Observació

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,33 KB

 

MODUL 1

L'observació com a métode o com a técnica: metodologia observacional--> verifica una hipòtesis sense modificar el context, sense control de les variables, a partir de l'observació espontània i sistemàtica dels contextos objectes d'estudi. Observació com a tècnica--> s'empra per a la recollida de dades empíriques.

L'observació és la sistematització conscient de la mirada amb l'interés d'enfocar una situació i de recollir una sèrie de dades interpretatives que ens ajuden a comprendre millor el secret que volen desvetllar (Malaguzzi).

El procés d'observació --> és selectiva i implica un procès de presa de decisions, proces que pot ser més formal o informal, amb major o menor intencionalitat, que va desde l'observació quotiddiana i informal a l'observació com instrument de recerca per esbrinar problemes o hipòtesis especifiques. L'observació implica ---> centrar i orientar, planificar, documentar, analitzar i interpretar. L'observació depen---> del ploblema plantejat, del coneixement i bagatge de l'observador, de l'objecte de l'observació i del context.  OBSERVACIÓ-->DOCUMENTACIÓ-->INTERPRETACIÓ. Mirar, escoltar, registrar, descriure, analitzar i interpretar.

Nivells d'observació: en funció del grau de sistematització, en funció del nivell de focalització, en funció dels objectius, en funció del context.

Perspectives Tècniques -->  Reacció- Acció (el professional-investigador): Estudi sistemàtic per millorar la pràctica educativa dels grups de participants a través de les pròpies accions i de la seva pròpia refñexió. OBJECTIUS: millorar la pràctica educativa i el canvi social. Transformar la realitat i qles persones prenguin consciencia del seu rol. CARACT.: transformació i millora d'una realitat educativa i/o social; parteix de la pràctica, de problemes pràctics; és una recerca qimplica la colaboració dels participants; implica una reflazió sistemàtica en l'acció. ÀREES APLICACIÓ: estudis diagnòstics de necessitats educatives: formació permanent professorat; desenvolupament curricular; introducció noves estratègies E/A; innovació educativa; canvis actituds. Perspectiva Ecològico-Sistemàtica: considera el caràcter sistemàtic de les situacio; en la recerca ecològica les caracteristiques de les persones i de l'ambient qhi tenen lloc es consideren independents i s'analitzen en termes de sistemes (Bronfenbrenner). La comprensió del significatg de l'observació depèn de la seva decodificació (el mateix gent pot tenir significats diferents segons el context). Perspectiva etnogràfica: ciència que descriu un grup o una cultura. Sorgeix de l'antropologia cultural i la sociologia. CARACT: caràcter fenomenològic (investiga dins la vida social); permanència en el context; és holistica i naturalista; recull una visió global de l'àmbit social. Caracter inductiu. Perspectiva interpretativa: l'observació és generativa, inductiva, constructiva i subjectiva. No existeix una realitat amb ella mateixa, observar implica una interpretació de significat. Multidimensionalitat, simultaneitat i imprevisibilitat de la realitat. Parteix d'un disseny obert i emergent.

MODUL  2

Justificació i disseny del projecte

Justificació: seleccionar el tema; objectius i funcions; hipòtesis i preguntes inicials. Disseny: seleccionar subjectes-focus; seleccionar el moment o situacio; determinar durada, frequencia, periode; determinar instruments recollida dades; determinar qui recull l'observació. Recerca d'informació: marc teòric. Centrar focus observació: dimensió didàctica (significat del contingut de l'activitat), dimensió funcional (del procés d'accions dels infants) i dimensió relacional (proces interaccio infants-proces mediador educador). Elaboració del sistema d'observació: elaborar o empar un sistema ja elaborat, revisió i reelaboració de les pautes d'observació, ordenar i construir sist. observacio final. Fase analisi-interpretació: buidatge del material recoliit en funció del sistema d'observació; analitzar les dades obtingudes; hipotesis conclusives; contextualització de les interpretacions. Fase Feed-Back: reflexions que sorgeixen en relació a l'observació; dissenyar propostes de millora i estratègies d'intervenció.

Tècniques de Registre

1. Registre narratiu: permeten realitzar una descripció amb detall dels fenòmens a observar i esplicar processos. Es recull amb fidelitat i de manera descriptva tot el que succeeix en la situació.     2. Diaris: instrument reflexiu d'anàlisi. Recull tb reflexions sobre el que s'ha vist i sentti. S'expressa i descriu la realitat des de la perspectiva de l'autor. Han d'incloure sensacions, interpretacions, explicacions, anècdotes. Són registres retrospectius i longitudinals. Sentit i funcions (recerca informació, autoavaluació, avaluació (alumnes) i millora pràctica educativa). Estruct. Narrativa: formals (molt estructurats i organitzats en apartats), esquemàtics (enumeració de fets, paraules claus, llistat activ) i oberts (estruc. narrativa, descripcions externes, anècdotes, dialegs). Continguts: dimensió acadèmica (activitats, metodologia, horari, temps i espai) i dimensió oculta (clima d'aula, reflexions professorat, problemes). 3. Vídeo: ofereix la possibilitat de dur a terme el desig de narrar les experiencies de la infancia. Tipus de transcripció: narrativa (ordre cronologic); per columnes (tmeps/context/activitat) i per guions (succesió accions). 4. Notes de camp: apunts i notes breus per recordar l'observació; paraules claus i frases curtes. Diversos tipus: orientades cap un tema, impressions generals de la classe i el seu clima, poden proporcionar una descripció continua d'un nin. Poden incloure mapes i esquemes grafics. 5. Fotografíes: útil per recollir incidents crítics, recollir processos dels infants, observació d'espais i equipament i complementar altres recursos.

Fase Anàlisi---> OBJECTIUS (donar sentit a les observacions recollides, reducció dades, pasar d'una observació asistemàtica a una sistemàtica). PROCÉS: reducció dades (separació en unitats, identificació i classificació unitats síntesis i agrupació); elaboració sist categories (procés deductius(usar sistema ja elaborat) i procés inductiu (crear un sistema observació) i procés categorització o codificació (3 pases: descomposició text original, enumerar unitats, classificar en funció sist categories).

Fase Interpretació i Retroalimentació

Perspectiva Interpretativa: comprensió-interpretació, contextualitzacio de les observacions, explicacions provisionals, observacio caracter hipotètic i contextual, obri preguntes no les tanca. Perspectiva Empírica: es cerca la validesa i objectivitat dels resultats, descripció -explícació, es cerca les afirmacions objectives, interpretació linal, respondre preguntes i comprovar hipòtesis, explicacions pretenen ser estables, regulars i permanents. Interpretació és: generativa, constructiva i subjectiva. Procés implica: integrar, relacionar, establir connexions entre les categories, intuició i creativitat, contrastar les hipotesis i preguntes inicials, insertar dins un marc teòric, generar teories. Pautes per una bona interpretació: genera unes noves proguntes, interpretació ha de ser holística i contextual, es necessari contrastar els punts de vista, contrastar amb altres estudis. Fases interpretació: buidatge material en funció sistema elaborat, analitzar les dades obtingudes, interpretar els processos més significatius, hipotesis conclusives, contextualitzar interpretacions. Nivells interpretació: primer nivell (analisis intracategories -->s'analitzen les dades obtingudes en cada una de les categories); segon nivell (analisi intracategoria ---> analitza les dades entre les diferents categories); tercer nivell (analisi interdimensions o focus observats --> analitza entre totes les dimensions i focus).

Rol observador---> O. no participant (extern) presencia distant, no interfereix en l'activitat, es necessita temps de familiarització amb el context. Pot ser directa (entrevista o questionari) o indirecta (documents, videos, gravacions). O. participant interactua amb el context observat, implica participació i observació (mestre-observador), investigació-acció. Pot ser pasiva (interactiu el menys posible) o activa (participa directament en el context). Autoobservació observador és a la vegada subjecte i objecte d'observació, sistemes de registre diaris, fitxes, grafics de conducta.

MODUL 3

Els sistemes de registre dependran de: problemes a estudiar, finalitats de l'observació, context  i rol de l'observador.  Descriure situació (Video, observació narrativa, esntrevista no estructurada). Contrastar, verificar (Llistes control, escales estimació,. entrevista estructurada). Analizar el qpensen (Diari, analisi documents, entrevista no estructurada). Analitzar el qpenso (Diari, questionari autoaplicable). Conservar el mes significatiu (registres anecdotics, notes camp). Conservar tot amb detall (Video, registre descriptiu). Conservar producció verbal (gravació en audio). Conservar visual (Fotos diapositives video).

Estrategia de l'Embud--> anar enfocant la mirada progressivament. Observacions narratives (asistemàtiques) --> O.Focalitzades (semisistemàtiques) --> O.Selectives (sistemàtiques).

Tipus de registres---> Asistemàtics (diaris, videos, registres descriptius: categories no definides, pot o no implicar-se en les tasques, registres informació narratiu). Semisistemàtics (registres anecdontic i notes de camp). Sistemàtics (llistres de control, escales estimació: aspectes a observar predeterminats, respon a uns objectius, procés planificat).

Registres anecdòtics: desripció narrativa i cornològica d'incidents, conductes o succesos. Braus descripcions d'un fet. Permet analisi de tendències i patrons. Identificar data, lloc, hora, focus observacio, descripció fet, interpretació. Cada fitxa enregistra un fet.

Escales estimatives: sistemes tancats, categories prefixades. Frequencia d'un fet. Poden ser numeriques (0-5), grafiques (sempre, qsempre, mai) i descriptives (conductes).

Llistat de control: llistat de trets que l'observador utilitza per registrar la seva presencia o absència. Claretat i consició dels aspectes a observar. Determinen si certes caracteristiques estan presents o no en un subjecte, situació. No pretenen descriure fets, només aparició o no d'una conducta.

Altres tipus: Fotografies i diapositives, enregistrament en caset, analisi documents.

Entradas relacionadas: