grups. A l’esquerra veiem el conjunt de persones, unes mortes, d’altres abans de la execució i un grup que espera el seu moment amb por. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soltdats arrenglerats en diagonal. Destaca l’expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, alhora amb una sàvia descripció d’actituds: por, horror, heroisme..per contra, els soldats francesos semblen fiqueres que representen no a homes, sinó a la repressió. El fons dona realisme a l’obra, la situa a Madrid.

· Funció: Al·legòrica i històrica

· Composició: Tancada

· Linia horitzó: Alta que fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més i alhora potencia el realisme del tema representat. [Línies compositives: diagonals que s’encreuen ]

· Recursos tècnics: La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentre l’ombra envolta els soldats de la part dreta. La gamma cromática força reduïda potencia el dramatisme de la escena, alhora que unes pinzellades llargues i obertes accentuen la expressivitat del conjunt. Llum i color, ajuden a crear una gran profunditat.

  • Significat de l’obra

· Elements propis de l’estil: G. és considerat uns dels iniciadors de la pintura moderna. Malgrat el temps que li toca viure i titulat neoclàssic, la originalitat en les seves pintures és realment inclassificable en un moviment concret. L’element més propi de Goya és el tractament que fa amb el color. Aquesta obra, es considera una obra que anuncia el romanticisme. (llum i color)

· Relació entre la forma i la funció: Un cop fets el quadres (incluïnt El dos de Maig) no se sap quina va ser la seva funció, si com a decoració d’un arc de triomf en honor el retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.

· Iconologia: Quasi 6 anys després del fet respresentat, Goya escriu a Lluís de Borbó: “perpetuar por medio del pincel las más notables y heróicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” referint-se a Napoleó. La acció es situa a la munyanya del Principe Pío, des d’on és visible el Cuartel del Conde-Duque, les arquitectures del qual es dibuixen al fons de la composició. Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare, el que dona versemblança a l’escena, ja que aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila, i les dones s’havien afegit a la lluita, sent víctimes també de la repressió.

· Relació de l’obra amb l’època: El quadre és una instantània de la nit del 3 de Maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represalia a la revolta del 2 de Maig durant la Guerra de la Independència Espanyola. Sis dies després dels fets, Napoleò traspassa la corona al seu germà i José Bonaparte és rei d’Espanya.

  • Transcendència de l’obra

· Aquesta obra segueix la tradició plàstica barroca, a la manera que dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa. El mateix Goya en quadres posteriors utilitzarà la mateixa expressió, semblant a com ho havien fet, entre d’altres, Ribera i Tiépolo en les seves representacions del martiri de sant Bertomeu. Alhora el fort contrast de llum i ombra és deutor del tenebrisme hispà i de solucions italianes del segle XVII. La influencia d’aquest quadre és evident en La execució de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso. A nivel conceptual es relaciona amb el Guernica de Picasso.

Entradas relacionadas: