El paisatge i la seva diversitat

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,57 KB

 
EL PAISATGE

Els origens-->locus amoenus:
Horaci(65-8aC) va tractar el paisatge de manera
bucòlica,com Virgili en les seves Bucòliques. Amb
les formes poètiques èglogues,va fixar el locus
amoenus(el lloc comú,còmode,plaent). Les
histories amoroses s'esdevenien en aquest
paisatge.Durant segles,el protagonisme del 
paisatge no va canviar i l'accio transcorria en 
indrets ideals,idíl·lics,càlids,acollidors.

Segle 18
El paisatge es va considerar com una cosa viva
un element actiu que influïa en els estats d'ànim.
Per exemple,Goethe va tractar la natura com a
motor de vida i receptora d'estats d'ànim.
Els francesos la van considerar com una força
harmonitzadora i equilibradora de l'esperit.
(El paisatge començava a ser el protagonista)

Segle 19
Charles Baudelaire, va ser el primer a servir-se
del paisatge de París,per dir que el paisatge
podia influir en el caràcter de les persones.
Un paisatge nocturn, provocava solitud,tristeza
o estats malenconiosos. Els paisatges maritims
o muntanyencs podien convertir-se en una 
lluita de titans, també despertaven l'enyorança
de la pàtria.  I els jardins, suscitaven sentimens
i emocions de plenitud i felicitat.


Entradas relacionadas: