Orl (em)

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 23,24 KB

 

INNERVACIÓ ORELLA EXT
-Nervi Auriculotemporal (V) (branca del trigemin)
-Nervi vague i nervi facial: branques auriculars (VII)
-Plexe cervical (el nervi occipital menor i auricular major)

ORELLA MITJANA

Dins del penyal del temporal, hi ha la caixa timpànica, que es comunica pel darrere amb les celes que omplen tota la apòfisis mastoides i pel davant es comunica amb la rinofaringe per la trompa d'Eustaqui.

La caixa timpànica:

-

Externa: mb. timpànica
-Superior: sostre del timpà.
-Posterior: orifici que comunica la caixa timpànica amb la trompa dEustaqui.
-Anterior: orifici que comunica la caixa timpànica amb trompa dEustaqui.
-Inferior: separa la caixa timpànica de la vena yugular interna.
-Interior: dos orificis que comuniquen amb lorella interna (OVAL i RODONA)

2 músculs: Tensor del timpà o del martell i de lestrep.

NERVI CORDA del TIMPÀ: branca nervi lingual

La trompa dEustaqui: part cartilaginosa i una petita part òssia. Té un orifici timpànic (oïda mitjà) i un orifici faringui (rinofaringi), en aquest últim és on sinserten els músculs del paladar.

La funció de la trompa dEustaqui és l'equilibri de pressions entre la mb. timpànica i l'exterior.
· Maniobra de Balsalba
· Maniobra invertida o toibí

FUNCIONS orella mitjana

Amplifica 22 vegades el so. Ho fa per la diferència dàrees entre el timpà (0,42) i la platina de lestrep (0,021) i per l'efecte de palanca dels ossets i la mb.timpànica.

Els músculs del martell o tensor del timpà i el reflex de l'estrep fan uns reflexes per millorar el soroll i evitar que si són massa forts ens facin malbé lorella, no s'amplifiquen tant.

ORELLA INTERNA
Part que té lòrgan sensorial tant de l'audició com de l'equilibri.
Es troba dins del penyal del temporal. Esta formada per dues parts:

-LABERINT ANTERIOR o COCLEAR: s'encarrega de l'audició
-LABERINT POSTERIOR o VESTIBULAR: S'encarrega de lequilibri.

laberint anterior o coclear cavitat òssia, un cargol que dona 2 voltes i mitja al voltant d'un eix central, el modiol. En linterior hi ha una làmina ossia, la làmina espiral. Conducte ossi queda dividit en 3 parts:


-Conducte coclear: és on es troba lòrgan de corti, on es troben les cèl·lules sensorials de laudició ciliades (per cada 1 interior hi ha 3 exteriors). Tots els cilis estan en contacte amb la membrana tectoria. Hi ha ENDOLIMFA

-Rampa vestibular: Hi ha PERILIMFA. Es comunica amb la orella mitjana per la finestra oval, tapada per la platina de l'estrep.
-Rampa timpànica: Hi ha PERILIMFA. Es comunica amb la orella mitjana per la finestra rodona, tapada per una membrana, timpà secundari.

A nivell de la còclea hi ha la TONOTÒPIA, que és que en funció del so que rebem s'estimula una part o una altre de la còclea.

SONS AGUTS es perceben a la part més basal de lorella interna, amb una freqüència més alta; els SONS GREUS es perceben a la part més distal, a làpex. Això permet una selecció de freqüències que faciliten una classificació dels sons.

INNERVACIÓ
Nervi Estato-Acústic (VIII p.c.) transmet la informació de la còclea i del laberint posterior.

Entra per lencèfal per langle pontocerebelós i des daquí la informació fa sinapsis a nivell del tronc cerebral i finalment arriba a les àrees auditives del còrtex cerebral. Informació arriba de forma bilateral, per això són molt rares les sorderes a nivell de cervell.
ÀREES AUDITIVES CORTICALS

-

Primaria: es manté el fenomen de la tonotòpia.
-Secundaries:
Audiopsiquiques: Fa que quan sentim un so, lentenguem i l'identifiquem. Part esquerre.
Audiomotrius: Ens permeten que davant d'alguns sons tinguem uns reflexes. Ex: tancar els ulls.

laberint posterior o vestibular està format per:
-utricle
-sàcul
-òrgans semicirculars (2)
Tots en contacte amb lendolimfa.

(1) MÀCULA és la part sensorial, té cèl·lules ciliades on un dels cilis és molt més llarg, kinocili. Els cilis immersos en la mb. otolítica (substància gelatinosa) on en la seva superfície hi ha partícules càlciques, les otocònies o otòlits.
Otocònies es desplacen per inèrcia, produint una flexió del kinocili, donant lloc a un impuls nerviós per donar informació del moviment produït al cervell.
Els òrgans otolítics donen al cervell sobretot informació sobre els MOV LINEALS.
Sàcul: info. sobre moviments verticals.
Utricle: info. sobre moviments horitzontals.

(2) ÒRGANS SEMICIRCULARS donen info al cervell dels moviments rotatoris (circulars).

Part sensorial: ampolla, on hi ha cèl·lules ciliades vestibulars amb un kinocili encara més llarg. Dins lampolla està la cresta (org. Sensorial), constituïda per les cèl·lules ciliades que estan en contacte amb la còpula (massa gelatinosa)
Quan hi ha un moviment d'inèrcia fa que la còpula es bellugui, el kinocili es flexioni i hi hagi l'impuls nerviós amb la informació.

Tenim tres conductes semicirculars:
-1 horitzontal
-2 verticals: Anterior i Posterior (a nivell de la mastoides)

TEMA 2

OTOSCÒPIA

Les estructures que podem identificar són:
-Membrana timpànica
-Capsal del martell
-Apòfisi curta del martell
-Pars flàccida
-Lligament on senganxa la membrana timpànica a los timpanal (anulus)
-Osteòfits: petites boles òssies per entrada daigua freda al conducte, no patologia
-Altres: quists, infeccions, perforacions timpàniques, traumatismes amb fractures...

MANIOBRA DE SIEGELL:Introduir l'otoscopi, amb la pera de goma es fa pressió (+ o -) per veure com es mou la membrana timpànica.
Per determinar si hi ha contingut a l'orella mitjana, i si hi ha, la mobilitat de la membrana disminueix.

Acumetria: mètode no elèctric. Utilitzem els diapasons, amb una freqüència única explorada.
-

La via aèria: via auditiva principal. Escoltem a través de lorella externa i les ones sonores travessen progressivament el conducte auditiu extern, la cadena dossets, la finestra oval i creen una ona de líquid a l'orella interna
-La via òssia: via d'audició a través de la vibració del crani i de les parets òssies que es tradueixen en un so. La particularitat de la via es que el so s'estimula directament lorella interna i al no passar per l'orella mitjana el so no samplifica.

Les proves d'acumetria són dues:
-PROVA DE RINNE:
Compara la via aèria amb la via òssia de la mateixa orella. Acostem el diapasó a l'orella, es pregunta al pacient si hi sent, després es col·loca el mànec del diapasó a les mastoides i es torna a preguntar si hi sent, i com hi sent millor. Situació normal: davant lorella és on shauria de sentir millor. Es diu doncs que la prova és positiva quan el pacient diu que hi sent millor per davant que per darrera.

-PROVA DE WEBER:
Es compara la via òssia dels dos costats. El Weber hauria de ser centrat I no lateralitzat ja que el so shauria de repartir, en condicions normals, de la mateixa manera en un costat que en laltre.

Audiologia (audiometria)

Mètode elèctric. En una cabina sonoatenuada, hi ha la disminució del soroll ambiental del 40 %.
Proves daudiometria:
-Prova amb auriculars: Sestudia la via aèria.
-Prova amb vibrador sobre la mastoides: Sutilitza una diadema per estudiar la via òssia.

Diferents tipus daudiometria:
-A.Tonal: sexplora el llindar auditiu. Considerem normal quan no es superen els 30 dB.

La orella dreta es representa amb el color vermell i l'esquerre de color blau.
Explora dels 125-8000 Hz (on trobem el llenguatge).
-A.Vocal: es determina l'audició i compressió de paraules (nitidesa al moment de sentir una paraula).
-A. Conductuals: pels nens, són acumetries basades en joc, es tracta de que els nens facin respostes conductuals. Per exemple, pixar un botó que mourà un tren només quan sentin un xiulet.

Impedanciometria

Estudia l'elasticitat del sistema timpà-ossets per transmetre el só (activitat de lorella mitjana)

Té 2 parts: Timpanograma i reflex de l'estrep

Otoemissions

Detecten un so que emeten les cèl·lules ciliades de lorella interna (auditives).
Estudi auditiu de nadons (mètode de Screening)

Potencials evocats auditius

Registre ones cerebrals produïdes per l'audició dun so. Es col·loquen elèctrodes al cap i un casc. Ones cerebrals que ens permeten dir si hi ha algun problema a la via auditiva. Hi ha diferents tipus:

-Del tronc cerebral (P.E.A.T.C): com un encefalograma, es detecten ones cerebrals induïdes per un soroll.
-Destat estable (P.E.A.E.E): objectiva, permet dir el llindar auditiu d'un nen petit.

Exploracions de lequilibri

Importa la marxa.
-Exploració neurològica (coordinació de moviments, to i sensibilitat, parells cranials).
-S'explora lòrgan de l'equilibri a partir dels moviments oculars (nistagma). Amb les lents de Frenzel, de 20 diòptries per veure l'ull ampliat i impedeixen al pacient fixar la mirada perquè ho veuen tot borrós.

TEMA 3: PATOLOGIES DE L'ORELLA EXT

PATOLOGIA TRAUMÀTICA

-Contusió del pavelló auricular
-Otohematoma: dins es fa una bossa de sang. Difícil de solucionar, es desenganxa la pell que cobreix el conducte auditiu. El mucoperiosti (capa que irriga el cartílag), queda comprimit i el pavelló es deforma (orella en coliflor) i es necrosa.

-Fractura de l'os temporal (surt sang per lorella): sol anar acompanyat de fract del còndil mandíbula.

PATOLOGIA INFECCIOSA

-Otitis externa difusa o del nedador: germen pseudomona. Factors predisponents: banys (sobretot en piscines) i la manipulació.
símptomes: otàlgia, otorrea (supuració), pèrdua auditiva (hipoacusia).

tractament: no mullar-se l'orella i prendre AINE, corticoides tòpics, gotes òtiques cifoproxacino.
-Forúncul: otitis externa circumscrita. Gra de lorella produït per una infecció dun fol·licle pilós.  Gèrmens: estafilococs i els estrepcocs.
Tractament: antiinflamatoris i antibiòtics.

-Otomicosi: otitis per fongs (candida, aspergilus). Pica molt, tamponament, s'ha mullat o manipulat l'orella o s'ha pres algun AB
Secreció cremosa, cotonosa o amb taques blanques i negres.
Tractament: gotes òtiques desinfectants (àcid acètic al 2 % o alcohol buricat). Mínim 15 dies.
-Herpes zòster òtic: Sovint sacompanya de paràlisis facial. Mal molt intens i cap a 24-72 hores apareixen vesícules a nivell del pavelló auricular i de la membrana timpànica.
Tractament: antivirals, corticoides per via oral, si hi ha paràlisis facial i el pacient consulta abans de 5 dies se lingressa per administració endovenosa.
-Erisipela: streptococs, edema de tot el pavelló auricular.
Tractament: antibiòtics, sobretot la penicil·lina o derivats, en cas dal·lèrgia.
-Pericondritis: pseudomona, edema del pavelló que respecta el lòbul. El tractament són antibiòtics.

TEMA 4: PATOLOGIA ORELLA MITJANA

OTITIS MITJANA AGUDA

Inflamació de l'orella (nens de 2 a 6 a). Sobretot tipus bacterià (streptococcus pneumoniae, haemphillus influenzae) i en alguns casos vírica.
Patogènia:
-Tubàrica: a través de la trompa dEustaqui
-CAE: necessitem que hi hagi una perforació a nivell de la membrana timpànica.
-Hematògena: per la sang

Fases:
-Catarral o congestiva (inflamació orella mitjana, la capa mucosa s'inflama per passar a tenir pus)

-Exudativa (la mucosa segrega un líquid serós)

-Supurada (deixem de tenir líquid serós per passar a tenir pus)

La fase catarral i la exsudativa provoca:

-otàlgia intensa
- febre
- hipoacúsia

La fase supurada provoca:

- otorrea
- hipoacúsia

Tractament:
Antibiòtics (penicilines), procés rinofaringi (treure els carnots en el cas d'otitis de repetició), quirúrgic: drenatge transtimpànic (ventilar lorella)


OTITIS MITJANA SECRETORIA (OMS)

Disfunció tubàrica de la trompa dEustaqui q pot ser x hipertrofia d'adenoides. Acúmul de moc dins l'orella,falta de ventilació.
-Rinosinusitis: pell q revesteix la trompa dEustaqui sinflama per procés catarral, al·lèrgic...
-Barotraumatisme: traumatisme per pressió. Alteració de la trompa dEustaqui per un canvi brusc de pressió.
-Hipertrofia adenoïdal (carnots)

AGUDA: otàlgia (punxades de dolor), hipoacusia, autofonia.

CRÒNICA: Autofònia, hipoacusia

Tractament:
-De la causa: rinosinusitis, hipertròfia adenoïdal, tumor de càvum (adults, 1 sola orella)
-De l'orella (treure el moc): antiinflamatoris (cortisona, AINE), drenatge transtimpànic (tub de comunicació)

OTITIS MITJANA CRÒNICA (OMC)

Classificació:
a)OMC simple: inclou qualsevol seqüela de les otitis (calcificació timpànica, atrofia timpànica, perforació timpànica)
b)OMC colesteatomatosa: seqüela, es forma un quist epidèrmic, la seva càpsula té uns enzims que van degradant l'ós. Molt greu, sempre que es pugui s'operarà.
Causa: sequela d'otitis mitjana aguda o secretòria

Clínica: otorrea recidivant, hipoacusia, complicacions (paralisi facial, vertigen)

Tractament: gotes, cirurgia

OTOESCLEROSI

Calcificació de l'estrep, no es transmet bé el so. Malalt hereditària dominant.

Hipoacusia, acúfens, vertigen

TEMA 5: HIPOACUSIA
- Hipoacúsia perceptiva o sensorial: problema amb la captació del so, per les cèl·lules de lorella interna. Via òssia i aèria estan malament. El problema no es tant lamplificació.
- Hipoacúsia trasmissiva o de conducció: problema a lorella externa o mitjana. La via òssia esta bé i la aèria malament. El llindar mínim esta per sota de 30 dB.

- Hipoacúsia mixta: tant via òssia com via aèria estan per sota del 30 dB. Problema en orella interna i mitjana.

Tractament:

CIRURGIA OTOLOGICA: Tancar perforació amb injert (miringoplastia), reconstrucció cadena ossets (timpanoplastia)

OTOSCLEROSI: Substituint un tros o tot l'estrep (estapectomia)

DISPOSITIUS IMPLANTABLES D'RELLA MITJANA


HIPOACUSIA NEUROSENSORIAL:

-Presbiacusia: normament bilateral i simètrica

-Traumatisme acustic: + 85 dB és lesiu

-Ototòxics: AINEs, amiglucosids, diuretics...

-Malaltia de Meinere (idiopàtic): Triada: perdua auditiva neurosens + acúfens + vertigen

Aumenta la P del liquid endolimfàtic, produint q cels ciliads comprimeixin i dificulta la percepció sonora.

-Neurinoma del nervi acustic (VIII): benigne

-Sordesa sobtada: 1/3 recupera audicio completa, 1/3 parcial, 1/3 no recupera. Normalment unilateral


 


 



 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 



 



TEMA 6. VERTIGEN

EQUILIBRI
Format per info de:
- Vista
- Sistema propioceptiu
: informació del sistema locomotor.
- Aparell vestibular
La informació del sistema vestibular sutilitza en:
*Sensació subjectiva de moviment i/o desplaçament 3D
*Manteniment de la postura corporal (balanç)
*Control de la motilitat ocular (estabilitat de la mirada)

EXPLORACIÓ:
-Mirar el reflexe ocular.
-Proves de la marxa (prova de Bomber), aguantar lequilibri amb els ulls tancats i els braços en creu o estirats cap endavant.
-Marxa en estrella: afectat uns dels laberints.5 passes cap endavant i 5 cap endarrere i fer marxa de soldat (va girant en comptes danar recte).

- NISTAGME: espontani o induit (proves tèrmiques o rotatòries)

-MANIOBRA D DIX-HALLPIKE: prova postural x estudi de vertigen posicional

VERTIGEN CENTRAL: sorigina a nivell de lencèfal.

CLÍNICA: progressiu, dura dies o setmanes, intensitat no tan severa. Poden haver convulsions i pèrdues de coneixement.

TTO: de la causa, de la crisi (repòs, fàrmacs BZD, antiemètics)

VERTÍGEN PERIFÈRIC: s'origina a l'aparell vestibular i laberint posterior

CLÍNICA: durada curta (hores), intensitat alta, crisis repetides de vertigen, pèrdues daudició, acufens o taponament.
-Posicional benigne: les otocònies es desprenen dels òrgans otolítics i entren dins dels conductes semicirculars. Info incorrecte al cervell sobre el moviment que sestà realitzant. No dóna acúfens ni taponament

Tractament: maniobra de Epley per alliberar les partícules del canals semicircular i tornar-les al vestíbul de l'orella interna, tot i q moltes vegades es cura sol.

-Neuritis vestibular: inflamació del nervi vestibular. Origen víric. Se soluciona sol però deixa varies setmanes d'inestabilitat.

-Malaltia de Menière: hipertensió del líquid endolimfàtic. Dona hipoacusia, acúfens i crisis vertiginoses intenses que duren varies hores i que es van repetint. A mesura que es repeteixen laudició cada vegada costa + recuperar-se.

-Neurinoma del nervi estrato-acústic: mala localització, s'ha dextirpar amb neurocirurgia.

TEMA 7. ACÚFENS I PARALISI FACIAL

ACÚFENS

To greu: patologia en orella externa o mitjana.

To agut: patologia a lorella interna o a les vies auditives.

PARÀLISI FACIAL

NERVI FACIAL:Dins del conducte auditiu intern, travessa el penyal del temporal i entre en un conducte ossi (aqüeducte de Fal·lopi) a través del qual travessa lorella mitjana. Surt del crani per l'orifici estilomastoidal (per davant de l'apòfisi mastoide) i es distribueix ramificant-se a linterior de la glàndula paròtida.

S'altera la musculatura mímica dun costat de la cara.

SIMPTOMES:

-Desviació de la comissura bucal cap al costat sa o boca de raqueta.
-Signe de Bell: puja el globus ocular cap a munt.
-Immobilitat del múscul frontal.

CAUSES:

-Perifèriques: la musculatura frontal queda afectada.
             Paràlisis de Bell: la més freqüent. Efecte autoimmune per infecció del virus herpes simple. Afecta sobretot a gent jove però té molt bon pronòstic.
             Zòster: pronòstic molt pitjor. Molt dolorcrostes i vesícules
             Paròtida: tumors de la glàndula paròtida. El més probable és que sigui maligne.

-Centrals: la musculatura frontal no està afectada. Produïdes per embòlies cerebrals, tumors, traumatismes...

Paràlisi facial transitòria: Al realitzar anestesia a la regió retromolar. Perquè lanestèsic es pot difondre fins a lorifici estilomastoidal. Sol durar entre 30 minuts i 2 hores.


 


 


 


 


 

Entradas relacionadas: